Jàson i els argonautes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaJàson i els argonautes
Jason and the Argonauts
Jason and the argounauts.jpg
Fitxa
Direcció Don Chaffey
Protagonistes
Director artístic Geoffrey Drake
Jack Maxsted
Antonio Sarzi-Braga
Herbert Smith
Producció Charles H. Schneer
Ray Harryhausen
Guió Beverley Cross
Jan Read,
inspirats (entre d'altres) pel poema èpic les Argonàutiques d'Apol·loni Rodi
Música Bernard Herrmann
Dissenyador de so Cyril Collick
Red Law
Alfred Cox
Fotografia Wilkie Cooper
Muntatge Maurice Rootes
Productora Columbia Pictures
Morningside Productions
Distribuïdor Columbia Pictures
Carlotta Films (França)
Dades i xifres
País d'origen Regne Unit
Estats Units
Estrena 1963
Durada 105 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Basat en Argonàutiques
Gènere fantàstic, mitològic, Pèplum, aventures
Lloc de la narració antiga Grècia

IMDB: tt0057197 Filmaffinity: 372207 Allocine: 9271 Rottentomatoes: m/1010939-jason_and_the_argonauts Mojo: jasonandtheargonauts Allmovie: v25902 TCM: 4655
Modifica les dades a Wikidata
La deessa Hera (Honor Blackman) protegeix Jason

Jàson i els argonautes (títol original en anglès: Jason and the Argonauts) és una pel·lícula anglo-estatunidenca dirigida per Don Chaffey i estrenada el 1963. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica]

En la Grècia antiga, per reconquerir el regne del seu pare Èson usurpat pel seu germanastre Pèlias, Jàson ha de portar a aquest últim el fabulós Velló d'or que es troba en llunyà Còlquida. S'embarca a bord del vaixell Argo amb tot un equip d'herois, els argonautes. Alhora ajudats i contrariats pels déus i deesses rivals, s'enfrontaran als elements desencadenats i a criatures monstruoses: el colós Talos, les dues horripilants Harpies, les Simplégades, una Hidra (un horrible drac de set caps) així com un exèrcit vindicatiu de terribles i àgils esquelets. Però Jàson coneixerà l'encís amorós sota els trets de Medea, vèncer els obstacles i portar el Velló d'or.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El compositor Bernard Herrmann va signar les músiques d'algunes pel·lícules d'Alfred Hitchcock, sobretot la de Psicosi el 1960.
  • La seqüència del combat entre els Argonautes i els esquelets, d'una durada de 3 minuts, ha suposat més de 4 mesos de treball a Ray Harryhausen.
  • Aquesta pel·lícula forma part de la Llista del BFI de les 50 pel·lícules a veure abans de fer els 14 anys establerta el 2005 pel British Film Institute.
  • L'escena de les Harpies va ser rodada al temple de Paestum, a Itàlia del sud. L'equip va tenir l'autorització de filmar al temple, que avui no és accessible als visitants.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Jàson i els argonautes (en català). esadir.cat. 
  2. «  Jason and the Argonauts   ». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jàson i els argonautes Modifica l'enllaç a Wikidata