Vés al contingut

Jan Gruter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJan Gruter

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1560 Modifica el valor a Wikidata
Anvers Modifica el valor a Wikidata
Mortsetembre 1627 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióGonville and Caius College
Universitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, bibliotecari, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Heidelberg
Universitat de Rostock
Universitat de Wittenberg Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHugues Doneau Modifica el valor a Wikidata
Família
MareCatherine Tishem Modifica el valor a Wikidata

Jan Gruter, o Gruytere, conegut també sota la forma llatinitzada Janus Gruterus, (Anvers, 3 de desembre 1560Heidelberg, 20 de setembre 1627), va ser un filòleg, antiquari i historiador flamenc.

Biografia[modifica]

Va néixer a Anvers el 3 de desembre de 1560, de pare flamenc i mare anglesa. El pare era mercant i burgmestre d'Anvers Walter (Wouter) de Gruutere († 1588), la mare Catherine Tishem (Thysmayer) († 1595) de Norwich. La família Gruter va fugir cap a Anglaterra durant la guerra dels vuitanta anys. Després d'haver estudiat durant alguns anys al Caius College a Cambridge, Jan Gruter es va transferir a la Universitat de Leiden, on va ser deixeble d'Hug Donellus i de Justus Lipsius, i va obtenir el títol de Magister artium el 1584.[1] En el 1586 va ser nomenat professor d'història a la Universitat de Wittenberg, però, com que va rebutjar de subscriure la fórmula concordiae, va haver d'abandonar el càrrec. Del 1589 al 1592, va ensenyar a Rostock, i tot seguit a Heidelberg, on el 1602 va ser nomenat bibliotecari de la universitat. Va morir el 20 de setembre de 1627 a Verhelden prop de Heidelberg.

Obres[modifica]

Gràcies a la seva curada educació clàssica, que rebé a Anglaterra i als Països Baixos, va publicar nombroses edicions de clàssics llatins (Seneca, Heidelberg 1593; Marcial, Frankfurt 1596; Sal·lusti i Tàcit ibidem 1607; Scriptores Historiae Augustae, Hanau 1611, vol. 2, ecc.) i sobretot el corpus Inscriptiones antiquae totius orbis romani (Heidelberg 1603, 2 vols.), que, gràcies als índexs que va afegir Scaliger, va constituir el primer corpus universal epigràfic de referència, una més que notable contribució a la naixent ciència epigràfica. No va ser fins ben començat el segle xviii que Ludovico Muratori va confeccionar una actualització d'aquest corpus epigràfic.

El 1608 va publicar a Frankfurt dos volums que contenien respectivament 1399 i 1481 pàgines de text, titulats Delitiae CC. Italorum Poetarum, huius superiorisque aevi illustrium; van ser els primers d'una sèrie de Delitiae que va gaudir de reputació. Totes foren publicades en petit format a Frankfurt en el curs de la mateixa dècada. El seu nom apareix al frontispici sota un pseudònim en anagrama #'Ranutius Gherus#' (#'Collectore Ranvtio Ghero#').[2] A les Delitiae Italorum Poetarum van seguir les Delitiae C. poetarum Gallorum (1609) i les Delitiae C. poetarum Belgicorum (1614). La sèrie va ser continuada per altres erudits amb les Delitiae poetarum Germanorum (1612), les Delitiae poetarum Hungarorum (1619) i les Delitiae poetarum Scotorum (1637).[3]

Subratllarem també els Suspicionum libri IX: correccions i glosses interpretatives a Plaute, Terenci i Sèneca; el Florilegium ethico-politicum (Frankfurt 1610): recull de sentències i proverbis grecs, italians, francesos, alemanys, espanyols, etc.; el Chronicon chronicorum ecclesiastico-politicum (Frankfurt 1614, voll. 4), compilació d'història de l'Església; a més d'altres obres de caràcter molt variat, collectaneae, antologies, on Gruter va bolcar la seva gran doctrina i habilitat compiladora.

Publicacions[modifica]

  • Pericula poetica, id est : Elegiarum libri IV ; Manium Guillielmianorum liberunus ; Epigrammatum libellus ; Harmosynes, sive ocellorum libellus, Heidelberg, 1587, in-12.
  • Pericula secunda, Heidelberg, 1590, in-12.
  • Suspicionum Libri novem, in quibus varia scriptorum loca, præcipue vero Plauti, Apuleii et Senecae, emendantur, Wittemberg, 1591, in-8°.
  • Confirmatio suspicionum extraordinariorum, contra Dion. Godefredi in Senecam conjecturas, Wittemberg, 1591, in-8°.
  • Animadversiones in Senecae Opera, Heidelberg, 1594, in-f° ; Ginebra, 1595, 2 vol. in-12.
  • Notæ ad Flori libros IV Rerum Romanarum, Heidelberg, 1597, in-8°.
  • Papinii Statii Opera, Heidelberg, 1600, in-8°.
  • Valerii Martialis Epigrammata, cum notis, Heidelberg, 1600, in-12 ; Francoforte sul Meno, 1602, in-16 ; Leiden, 1619, in-12.
  • Inscriptiones antiquæ totius orbis Romani, auspiciis Jos. Scaligeri ac M. Velseri accedunt XXIV Scaligeri Indices, 2 voll. in-f°, s.l., però publicades a Heidelberg el 1601 segons Nicéron, a Amsterdam el 1603 segons Fabricius, 4 vol. in-f °.
  • Lampas sive Fax artium liberalium, hoc est thesaurus criticus, in quo infinitis locis theologorum, philosophorum, oratorum, historicorum, poetarum, grammaticorum scripta supplentur, corriguntur, illustrantur, notantur, Frankfurt, 1602-1612, 6 vol. in-8°.
  • Nota Tyronis et Annaei Senecae, sive characteres quibus utebantur Romani veteres in scriptura compendiaria, Frankfurt, 1603, in-f°.
  • L. Annaei Senecae Tragœdia, Heidelberg, 1604, in-8° ; Leiden, 1621 et 1708, in-8°.
  • Onosandri Strategicus, sive de imperatoris institutione ; accessit Urbicii Inventum adjiciuntur J. Gruteri Discursus varii ad aliquot insigniora loca Taciti atque Onosandri, París, 1604, in-4° ; Frankfurt, 1607, in-8° ; Amsterdam, 1673, in-8°.
  • Discursus politici in Tacitum, Leipzig, 1679, in 4°.
  • Duodecim Panegyrici veteres emendati, aucti, Frankfurt, 1607, in-16.
  • Veleli Paterculi Historia Romanæ, Frankfurt, 1607, in-12.
  • Sallustii Opera, cum J. Ricit, Glareani, Aldi Manulii, F. Ursini, Jani Douzæ Janique Gruteri notis, Frankfurt, 1607, in-8°.
  • Deliciæ CC Poetarum Italorum hujus superiorisque ævi, Frankfurt, 1608, 2 vol. in-16, amb el pseudònim «Ranatius Gherus».
  • Historiæ Augustæ Scriptores, cum notis politicis, Frankfurt, 1609, in-f° ; Hanau, 1611, in-f°.
  • Deliciæ C Poetarum Gallorum hujus superiorisque æus, Frankfurt, 1609, 3 vol. in-16.
  • Deliciæ C Poetarum Gallorum hujus superiorisque ævi, Frankfurt, 1609, 3 vol. in-16.
  • Florilegium ethico-politicum, cum gnomis Græcorum, proverbiis germanicis, belgicis, britannicis, italicis, gallicis, hispanicis, Frankfurt, 1610-1612, 3 vol. in-8°.
  • Plinii Epistolæ cum notis, Frankfurt, 1611, in-16.
  • Deliciæ C Poetarum Belgicorum hujus superiorisque ævi, Frankfurt, 1614, 4 vol. in-16.
  • Chronicon Chronicorum ecclesiastico-politicum, Frankfurt, 1614,4 vol. in-8°, amb el pseudònim «Joannes Gualterus».
  • M. T. Ciceronis Opera, emendata a Jano Guillielmio et Jano Grutero, cum notis, Amburgo, 3 vol. in-f° ; ibid., 1618, 5 vol. in-f° ; Amsterdam, 1661, 2 voll. in-4°, a cura di Schrelvius ; Leiden, 1692, 2 voll. in-4°, a cura di Jakob Gronov,.
  • Orationes politicae Dinarchi, Lesbonactis, Lycurgi, Herodis, Demadis, graece et latine, Hanau, 1619, in-12.
  • Christophori Pflugii Epistola monitoria, in qua fatuitas Apologiæ Joan. Ph. Parei contra J. Gruterum detegitur, Wittemberg, 1620, in-12.
  • Plauti Comædia, Wittemberg, 1621, in-4°.
  • Florilegium magnum, sive Polyantheæ tomus secundus, Estrasburg, 1624, in-f°.
  • Bibliotheca Exulum, seu enchiridion divinæ humanæque prudentiæ, Estrasburg, 1624, in-12 ; Frankfurt, 1695, in-12.
  • Ovidii Opera, Leiden, 1629, 3 vol. in-16.

Notes[modifica]

  1. voce: Gruter, Janus in Venn, J. & J. A., Alumni Cantabrigienses, Cambridge University Press, 10 vols, 1922–1958.
  2. ; Cecil H. Clough Cultural aspects of the Italian Renaissance: essays in honour of Paul Oskar Kristeller (en anglès). Manchester University Press, 1976. «In 1608 Jan Gruter, librarian of the Palatine Library at Heidelberg, brought out at Frankfort two small fat volumes, containing respectively 1,399 and 1,481 pages of text, entitled Delitiae CC. Italorum Poetarum, huius superiorisque aevi illustrium; they were the first in what was to be a remarkable and famous series of Delitiae, all in the same small format, and all published in Frankfort during the following decade. Gruter appeared on the title page under the anagrammatic pseudonym 'Ranutius Gherus' ('Collectore Ranvtio Ghero').» 
  3. Hans Helander. Neo-latin Literature in Sweden in the Period 1620-1720: Stylistics, Vocabulary & Chracteristic Ideas (en anglès). Uppsala Univ. Library, 2004, p. 163. ISBN 9789155461140. «He published Delitiae CC. Italorum poetarum (1608), which was followed by Delitiae C. poetarum Gallorum (1609) and Delitiae C. poetarum Belgicorum (1614). The series was continued by other scholars through editions of Delitiae poetarum Germanorum (1612), D. poetarum Hungarorum (1619) and D. poetarum Scotorum (1637).» 

Bibliografia[modifica]

Altres projectes[modifica]