Jardins de Miramar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaJardins de Miramar
Jardins Miramar2.jpg
Tipus jardí
Situació geogràfica Montjuïc
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSants-Montjuïc
Localització Carretera de Miramar
41° 22′ 12″ N, 2° 10′ 20″ E / 41.36991111°N,2.17216111°E / 41.36991111; 2.17216111
Activitat
Data d'inauguració 1923
Modifica les dades a Wikidata

Els jardins de Miramar es troben a la muntanya de Montjuïc, en el districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Van ser realitzats entre 1919 i 1923, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, sent obra de Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Història[modifica]

La iniciativa d'enjardinar la muntanya de Montjuïc va sorgir a final del segle XIX. El 1894 es va elaborar un projecte a càrrec de Josep Amargós que finalment no va ser dut a terme. El 1905 un altre projecte preveia la retirada de la distinció de plaça militar i la creació d'un parc amb jardins, però no va ser aprovat. El 1914 es va fer la primera actuació efectiva amb l'obertura d'una avinguda que conduïa des de la Gran Via fins a la zona de Miramar, a càrrec novament de Josep Amargós. Finalment, l'impuls definitiu es va produir amb la celebració de l'Exposició Internacional de 1929. El 1917 van començar les obres d'urbanització a la vessant nord de la muntanya, a càrrec de l'enginyer Marià Rubió i Bellver, mentre que el projecte d'enjardinament va ser a duta pel paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier, que va comptar amb la col·laboració de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, director de Parcs i jardins de Barcelona entre 1917 i 1937, que va realitzar un conjunt de marcat caràcter mediterrani i gust classicista. Les obres es van perllongar fins a 1924, i van consistir principalment en la constitució dels jardins de Laribal, els de l'Umbracle i els de el Teatre Grec, d'estil hispano-àrab, així com els jardins de Miramar a el vessant que dóna al mar a la part alta de la muntanya.[1]

Descripció[modifica]

Les bellaombres, un dels elements més característics dels Jardins de Miramar

Els jardins se situen en una esplanada en el Mirador de Miramar, una balconada a 60 m d'altitud des d'on s'observen unes magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat i el Port de Barcelona. Després d'aquest espai se situa l'Hotel Miramar, un edifici construït com a restaurant de l'Exposició Internacional de 1929, i que entre 1959 i 1983 va ser la seu de Televisió Espanyola a Catalunya. El 2006 va ser reconvertit en hotel. El jardí està format per diversos parterres de flors, vorejats de tanques baixes, així com arbres de diverses espècies. En la seva part central hi ha una font, i decoren aquest espai tres escultures de figures femenines: Fertilitat (1929) i Serenitat (1929), de Josep Clarà, i La veremadora (o Pomona, 1927), de Pau Gargallo.

Vegetació[modifica]

Entre les diverses espècies vegetals del jardí destaquen: la bellaombra (Phytolacca dioica), presseguer (Prunus persica), dombeia blanca (Dombeya tiliacea), prunera de fulla vermella (Prunus cerasifera), alvocat (Persea americana), trompetes (Brugmansia arborea), baladre groc (Thevetia peruviana), aloc (Vitex agnus-castus), arbre del paradís (Elaeagnus angustifolia), pi australià (Casuarina cunninghamiana), etc.[2]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Añón Feliú, Carmen; Luengo, Mónica. Jardines de España. Madrid: Lunwerg, 2003. ISBN 84-9785-006-8 [Consulta: 16 abril 2018]. 
  2. «Jardins de Miramar i camí dels Cims». Itineraris. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 16 abril 2018].