Jardins de la Tamarita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaJardins de la Tamarita
Tamarita3.JPG
Tipus Jardí
Ubicació
Entitat territorial administrativaSarrià - Sant Gervasi (Barcelonès) i Barcelona
Localització Pg Sant Gervasi, 47-49
 41° 24′ 39″ N, 2° 08′ 08″ E / 41.410723°N,2.135621°E / 41.410723; 2.135621
Modifica les dades a Wikidata
Font dels Cignes, als jardins de la Tamarita de Barcelona

Els jardins de la Tamarita se situen al passeig de Sant Gervasi, 47 - 49, al barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona. Els jardins de la Tamarita són un dels pocs catalogats com a històrics de Catalunya —només n’hi ha 25— i de Barcelona.

L'origen dels jardins es troba en una finca senyorial que va ser dels Craywinckel, família aristocràtica d'origen belga que es va establir a Barcelona al segle XVIII. El primer propietari de la finca va ser Manuel de Craywinckel i Hunneus. A la seva mort, el 1772, la va heretar el seu fill Manuel Felipe de Craywinckel i de Pechmann.[1]

A començament del segle XX, l’industrial cotoner Llorenç Mata va comprar part de la finca a la família Craywinckel. En morir l’any 1911, un nebot de l’industrial, Alfred Mata Julià, va encarregar a Nicolau Maria Rubió i Tudurí l’enjardinament. Va ser un dels primers treballs de Rubió i aquí ja va començar a desenvolupar el seu concepte de “jardí mediterrani”, tot i que també introdueix elements típics del jardí renaixentista com ara la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virgilio Arias.[2] També hi ha diverses fonts de caràcter escultural.

A la part de llevant dels jardins hi passava el torrent del Frare Blanc, cosa que Rubió aprofita per fer tot un joc de rampes i escales, amb baranes plenes de testos amb falgueres, que li dóna al jardí un ambient ombrívol i humit. Entre els arbres singulars dels jardins cal destacar el pitòspor arbrori (Pittosporum tobira), la xicranda (Jacaranda mimosifolia) i un gran roure pènol (Quercus robur), catalogat com a arbre d’interès local.[3]

Referències[modifica]

  1. Moles, Pere «Tres textos econòmics sobre la Catalunya il·lustrada». Pedralbes, Revista d’Història Moderna, 7 (1987)..
  2. Tort, Maria Josep «Itinerari entre els arbres de la Tamarita». El jardí de Sant Gervasi, Febrer 2015, pàg. 22.
  3. «Jardins de la Tamarita» (en català). [Consulta: 29 novembre 2015].

Bibliografia[modifica]

Gabancho, Patrícia (2000). Parcs i jardins de Barcelona: Guia. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Imatge i Producció Editorial. ISBN 84-7609-935-5.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de la Tamarita Modifica l'enllaç a Wikidata