Jaume Freixa Cabestany
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r abril 1670  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 2 agost 1747 (77 anys) Reus (Baix Camp) |
 Regidor de l'Ajuntament de Reus | |
| Alcalde de Reus | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Jaume Freixa Cabestany (Reus, 1 d'abril de 1670[1] - Reus, 2 d'agost de 1747)[2] va ser un comerciant i polític de Reus.
Fill de Jaume Freixa Mas, paraire de Reus, i de Maria Cabestany Espuny, també de Reus, alternà l'ofici de paraire amb la pràctica dels negocis, sobretot els d'importació i exportació d'aiguardents, cosa que l'enriquí ràpidament. Entre el 1721 i el 1723 va tenir arrendats els delmes que l'arquebisbe de Tarragona percebia a Alforja. També per aquesta època comerciava intensament amb Cadis. Es dedicà a comprar terrenys al Camp de Tarragona, sobretot vinyes, i immobles a la ciutat de Reus, que els seus descendents es van anar venent a poc a poc. Entre 1732 i 1734 va ser alcalde de Reus. Ja havia ocupat diverses regidories el 1727 i 1728.[3] L'historiador reusenc Andreu de Bofarull explica que el 1733, com a alcalde, i veient que Reus estava creixent molt als afores dels ravals, que delimitaven les antigues muralles, va ordenar la regularització dels nous carrers que s'urbanitzaven i va comprar a Josep Carreres, un hisendat, uns terrenys a les vores del camí que portava a les basses del Pedró, per poder obrir un nou carrer en línia recta, d'uns 35 pams d'ample, que seria el carrer de Sant Pere d'Alcàntara, després carrer de Llovera.[4]
El 1693 es casà amb Magdalena Cases Sentís, vídua de Reus,[5] amb qui tingué tres fills. El 1701 enviduà[6] i el 1702 es casà amb Magdalena Martí, vídua de Castellvell del Camp.[7] El seu fill, Francesc Freixa i Cases, nascut el 1697[8] i casat el 1719 amb Teresa Giol i Borràs, de les Borges del Camp,[9] i en segones núpcies amb Maria Clara Tudela, va aconseguir el 8 de maig de 1753 el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. El net, Jaume Freixa i Giol, nascut el 1732,[10] es va casar amb Tecla Veciana i Dosset,[11] germana de Felip Veciana i Dosset, tercer comandant general de les esquadres de Catalunya. El besnet, Francesc Freixa i Veciana, va ser un conegut comerciant reusenc.[3][12]
Referències[modifica]
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 1r juny 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 2 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Rovira i Gómez, Salvador-J. La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 27. ISBN 8487123678.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 325.
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 2 juny 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 2 juny 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 2 juny 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 2 juny 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 2 juny 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 2 juny 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 3 juny 2022].
- ↑ Sugranyes, Jordi Andreu «La burgesia catalana del segle XVIII: Els Freixa de Reus». Pedralbes: revista d'història moderna, 11-01-1988, pàg. 57–66. ISSN: 2385-4391.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Gabriel Monter |
Alcalde de Reus 1732 - 1734 |
Succeït per: Pere Puig |