Jeanne Leleu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJeanne Leleu
Jeanne Leleu.jpg
Biografia
Naixement 29 desembre 1898
Saint-Mihiel
Mort 11 març 1979 (80 anys)
París
Activitat
Ocupació Compositora, pianista, musicòloga i professora de música
Moviment Música clàssica
Professors Marguerite Long
Instrument Piano
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jeanne Leleu (Saint-Mihiel, Lorena, 29 de desembre de 1898-París, 11 de març de 1979) fou una compositora i pianista francesa.

Tingué per mestres de piano Marguerite Long, Widor i Alfred Cortot. Realitzà els estudis de composició amb Caussade, Widor i Büsser. Aconseguí el primer Prix de Rome el 1923, per la seva cantata Bèatrix. Va ser professora de lectura a vista, en el Conservatori Superior, des de 1947, i d'harmonia, des de 1952. Figuren entre les seves obres diverses peces simfòniques, com:

  • Danza nocturna,
  • Danza rústica,
  • Transparences,
  • Virevoltes,
  • Concert, per a piano i orquestra,
  • Suite simfònica per a instruments de vent i piano,
  • Fantaisie cambodgienne.

A més va compondre:

  • Quartet amb piano,
  • En Italie i Pochades per a piano,
  • 6 Poemes lírics sobre sonets de Miquel Àngel,

També és autora de música escènica per:

La seva música assoleix els efectes més dissonants possibles dintre del que no arriba a ser deliberadament atonal ni serial. Es distingeix també pel color tímbric de l'orquestra i, en general, per la seva violència rítmica.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeanne Leleu Modifica l'enllaç a Wikidata