Jehanne d'Alcy
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Charlotte Lucie Marie Adèle Stephanie Adrienne Faës 20 març 1865 Vaujours (França) |
Mort | 14 octubre 1956 (91 anys) Versalles (França) |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 64 48° 51′ 48″ N, 2° 23′ 26″ E / 48.8633311°N,2.3906°E Grave of Georges Méliès (en) |
Activitat | |
Ocupació | actriu de teatre, actriu de cinema |
Activitat | 1896 - 1952 |
Família | |
Cònjuge | Georges Méliès (1925–1938) |
|
Charlotte Faës, coneguda com Jehanne d'Alcy,[1] (Vaujours (Seine-et-Oise), 20 de març de 1865 - Versalles (Yvelines), 14 d'octubre de 1956) va ser una actriu francesa de teatre i cinema.
Va ser una de les actrius principals de les pel·lícules de Georges Méliès, amb qui més tard es va casar.
Biografia
[modifica]Charlotte Lucie Marie Adèle Stéphanie Adrienne Faës va néixer el 20 de març de 1865 a Vaujours, a Seine-et-Oise. El 1888 es va traslladar a París i allí va conèixer Georges Méliès, aleshores director de teatre Robert-Houdin,[2] on va començar la seva carrera com a actriu.[3] Després es va convertir en una actriu habitual de les pel·lícules dirigides per Méliès.
A Cléopâtre, l'any 1899, es va convertir en la primera actriu de la història que va interpretar Cleòpatra VII al cinema, o més precisament el seu fantasma que sorgeix després d'una profanació de la seva tomba.[4][5] Aquest curt de dos minuts,[4] durant molt de temps considerat perdut, va ser trobat l'any 2005.[6]
Quan la seva carrera d'actriu va acabar, va dirigir una botiga de joguines i dolços a l'estació de París-Montparnasse.[7] Es va casar per primera vegada, després prenent el nom de Fanny Manieux, després de la mort del seu marit.[7] El 1925,[2] Georges Méliès, també vidu des del 1913,[3] la va trobar, i es van casar.[8] Arruïnat, es va encarregar de la botiga amb ella.[8] El 1932, la parella es va traslladar a un pis que ocupaven en una casa posada a disposició dels veterans del cinema.[3]
Després de la mort de Méliès, es va dedicar a perpetuar la seva memòria[2] i va sobreviure a la Segona Guerra Mundial amb el seu fill André Méliès. El 1952 va aparèixer a Le Grand Méliès, un curtmetratge dirigit per Georges Franju en homenatge al pioner del cinema.[3]
Està enterrada al cementiri del Père-Lachaise (divisió 64) al costat del seu marit Georges Méliès.
Filmografia
[modifica]Llevat que s'especifiqui el contrari, les pel·lícules següents estan dirigides per Georges Méliès:
- 1896: Escamotage d'une dame au théâtre Robert-Houdin: la dona del títol
- 1896: Le Manoir du diable
- 1897: Faust et Marguerite
- 1897: Après le bal: la dona
- 1898: Pygmalion et Galathée
- 1898: La Lune à un mètre: Febe, la fada bona
- 1899: La Colonne de feu (o La Danse du feu): Ayesha
- 1899: Cendrillon: la fada madrina
- 1899: Cléopâtre: el fantasma de Cleòpatra
- 1900: Jeanne d'Arc: Isabelle Romée
- 1900: Nouvelles luttes extravagantes
- 1901: Barbablava (Barbe-Bleue): l'esposa de Barbablava
- 1902: Le Voyage dans la Lune
- 1903: L'Enchanteur Alcofrisbas
- 1952: Le Grand Méliès de Georges Franju: ella mateixa
Homenatges
[modifica]L'any 1952, Georges Franju va retre homenatge a Georges Méliès dirigint Le Grand Méliès, on interpretava a ella mateixa Jehanne d'Alcy.
A la pel·lícula Hugo Cabret (2011) de Martin Scorsese, adaptada del llibre de Brian Selznick The Invention of Hugo Cabret i que és una adaptació lliure de la vida de Georges Méliès, Helen McCrory interpreta Jehanne d'Alcy. L'any 2019, a la pel·lícula Edmond dirigida per Alexis Michalik, és l'actriu Lucie Boujenah qui presta els seus trets a Jehanne d'Alcy.
Notes i referències
[modifica]- ↑ Certaines sources écrivent à tort « Jeanne d'Alcy ».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Jehanne d'Alcy» (en francès). cinememorial.com. Arxivat de l'original el 22 de setembre 2018. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Stephen Herbert. «Jehanne d'Alcy (Charlotte-Stephanie Faes)» (en anglès). victorian-cinema.net. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Première. «Angelina Jolie, Monica Bellucci, Elizabeth Taylor, Belladonna : les visages de Cléopâtre au cinéma» (en francès). Premiere.fr, 11-06-2010. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ Hervé Dumont. L'antiquité au cinéma (en francès). éditions Nouveau Monde, 2009, p. 332. ISBN 978-2-84736-476-7. OCLC 495254276. BNF 42085318.
- ↑ «"Cléopâtre", de Georges Méliès, retrouvé» (en francès). afcinema.com, 01-09-2005. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ 7,0 7,1 «Georges Méliès (1861 / 1938)» (en francès). encinematheque.fr. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2020. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ 8,0 8,1 «Georges Méliès - Sa vie» (en francès). melies.eu. [Consulta: 25 març 2022].