Vés al contingut

Joan Lamote de Grignon i Bocquet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Lamote de Grignon i Bocquet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 juliol 1872 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1949 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana i òpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFelip Pedrell i Sabaté, Josep Abarcat i Sebastià i Antoni Nicolau i Parera Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFrancesc Casanovas i Tallardá, José Gregorio Escoriaza Leceta, Adolf Cabané i Pibernat, Ferran Ardèvol Miralles i Ignacio Prieto Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRicard Lamote de Grignon i Ribas Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d784eddc-9aa1-449b-91e7-3b4d2956028b Lieder.net: 31183 Discogs: 1171567 IMSLP: Category:Lamote_de_Grignon,_Joan Modifica el valor a Wikidata

Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 7 de juliol de 1872 - 11 de març de 1949) fou un pianista, compositor i director d'orquestra català.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Sant Gervasi de Cassoles (actualment un barri de Barcelona) el dia 7 de juliol de 1872, fill de pare d'ascendència francesa, Lluís Lamote de Grignon i Lebiay (* - Tortosa, 1908), i d'Elena Bocquet i Clarac, natural de Barcelona casats a Barcelona el 5 d'abril de 1871.[2][3][4][5] De molt petit, la família anà a residir a Tortosa, on posseïen terres i d'on era Joan Lamote i Verges,[6] i on Joan Lamote de Grignon va obtenir el títol de batxillerat a l'Institut de Tarragona el 1887. Adquirí els primers coneixements musicals amb Josep Abarcat.[3] Sentí una forta inclinació vers la música i es traslladà a Barcelona, on es matriculà al Conservatori del Liceu. Allí conegué a Antoni Nicolau, que va ser el seu mestre de composició.[3] Amb el temps va arribar a ser nomenat professor de piano al Conservatori del Liceu (1890), i més endavant professor de solfeig superior, auxiliar d'harmonia i responsable de conjunt instrumental,[3][7] on va tenir alumnes com Ferran Ardèvol i Adolf Cabané.[8]

Es va casar a Barcelona el 31 de juliol de 1893 amb la gironina Florentina Ribas i Mallol.[9]

L'any 1911 fundà l'Orquestra Simfònica de Barcelona, de la qual fou també director. Dirigí l'Orquestra Filharmònica de Berlín. Fou el successor de Celestí Sadurní en la direcció de la Banda Municipal de Barcelona a partir del 1914, des d'on va promocionar joves intèrprets i dotà a la banda d'un repertori notable amb arranjaments de gran categoria musical que tingueren molt de reconeixement a tot Europa, i on entre altres alumnes tingué a Ignacio Prieto.[10]Tres anys més tard fou nomenat director del Conservatori Superior de Música del Liceu.

Durant la dècada de 1920 va asssessorar i dirigir puntualment la Cobla Barcelona, una formació fundada el 1922 amb l'objectiu d'especialitzar-se en la música de cobla per a concert.[11] El 1943 fundà l'Orquestra Municipal de València, que dirigí fins al 1949. Morí l'11 de març d'aquest any i fou enterrat al Cementiri de Sant Gervasi.

La seva obra compositiva, ultra la seva tasca musical com a transcriptor i arranjador, comprèn unes cent cinquanta cançons, l'oratori La nit de Nadal (1906), el drama líric Hespèria (1907), una trilogia simfònica, la Primera simfonia, una Missa eucarística, per a dues veus i orgue, motets i cants espirituals, El parc d'atraccions per a piano i tres sardanes per a cobla.

El fons personal de Joan Lamote de Grignon es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

El seu fill Ricard Lamote de Grignon va seguir els passos del pare tant en l'aspecte compositiu com en la direcció orquestral.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Joan Lamote de Grignon i Bocquet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Elena Bocquet fou filla d'Étienne-Marie Bocquet i Lechevalier (1812-1887), Esteban en castellà, natural de Baiona, i de Maria Clarac i Aladrén (*-1893).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 gaudiallgaudi.com, Biografia i bibliografia de Joan Lamote de Grignon
  4. ↑ «Matrimonis. Any 1871. Registre núm.618. (pdg pàg.309)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 05-04-1871.
  5. ↑ el pare en el moment del casament té el cognom Grignon i per adopció afegeix el Lamote. Hereu del seu cunyat Joan Lamote Vergés l'hi imposa el canvi de cognom que donarà als seus fills
  6. ↑ Cens de Sant Gervasi de 1893: en la propietat d'Esteve Bocquet vivien el cap de família Joan Lamote i Verges (72 anys), casat amb Maria Grignon Lebiay (76); cunyat (del propietari) Joan Lamote de Grignon i Lebiay (62) casat amb Elena Bocquet i Clarac (47); fills Joan Lamote de Grignon i Bocquet (20), Clara Lamote de Grignon i Bocquet (19) i Esteve Lamote de Grignon i Bocquet (15).
  7. ↑ «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: abril 2013].
  8. ↑ Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1971-72, pàg. 80 (ISBN 84-239-4600-2)
  9. ↑ Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1893, número de registre 1288. El segon cognom de Florentina Ribas apareix com a Mayol en aquest registre, mentre que s'indica com a Mallol en hemeroteques i altres documents oficials.
  10. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum III. pàg. 1126. (ISBN|84-7291-226-4)
  11. ↑ Fontelles-Ramonet, Albert «La Cobla Barcelona (1922-1938). Un projecte noucentista». Tesi Doctoral, 2020, pàg. 37 [Consulta: 26 gener 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Bonastre i Bertran, Francesc. Joan Lamote de Grignon. Barcelona: Proa, 1998 (Col·lecció Compositors Catalans; 8). ISBN 84-8256-708-x. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Lamote_de_Grignon_i_Bocquet&oldid=33109200»