Joaquim Francisco do Livramento

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoaquim Francisco do Livramento

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt-br) Joaquim Francisco da Costa Modifica el valor a Wikidata
20 març 1761 Modifica el valor a Wikidata
Florianópolis (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort1829 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Activitat
Ocupacióreligiós cristià Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Francisco da Costa, més conegut com a germà Joaquim (Nossa Senhora do Desterro, actual Florianópolis, 20 de març de 1761Marsella, 1829) va ser un religiós brasiler. Devot de la Mare de Déu de Livramento,[a] va canviar el seu cognom per Joaquim Francisco do Livramento.[2]

Era fill d'açorians. Va dedicar la seva vida als malalts i necessitats. Amb diners de l'almoina i donacions, va construir, l'any 1789, el primer hospital de Santa Catarina dedicat a la caritat, avui anomenat Imperial Hospital de Caridade. Més tard, va fundar hospitals a altres ciutats brasileres, com Porto Alegre i Salvador. També va fundar escoles, asils i seminaris a São Paulo i Rio de Janeiro i va visitar Europa a la recerca de recursos per finançar les seves obres. Mentre tornava al Brasil d'un d'aquests viatges, va morir a Marsella, França.[3]

Va ser inclòs en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria per la Llei 13.623 de 15/01/2017. Aquest memorial cenotàfic, situat al Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília, homenatja les persones que van contribuir a la defensa i construcció del Brasil i dels seus valors nacionals.[4]

Notes[modifica]

  1. Invocació de la Verge d'origen portuguès. Livramento significa "alliberament."[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Francisco do Livramento
  1. «Nossa Senhorinha do Livramento» (en portuguès). Santinhoz. Arxivat de l'original el 2024-05-12. [Consulta: 12 maig 2024].
  2. Fontes, Henrique da Silva. A Irmandade do Senhor dos Passos e o seu Hospital: e aquêles que os fundaram (en portuguès brasiler). Ed Do Autor, 1965, p. 271-ss.  Arxivat 2024-05-12 a Wayback Machine.
  3. «Câmara aprova inclusão de nome de religioso no Livro dos Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Cambra dels Diputats del Brasil, 23-11-2015. Arxivat de l'original el 2019-10-24. [Consulta: 24 octubre 2019].
  4. «Lei 13.623 de 15/01/2017» (en portuguès). Diário Oficial da União, 16-01-2018. Arxivat de l'original el 2019-09-08. [Consulta: 3 octubre 2019].