José de Anchieta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Josep d'Anchieta
Anchieta.jpg
Retrat del s. XVII
Nom original José de Anchieta
Dades biogràfiques
Naixement José López de Anchieta Díaz de Clavijo
19 de març de 1534
San Cristóbal de La Laguna (Tenerife, Canàries)
Mort 9 de juny de 1597(1597-06-09) (als 63 anys)
Reritiba (Espírito Santo, Brasil)
Sepultura Vitória (Espírito Santo): cenotafi al Palácio Anchieta (les restes desaparegueren al mar)
Religió catolicisme
Alma mater Universitat de Coïmbra
Activitat professional
Camp de treball història
Ocupació lingüista, sacerdot, escriptor, mestre, historiador i poeta
Ocupador Brasil
Orde Jesuïtes
Prevere i confessor; Apòstol del Brasil
Commemoració a Església Catòlica Romana
Beatificació 22 de juny de 1980 , Roma per Joan Pau II
Canonització 3 d'abril 2014 , Roma per Papa Francesc[1]
Lloc de pelegrinatge Catedral de La Laguna (a les Illes Canàries) i Santuari Nacional de Sant José de Anchieta (al Brasil)
Festivitat 9 de juny
Fets destacables Pare de la literatura brasilera; autor de la primera gramàtica del tupí
Iconografia Com a jesuïta, predicant; amb un indígena i un crucifix
Patronatge Catequistes i Brasil
Signatura
Modifica dades a Wikidata

José de Anchieta (San Cristóbal de La Laguna, Tenerife, 19 de març de 1534 - Reritiba, Espírito Santo, Brasil, 9 de juny de 1597) va ésser un prevere jesuïta canari, missioner al Brasil i lingüista. És venerat com a Sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a San Cristóbal de La Laguna (Canàries), era un dels dotze fills de Juan López de Anchieta, noble d'ascendència basca molt devot de la Mare de Déu i que havia participat en les revoltes de les comunitats de Castella, i de Mencía Díaz de Clavijo y Llarena, canària de família jueva conversa. Als catorze anys va marxar a Coïmbra (Portugal) a estudiar filosofia a la universitat.[2] Ingressà a la Companyia de Jesús en 1551 amb un germà seu.

Manuel da Nóbrega, provincial dels jesuïtes al Brasil, havia demanat missioners per a l'evangelització del país i Anchieta hi va ésser enviat. Anchieta arribà al Brasil el 13 de juny del 1553 i aviat començà a predicar-hi. A l'altiplà de Piratininga, i amb altres jesuïtes, va fundar el Col·legi de Sant Pau, que dirigí i que va ésser l'origen de la ciutat de São Paulo, el 25 de gener de 1554. Va catequitzar i educar els indígenes, i els defensà dels abusos dels colons portuguesos. Va fer de mitjancer entre aquests i els indígenes reunits a la Confederació dels Tamoi, per aconseguir la pau.

Va lluitar contra els francesos establerts a la badia de Guanabara (Rio de Janeiro) i fou company d'Estácio de Sá. En 1566 fou enviat a Bahia per informar el governador de la marxa de la guerra contra els francesos i demanar reforços per defensar Rio de Janeiro. Fou ordenat sacerdot llavors, amb 32 anys. En 1569 va fundar Reritiba (actual Anchieta, a l'estat d'Espírito Santo) i entre 1570 i 1573 va dirigir el col·legi jesuïta de Rio.

El 1577 fou nomenat provincial de la Companyia de Jesús al Brasil, càrrec que ocupà durant deu anys. Retirat a Iritiba, va sortir-ne per dirigir el nou col·legi de Vitória do Espírito Santo. El 1595 va quedar dispensat d'aquesta funció i es retirà a Reritiba, on morí en 1597. Fou sebollit a Vitória.

Obres[modifica | modifica el codi]

A banda de la seva obra missionera, va escriure nombroses obres literàries, gramàtiques i històriques, en portuguès, llatí, castellà i tupí. En destaquen De gestis Mendi de Saa ("Fets de Mem de Sá", publicat a Coïmbra el 1563), poema èpic de 2.947 hexàmetres en llatí sobre la guerra contra els francesos a Guanabara, i que va ésser el primer poema èpic de temàtica americana i el primer poema publicat escrit al Brasil. Igualment destacable és l'Arte de grammatica da lingoa mais usada na costa do Brasil ("Art de gramàtica de la llengua més usada a la costa del Brasil"), primera gramàtica de la llengua tupí, publicada a Coïmbra el 1595, primera gramàtica d'una llengua brasilera i la segona d'una llengua ameríndia.[3]

Escrigué també poemes i obres de teatre sacre, com el poema De Beata Virgine Dei Matre Maria, amb 4.172 versos.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El procés de beatificació s'inicià a Bahia el 1617, però no acabà fins al 1980 amb Joan Pau II. L'endarreriment es degué en part a l'oposició i persecució dels jesuïtes pel govern portuguès al segle XVIII. Les seves restes eren al col·legi de Sao Tiago de Vitória, fins que van ésser portats a Portugal: el vaixell que els duia, però, naufragà i desaparegueren. Avui, a Vitória, el Palácio Anchieta, antic col·legi jesuïta, guarda un túmul simbòlic, cenotafi del beat.

El Camí d'Anchieta, que recorre en 105 kilòmetres els llocs on habitualment predicava i que el prevere recorria uns dos cops el mes, passant per Reritiba, Vitória, Guarapari, Setiba, Ponta da Fruta i Barra do Jucu, és avui una via de pelegrinatge i turisme.

El Pare Anchieta va ser canonitzat mitjançant una "canonització equivalent" el 3 d'abril de 2014 pel Papa Francesc. L'anunci va ser comunicat en primer lloc a tres sacerdots procedents de les Illes Canàries[4] (terra natal d'Anchieta) que van assistir a la missa del Papa a la seva residència de Santa Marta, els quals ho van comunicar al Bisbe de Tenerife, Bernardo Álvarez Afonso.[5]

És per tant, el segon Sant natiu de les Illes Canàries després Pedro Betancur.[6] José de Anchieta també és considerat com el tercer sant de Brasil. Anchieta va ser el primer espanyol a ser canonitzat pel Papa Francesc.[7]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «José de Anchieta será canonizado este miércoles por el Papa Francisco». La Vanguardia, 01-04-2014 [Consulta: 2 abril 2014].
  2. En venir d'una família d'ascendència jueva, era més fàcil estudiar a Portugal que no pas a Espanya.
  3. En 1571 s'havia publicat a Mèxic l'Arte de la lengua mexicana y castellana d'Alonso de Molina.
  4. El lagunero Padre Anchieta será canonizado en abril
  5. La canonización de Anchieta en primicia
  6. El Papa convierte hoy al Padre Anchieta en santo
  7. Santos españoles canonizados por el Papa Francisco. Conferencia Episcopal Española.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José de Anchieta Modifica l'enllaç a Wikidata