José de Anchieta

De Viquipèdia
Infotaula de personaJosé de Anchieta
Oscar Pereira da Silva - Retrato de Anchieta, Acervo do Museu Paulista da USP.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1534 Modifica el valor a Wikidata
San Cristóbal de La Laguna Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1597 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Anchieta Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Provincial
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Coïmbra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria, geografia, etnografia, religió i música Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, poeta, lingüista, compositor, historiador, escriptor, professor, clergue regular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat9 de juny Modifica el valor a Wikidata
Signatura
São José de Anchieta ASSINATURA.jpg Modifica el valor a Wikidata

José de Anchieta (San Cristóbal de La Laguna, Tenerife, 19 de març de 1534 - Reritiba, Espírito Santo, Brasil, 9 de juny de 1597) va ésser un prevere jesuïta canari, missioner al Brasil i lingüista. És venerat com a Sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Nascut a San Cristóbal de La Laguna (Canàries), era un dels dotze fills de Juan López de Anchieta, noble d'ascendència basca molt devot de la Mare de Déu i que havia participat en les revoltes de les comunitats de Castella, i de Mencía Díaz de Clavijo y Llarena, canària de família jueva conversa. Als catorze anys va marxar a Coïmbra (Portugal) a estudiar filosofia a la universitat.[1] Ingressà a la Companyia de Jesús en 1551 amb un germà seu.

Manuel da Nóbrega, provincial dels jesuïtes al Brasil, havia demanat missioners per a l'evangelització del país i Anchieta hi va ésser enviat. Anchieta arribà al Brasil el 13 de juny del 1553 i aviat començà a predicar-hi. A l'altiplà de Piratininga, i amb altres jesuïtes, va fundar el Col·legi de Sant Pau, que dirigí i que va ésser l'origen de la ciutat de São Paulo, el 25 de gener de 1554. Va catequitzar i educar els indígenes, i els defensà dels abusos dels colons portuguesos. Va fer de mitjancer entre aquests i els indígenes reunits a la Confederació dels Tamoi, per aconseguir la pau.

Va lluitar contra els francesos establerts a la badia de Guanabara (Rio de Janeiro) i fou company d'Estácio de Sá. En 1566 fou enviat a Bahia per informar el governador de la marxa de la guerra contra els francesos i demanar reforços per defensar Rio de Janeiro. Fou ordenat sacerdot llavors, amb 32 anys. En 1569 va fundar Reritiba (actual Anchieta, a l'estat d'Espírito Santo) i entre 1570 i 1573 va dirigir el col·legi jesuïta de Rio.

El 1577 fou nomenat provincial de la Companyia de Jesús al Brasil, càrrec que ocupà durant deu anys. Retirat a Iritiba, va sortir-ne per dirigir el nou col·legi de Vitória do Espírito Santo. El 1595 va quedar dispensat d'aquesta funció i es retirà a Reritiba, on morí en 1597. Fou sebollit a Vitória.

Obres[modifica]

A banda de la seva obra missionera, va escriure nombroses obres literàries, gramàtiques i històriques, en portuguès, llatí, castellà i tupí. En destaquen De gestis Mendi de Saa ("Fets de Mem de Sá", publicat a Coïmbra el 1563), poema èpic de 2.947 hexàmetres en llatí sobre la guerra contra els francesos a Guanabara, i que va ésser el primer poema èpic de temàtica americana i el primer poema publicat escrit al Brasil. Igualment destacable és l'Arte de grammatica da lingoa mais usada na costa do Brasil ("Art de gramàtica de la llengua més usada a la costa del Brasil"), primera gramàtica de la llengua tupí, publicada a Coïmbra el 1595, primera gramàtica d'una llengua brasilera i la segona d'una llengua ameríndia.[2]

Escrigué també poemes i obres de teatre sacre, com el poema De Beata Virgine Dei Matre Maria, amb 4.172 versos.

Veneració[modifica]

El procés de beatificació s'inicià a Bahia el 1617, però no acabà fins al 1980 amb Joan Pau II. L'endarreriment es degué en part a l'oposició i persecució dels jesuïtes pel govern portuguès al segle xviii. Les seves restes eren al col·legi de Sao Tiago de Vitória, fins que van ésser portats a Portugal: el vaixell que els duia, però, naufragà i desaparegueren. Avui, a Vitória, el Palácio Anchieta, antic col·legi jesuïta, guarda un túmul simbòlic, cenotafi del beat.

El Camí d'Anchieta, que recorre en 105 kilòmetres els llocs on habitualment predicava i que el prevere recorria uns dos cops el mes, passant per Reritiba, Vitória, Guarapari, Setiba, Ponta da Fruta i Barra do Jucu, és avui una via de pelegrinatge i turisme.

El Pare Anchieta va ser canonitzat mitjançant una "canonització equivalent" el 3 d'abril de 2014 pel Papa Francesc. L'anunci va ser comunicat en primer lloc a tres sacerdots procedents de les Illes Canàries[3] (terra natal d'Anchieta) que van assistir a la missa del Papa a la seva residència de Santa Marta, els quals ho van comunicar al Bisbe de Tenerife, Bernardo Álvarez Afonso.[4]

És per tant, el segon Sant natiu de les Illes Canàries després Pedro Betancur.[5] José de Anchieta també és considerat com el tercer sant de Brasil, a causa que va realitzar la seva obra missionera en el que actualment és aquest país americà. Anchieta va ser el primer espanyol a ser canonitzat pel Papa Francesc.[6]

Notes[modifica]

  1. En venir d'una família d'ascendència jueva, era més fàcil estudiar a Portugal que no pas a Espanya.
  2. En 1571 s'havia publicat a Mèxic l'Arte de la lengua mexicana y castellana d'Alonso de Molina.
  3. El lagunero Padre Anchieta será canonizado en abril
  4. «La canonización de Anchieta en primicia». Arxivat de l'original el 2017-12-10. [Consulta: 14 febrer 2017].
  5. El Papa convierte hoy al Padre Anchieta en santo
  6. «Santos españoles canonizados por el Papa Francisco. Conferencia Episcopal Española.». Arxivat de l'original el 2016-10-18. [Consulta: 9 juny 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José de Anchieta