Vés al contingut

Joaquín Ignacio Mencos y Manso de Zúñiga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquín Ignacio Mencos y Manso de Zúñiga

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 agost 1799 Modifica el valor a Wikidata
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1882 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Foment
15 de gener de 1858 – 30 de juny de 1858
  Diputat al Congrés dels Diputats
24 de juliol de 1839 – 11 d'octubre de 1840

22 d'octubre de 1844 – 26 de gener de 1847
CircumscripcióNavarra
  Senador vitalici
1849 – 1868
  Senador per dret propi
1877 – 1882
Activitat
Ocupaciópolític, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJoaquín María Mencos y Eslava Modifica el valor a Wikidata

Joaquín Ignacio Mencos y Manso de Zuñiga (Pamplona, 6 d'agost de 1799 -Madrid, 20 de gener de 1882) va ser un polític navarrès, diputat a Corts i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia

[modifica]

Fill del setè comte de Guenduláin, marquès de Vessolla, Gran d'Espanya,[1] va ser regidor a l'ajuntament de Pamplona en 1833 i va donar suport a la nova reina Isabel II d'Espanya durant la primera guerra carlina. Fou elegit diputat a Corts en 1839, 1840, 1844 i 1846.[2] Partidari del general Leopoldo O'Donnell, es va exiliar a França però va tornar en 1844.[3] Fou nomenat senador vitalici en 1849 i tres anys més tard va succeir al seu pare en tots els seus títols nobiliaris. Va ser Ministre de Foment des del 15 de gener al 30 de juny de 1858 en el gabinet de Francisco Javier de Istúriz. Després de "La Gloriosa" es va retirar de la vida política, excepte el seu càrrec en el Senat d'Espanya. Va ser també escriptor i poeta aficionat, i en 1841 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.[4][5]

Va casar amb María del Pilar Ezpeleta Aguirre-Zuazo, VII Comtessa del Gual. És rebesavi matern de Mercedes i Lorenzo Milá.

Obres

[modifica]
  • El Príncipe de Viana
  • Poema a la muerte del Conde de Campo-Alange
  • Reseña histórica del estamento de próceres
  • El cerco de Zamora por el rey Sancho II de Castilla (1882)

Referències

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro Salaverría y Charitu
Ministre de Foment

(gener-juny) 1858
Succeït per:
Rafael de Bustos y Castilla-Portugal
Premis i fites
Precedit per:
Tomás González Carvajal

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira V

1841-1882
Succeït per:
Alejandro Pidal y Mon