José Couso Permuy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Couso Permuy
Un parque de Ciudad Lineal homenajea a periodistas asesinados en conflictos armados 06.jpg
Biografia
Naixement 5 octubre 1965
Ferrol
Mort 8 abril 2003 (37 anys)
Bagdad
Educació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Operador de càmera i fotògraf de guerra
Ocupador Telecinco
Família
Cònjuge Lola Jiménez
Germans Javier Couso Permuy

IMDB: nm2066796
Modifica les dades a Wikidata

José Couso Permuy (Ferrol, la Corunya, 5 d'octubre de 1965Bagdad, Iraq, 8 d'abril de 2003) fou un càmera i fotoperiodista espanyol. Va morir durant la invasió de l'Iraq de 2003 a causa dels trets d'un carro de combat estatunidenc contra l'Hotel Palestina de la capital iraquiana.

Biografia[modifica]

José Couso va néixer el 1965 a Ferrol en una família de tradició militar. Es va llicenciar en Ciències de la Informació i Ciències de la Imatge per la Universitat Complutense de Madrid. Va realitzar diverses tasques per l'agència EFE i Canal+, i va treballar com a càmera per al canal de televisió Telecinco durant vuit anys, cobrint notícies com el segrest del seu company Jon Sistiaga a la República de Macedònia (avui, Macedònia del Nord), els bombardejos de Bagdad de 1998, la guerra de Kosovo de 1999. Va elaborar diversos reportatges sobre el vaixell oceanogràfic Hespérides a l'Antàrtida dl 2001, sobre les coves de Lascaux (França) el 2002, sobre la crisi de l'illa Perejil del mateix any, i l'abocament del Prestige, entre altres.[1]

Couso es va traslladar a l'Iraq poc abans del començament de la guerra de 2003, al costat de diversos companys d'Informativos Telecinco. De tots ells només van quedar dos a Bagdad: Jon Sistiaga com a periodista i José Couso com a operador de càmera. La resta de l'equip va tornar a Espanya pocs dies abans de l'inici dels bombardejos.

El 8 d'abril de 2003 José Couso es trobava a l'Hotel Palestina de Bagdad, lloc on s'allotjaven nombrosos periodistes estrangers. En aquest moment, una companyia de la 3a Divisió d'Infanteria de l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica es trobava lluitant a l'altra banda del riu Tigris, on rebien foc de morter i granades propulsades. Segons l'informe posterior realitzat pel Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM), el foc enemic era dirigit per un observador que es trobava al costat del riu Tigris, en la mateixa riba que l'hotel Palestina. Després de la recerca del presumpte observador, un tanc M1 Abrams va disparar el seu canó de 120 mm contra l'hotel.[2] El projectil del tanc va impactar al pis 15, en el qual s'allotjava l'equip de l'agència Reuters, i va morir a l'acte el periodista ucraïnès Taras Protsiuk. José Couso es trobava filmant al pis inferior, i va quedar ferit greument. Couso va ser traslladat a l'Hospital Sant Rafael de Bagdad, on va morir mentre era operat.[3]

José Couso estava casat i tenia dos fills.

Reaccions després de la seva mort[modifica]

El Departament de Defensa dels Estats Units va reconèixer l'autoria de l'atac al·legant que els soldats que van disparar contra l'hotel, sota el comandament del sergent Thomas Gibson, estaven responent a foc enemic. Arran de la mort del fotògraf es van succeir diverses manifestacions de rebuig davant les seus diplomàtiques dels Estats Units a Espanya i diferents accions civils i judicials encaminades a resoldre la culpabilitat dels implicats. Es continuen fent concentracions per demanar justícia per la seva mort els dies 8 de cada mes, davant de l'ambaixada estatunidenca a Madrid.

Investigació judicial[modifica]

El 19 d'octubre de 2005 l'Audiència Nacional va obrir diligències prèvies amb una ordre internacional de detenció contra tres dels militars estatunidencs imputats. En la seva investigació va cridar a declarar als periodistes Olga Rodríguez, Jon Sistiaga i Carlos Hernández. El 10 de març de 2006, la Sala Segona del Penal de l'Audiència Nacional va arxivar les diligències al·legant que el fet va ser "un acte de guerra", decisió recorreguda per la família del mort davant del Tribunal Suprem. El 5 de desembre del mateix any el Tribunal Suprem va estimar per unanimitat el recurs interposat per la família del càmera de Telecinco José Couso contra la decisió de l'Audiència Nacional d'arxivar la investigació.

El 16 de gener de 2007, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va reactivar l'ordre de 2005 de detenció internacional contra els tres estatunidencs imputats en la mort de Couso, enfront del criteri de la Fiscalia de l'Audiència Nacional que manté, des de la iniciació del cas el 2003, que els tribunals espanyols no tenen jurisdicció per tractar-se d'una acció de guerra realitzada en territori iraquià. Pedraz acusa els militars d'assassinat i d'un delicte contra la comunitat internacional.[4] Llavors, el 27 d'abri, el jutge Santiago Pedraz processa els tres militars dels EUA per l'assassinat de Couso. També els acusa d'un delicte contra la comunitat internacional per atacar periodistes. El magistrat va dictar el processament del sergent Thomas Gibson, el capità Philip Woldrford i el tinent coronel Philip de Camp per un delicte d'assassinat (de 15 a 20 anys de presó) i un altre contra la comunitat internacional (de 10 a 15 anys). Tot i això, la sala Penal d'aquest tribunal va revocar la seva decisió un any després recolzant la postura de la Fiscalia, que va demanar l'arxivament de la causa per falta de jurisdicció, en estimar que no hi havis dades per qualificar el fet de crim de guerra, sinó com una acció de guerra en el qual els operadors del tanc responien a un suposat observador iraquià.

El 21 de maig de 2009, el jutge Pedraz va tornar a processar els tres militars dels EUA.[5] El 29 de juliol de 2010, el mateix jutge va llançar una ordre de crida i cerca contra els tres militars imputats en el cas Couso. Es tractava dels tres militars que ocupaven el tanc que va disparar contra l'Hotel Palestina. L'ordre implicaria el seu ingrés a la presó i arribava després que el Tribunal Suprem reobrís el cas a principis de juliol. Pedraz va decidir estimar el recurs de les famílies perqiè entenia que els fets podrien ser constitutius de crims de guerra. Així mateix, va sol·licitar l'autorització al Consell General del Poder Judicial per desplaçar-se a l'Iraq entre octubre i novembre i realitzar una anàlisi ocular de la zona de l'assassinat.[6] La inspecció ocular es va realitzar el 2011, sense avenços processals posteriors.

Filtració de WikiLeaks[modifica]

Com a part de la filtració de documents diplomàtics dels Estats Units realitzada pel portal WikiLeaks el 2010, van aparèixer documents de l'ambaixada estatunidenca a Espanya que revelen les pressions del llavors ambaixador, Eduardo Aguirre Jr., sobre la investigació de la mort de José Couso.[7][8][9][10][11]

El 13 de desembre de 2010, Javier Couso,[12] germà de José Couso, va denunciar davant de la Fiscalia de Madrid, en el seu nom i en el de la seva família, als membres del govern espanyol, la Fiscalia i la judicatura. Basant-se en la filtració, els va acusar de maniobrar perquè les peticions d'investigació i les denúncies no prosperessin a l'Audiència Nacional.[13] La denúncia de la família de José Couso[14] es va interposar contra el govern i la Fiscalia perquè entenia que: "ser indicatius de l'existència d'una conspiració o concert delictiu entre funcionaris de l'Administració i alts càrrecs espanyols, d'una banda, i funcionaris d'una potència estrangera per una altra part".[15] Aquesta denúncia va ser arxivada per no tenir fonament en no apreciar comportament delictiu per part dels denunciats.

Llegat[modifica]

Al barri de Ferrol d'Esteiro, es va crear una plaça dedicada a José Couso. A més, la ràdio comunitària de la Corunya Cuac FM va batejar el 2003 un nou estudi amb el seu nom. A la inauguració va assistir un membre de la família del periodista. L'11 de setembre del 2015 es va inaugurar a Perillo (Oleiros) un parc amb el seu nom.[16] El 2005 el Col·legi Professional de Periodistes de Galícia i el Club de Premsa de Ferrol van fundar el premi José Couso de llibertat de premsa com a homenatge al reporter.

Referències[modifica]

  1. Ocho años con la cámara de Telecinco al hombro, en elmundo.es
  2. Resultado de la investigación de CENTCOM sobre el incidente del 8 de abril en el Hotel Palestine, en josecouso.info
  3. Muere un cámara de Telecinco al atacar EEUU su hotel en Bagdad, en elmundo.es
  4. La Audiencia Nacional procesa a los tres militares de EE UU implicados en la muerte de José Couso, publicat al diari El País
  5. El juez Pedraz procesa otra vez a tres militares de EEUU por la muerte de Couso, publicado en 20Minutos.es 20 Minutos
  6. «Pedraz ordena la captura de los tres militares acusados de asesinar al cámara José Couso». El País. [Consulta: 29 juliol 2010].
  7. El hermano de Couso acusa al Gobierno de "connivencia en la ocultación de delitos", 30/11/2010
  8. EE UU maniobró en la Audiencia Nacional para frenar casos. La embajada intentó boicotear las causas 'Guantánamo', 'Couso' y 'vuelos de la CIA'.- Políticos y fiscales españoles colaboraron en la estrategia, Carlos Yárnoz, 30/11/2010, El País
  9. Cable sobre el seguimiento del Gobierno español del caso Couso
  10. EEUU presionó a Justicia y Defensa para frenar el caso Couso
  11. Video en YouTube: Leaked Cables: US Pressured Spain to Drop Case of Journalist Killed in Army Attack in Baghdad 2 of 2
  12. Javier Couso: “El asesinato de mi hermano fue un mensaje de EEUU a los periodistas que van por libre”, 7/3/2013, La Marea
  13. La familia de Couso denuncia a Gobierno, jueces y fiscales tras las filtraciones de Wikileaks, El País, 13/12/2010
  14. Denuncia de la familia de José Couso
  15. La familia de Couso denuncia a Gobierno, jueces y fiscales tras las filtraciones de Wikileaks
  16. José Couso ya tiene su parque en Perillo