José Gutiérrez Solana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Gutiérrez Solana
José Gutiérrez Solana.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 28 de febrer de 1886
Madrid
Mort 26 de juny de 1945 (59 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Pintor, gravador i escriptor
Moviment Expressionisme
Modifica dades a Wikidata

José Gutiérrez Solana (Madrid, 1886 - 24 de juny de 1945), pintor, gravador i escriptor expressionista espanyol.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare, nascut a Mèxic, va venir a Espanya gràcies a una herència. Va estudiar en l'Escola de Belles Arts de San Fernando; després va alternar estades entre Santander i Madrid i va viure folgadament amb els diners del seu pare. Per fi s'instal·la a Madrid a finals de 1917, on freqüenta els museus del Passeig del Prado.

Gutiérrez Solana va fer una primera exposició a París el 1928 que va resultar un fracàs. En una altra a la qual va acudir Alfons XIII, els seus quadres es van penjar darrere d'una porta perquè no incomodessin al monarca. Però el 1936, quan comença la Guerra Civil, Solana és famós i reconegut internacionalment.

Es trasllada a València i després a París, on publica París (1938). El 1939 torna a Madrid, on mor el 24 de juny de 1945.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva pintura reflecteix, com la de Darío de Regoyos i la de Ignacio Zuloaga, una visió subjectiva, pessimista i degradada d'Espanya similar a la de la Generació del 98. Fora de la influència que en ell exerceixen els pintors del tenebrisme barroc, especialment Juan de Valdés Leal, tant pel seu temàtica lúgubre i desenganyada com per les composicions d'acusat clarobscur, és palès la influència de les pintures negres de Francisco de Goya o del romàntic Eugenio Lucas.

En la seva pintura destaca la misèria d'una Espanya sòrdida i grotesca, mitjançant l'ús d'una pinzellada densa i de traç gruixut en la conformació de les seves figures. La seva es pot dividir en tres temes: les festes populars (El soterrament de la sardina), els usos i costums d'Espanya (La visita del bisbe) i els retrats (1920, Els meus amics).

La seva pintura, de gran càrrega social, intenta reflectir l'atmosfera de l'Espanya rural més degradada, de manera que els ambients i escenaris dels seus quadres són sempre ravals atroços, aparadors amb maniquís o rastres, tavernes, "cases de dormir" i menjadors de pobres, balls populars, corregudes, coristes i cupletistes, ports de pesca, crucifixions, processons, carnavals, execucions i osseres. Treballa també el gravat, generalment l'aiguafort, insistint en una tècnica directa i més aviat ruda, de traços gruixuts.

Com escriptor posseïx un estil semblant, de grans qualitats descriptives, vigorós i enèrgic, apropiat per a l'estampa costumista. Per això la majoria de les seves obres són llibres de viatges. Els seus escrits més importants són Madrid: escenes i costums (1913 i 1918, dos vols.), L'Espanya negra, 1920, Madrid rondaire, 1923 i Dos pobles de Castella, 1925. També va escriure una novel·la, Florencio Cornejo (1926).

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es pot veure la seva obra Les coristes.[2][3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial S. L. (RBA), 2003, p. 279. ISBN 8483323907 [Consulta: 30 novembre del 2014]. 
  2. Museu Nacional d'Art de Catalunya (anglès), (castellà) i (català)
  3. Mercè Doñate a Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 2004. ISBN 8480431369. Pàgs. 276-277.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Gutiérrez Solana Modifica l'enllaç a Wikidata