José Solchaga y Zala
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Solchaga Zala 8 octubre 1881 Aberin (Navarra) |
| Mort | 26 setembre 1953 (71 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
 Procurador a Corts | |
| 14 maig 1952 – 26 setembre 1953 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes | |
 Capità general de la Quarta Regió Militar | |
| 3 març 1945 – 16 octubre 1949 ← José Moscardó e Ituarte – Juan Bautista Sánchez González → | |
 Capità General de la VIII Regió Militar | |
| 4 juliol 1939 – 13 agost 1939 ← Germán Gil y Yuste – Enrique Cánovas Lacruz → | |
 Capità general de la VII Regió Militar | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia d'Infanteria de Toledo |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | militar, polític, voluntari requeté |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar | general |
| Comandant de (OBSOLET) | Brigadas de Navarra (en)  i Cos d'Exèrcit de Navarra |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola i Guerra del Rif |
Premis | |
José Solchaga Zala (Muniáin de la Solana, Navarra, 8 d'octubre de 1881 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 1953) va ser un militar espanyol que va participar en l'aixecament contra la Segona República que va portar a la Guerra Civil.[1]
Biografia[modifica]
De família militar, catòlica i carlista, va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo en 1896 amb quinze anys i es va graduar en 1899. Era cosí del també militar José Iruretagoyena Solchaga, i a tots dos els uniria un estret contacte. Va ser destinat com a capità a la Guerra del Rif, participant en les operacions militars de Melilla, Larraix i Tetuan, la qual cosa va portar al seu ascens per mèrits de guerra a comandant. Va estar a Àfrica fins a 1914. En 1920 va ascendir a tinent coronel i va ser destinat a Sant Sebastià. Sent coronel, en 1921, va ser destinat a Pamplona.[2]
Durant la Revolució de 1934 va manar una de les tres columnes que van participar en la presa d'Astúries.
Posteriorment en la seva destinació de Pamplona va prendre part en la Revolta militar de juliol de 1936 a les ordres del general Mola. Va manar una de les columnes que van operar a Guipúscoa amb l'ocupació d'Irun,[3] Sant Sebastià[4] i gran part de la província. Va ser nomenat cap de les Brigades de Navarra en la primavera de 1937. Ascendit a general se li va encomanar la defensa de Jaca. En 1938, al comandament del Cos d'exèrcit de Navarra, va participar en l'ocupació de la vall d'Aran i en les campanyes de Catalunya, conquistant Tarragona i Barcelona i perseguint l'exèrcit republicà fins a Portbou.[5] Va acabar la guerra amb el grau de general de divisió.
El setembre del 1943, sent tinent general, va ser un dels signants de la petició de restauració monàrquica dirigida a Francisco Franco. Posteriorment va ser capità general de la VII Regió Militar (amb seu a Valladolid) i en 1945 de la IV Regió Militar (seu en Barcelona). Quatre anys després va passar a la reserva fins a la seva mort en 1953.
Referències[modifica]
- ↑ José Solchaga Zala, Gran Enciclopedia de Navarra
- ↑ José Solchaga Zala, Auñamendi Eusko Entziklopedia
- ↑ Thomas, Hugh. (2001). The Spanish Civil War. Penguin Books. London. p. 364
- ↑ Thomas, Hugh. (2001). The Spanish Civil War. Penguin Books. London. p. 395
- ↑ Beevor, Antony. (2006). The Battle for Spain. The Spanish Civil War, 1936-1939. Penguin Books. London. pp373-377