José Ungría Jiménez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 setembre 1890  Barcelona |
| Mort | 14 agost 1968 (77 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
 Director General de Seguretat | |
| 29 de març de 1939 – 26 de setembre de 1939 | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola d'Estat Major |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} Segona República Espanyola.svg){kind=small} Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra |
| Rang militar | General de divisió |
| Conflicte | Guerra del Rif Guerra Civil espanyola |
Premis | |
José Ungría Jiménez (Barcelona, 3 de setembre de 1890[1] - Sant Sebastià, 14 d'agost de 1968[2]) va ser un militar espanyol que va destacar durant la Guerra civil espanyola al capdavant dels serveis secrets del bàndol revoltat.
Biografia[modifica]
Va néixer al carrer Girona de Barcelona, fill de Miguel Ungría Castro, natural de Gola del Ter, i de la seva esposa, Isabel Jiménez Rodríguez, natural de Ceuta.[1]
Va cursar estudis d'Estat Major tant en l'Escola Superior de Guerra de Madrid com en l'École Supérieure de Guerre de París, on va coincidir amb Charles De Gaulle.[3] En esclatar la Guerra Civil espanyola estava destinat en l'Estat Major de la Divisió de Cavalleria, refugiant-se aviat en l'Ambaixada francesa.[3]
Al començament de 1937 va aconseguir passar a França, i d'aquí a la zona revoltada, on fou nomenat cap del Servei d'Informació i Policia Militar (SIPM).[4] El SIPM va substituir els diferents serveis secrets en la zona revoltada, unificant sota la direcció de Ungría totes les xarxes d'espionatge.[5] Des de començaments de 1938 es va encarregar d'intensificar les activitats d'espionatge i desmoralització en la zona republicana.[6] En el Madrid republicà va aconseguir construir una important xarxa d'espionatge i de suport a través de falangistes i altres agents de la cinquena columna.[7] Després de produir-se el cop de Casado, Ungría va participar en les reunions amb representants republicans per acordar la rendició de les forces de l'Exèrcit Popular.[8]
Després del final de la contesa va ser nomenat Director General de Seguretat, sent cessat el 24 de setembre de 1939 i substituït per José Finat y Escrivá de Romaní.[9] Entre 1953 i 1954 ocupà el comandament de l'11a Divisió, amb base a Madrid.[10] Assolí el grau de general de divisió.[3]
Es va casar amb Mecedes Fernández Caballero.[2]
Condecoracions[modifica]
- Creu de l'Orde del Mèrit Militar, amb distintiu blanc (1943).
- Gran Creu de Sant Hermenegild (1945).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 4567.
- ↑ 2,0 2,1 «Esquela de defunció». ABC, 15-08-1968, pàg. 89.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 José Ánge Sánchez Asiaín (1999); pág. 214
- ↑ Hugh Thomas (1976); pág. 817
- ↑ Julius Ruiz (2005); pág. 32
- ↑ Bahamonde Magro, Ángel; Cervera Gil, Javier (2000); pág. 252
- ↑ Bahamonde Magro, Ángel; Cervera Gil, Javier (2000); pág. 264
- ↑ Bahamonde Magro, Ángel; Cervera Gil, Javier (2000); pág. 455
- ↑ BOE núm. 269, pág. 5334 (26 de setembre de 1939)
- ↑ BOE núm. 256, pág. 6177 (13 de setembre de 1953)
Bibliografia[modifica]
- Bahamonde Magro, Ángel; Cervera Gil, Javier. Así Terminó la Guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 84-95379-09-0.
- Ruiz, Julius. Franco's Justice: Repression In Madrid After The Spanish Civil War, 2005. ISBN 0-19-928183-1.
- Sánchez Asiaín, José Ángel. Economía y Finanzas en la Guerra Civil Española, 1936-1939. Madrid: Real Academia de la Historia, 1999. ISBN 84-89512-38-8.
- Thomas, Hugh (1976). La Guerra Civil Española. Ed. Grijalbo (Barcelona). ISBN 84-253-2767-9
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Vicente Girauta Linares |
Director General de Seguretat març-setembre 1939 |
Succeït per: José Finat y Escrivá de Romaní |