Josep Cortils i Vieta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Cortils i Vieta
Biografia
Naixement1839 Modifica el valor a Wikidata
Blanes (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort1898 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
SepulturaCementiri Municipal de Blanes 
Activitat
Ocupacióescriptor, assagista Modifica el valor a Wikidata

Josep Cortils i Vieta (Blanes, Selva, 7 de febrer de 1839-1898) va ésser un propietari i escriptor que amb 14 anys, emigrà a Cuba on el seu pare va morir ofegat i després d'acumular el capital que considerà necessari per a viure de renda, tornà a Blanes (1875) per a dedicar-se al conreu de la literatura de creació i als estudis històrics relacionats amb la seua vila natal.

Fou el mestre literari d'un grup de joves lletraferits i amic personal de Joaquim Ruyra. Va escriure Ethologia de Blanes (Barcelona, 1886) i Història de Blanes des del segle xiv fins als nostres dies (que no finalitzà), ultra diversos estudis sobre costums, institucions i personatges de Blanes.

Part de la seua obra aparegué en publicacions periòdiques com Revista de Gerona, La Veu de Montserrat, La Veu de Catalunya, Miscelànea Folk-lórica, L'Arch de Sant Martí i La Renaixensa, de la qual fou el corresponsal de Blanes.

Col·laborà, també, en altres publicacions i fou un dels fundadors del setmanari La Costa de Llevant.

S'adherí al Primer Congrés Catalanista (1880), signà el Manifest a la Reina Regent (1888) i en la Unió Catalanista fou vocal de la Junta Permanent que va presidir l'Assemblea de Balaguer (1894) i delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Olot (1895).[1]

Referències[modifica]

  1. Ollé i Romeu, Josep M. Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Rafael Dalmau. Col·lecció Camí Ral, núm. 6. Barcelona, 1995, p. 91. ISBN 84-232-0484-7. 
  • Alemany i Borràs, Josep: Ensaig d'estudi critich. Mataró, Imp. Horta, 1904.

Enllaços externs[modifica]