Josep Ferrer i Esteve

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Ferrer i Esteve
Josep Ferrer i Esteve (1902).JPG
Dades biogràfiques
Naixement 13 de març de 1835
Girona
Mort 7 de març de 1916 (80 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Compositor, catedràtic d'universitat i guitarrista clàssic
Instrument Guitarra
Modifica dades a Wikidata

Josep Ferrer i Esteve, citat sovint incorrectament com a Josep Ferrer i Esteve de Pujadas (Girona, 13 de març del 1835 - Barcelona, 7 de març del 1916), fou instrumentista i compositor de música per a guitarra.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De nissaga torroellenca refugiada a Girona durant les guerres carlines, el 1840 la seva família tornà a la població empordanesa. Allí, Josep Ferrer començà a estudiar música amb son pare, guitarrista i col·leccionista de partitures; a partir de 1860, s'establí a Barcelona, on tingué per mestre Josep Brocà. El 1862, Ferrer començà a donar classes de guitarra, alternant aquesta tasca amb l'ofici de fotògraf. Vint anys més tard s'establí a París, per ensenyar a l'Institut Rudy i a l'Académie Internationale de Musique; també hi oferí gran nombre de concerts de guitarra, que li donaren fama com a instrumentista.

Fou professor del Conservatori del Liceu de Barcelona del 1898 al 1901. Després d'una nova estada a París, s'instal·là definitivament a Barcelona el 1898, on visqué de l'ensenyament i la composició fins a la mort.

El seu catàleg (que alguns estudiosos xifren en tres-centes cinquanta obres i altres rebaixen a un centenar) es compon de peces per a guitarra sola, sovint en l'estil aleshores conegut com a musique de salon, duos per a guitarra i flauta, obres per a piano i cançons; moltes de les seves composicions són de caràcter pedagògic i estan dedicades a alumnes. També escrigué un mètode per a guitarra, que restà inèdit. El fons bibliogràfic de Josep Ferrer passà, a la seva mort, a mans de Domènec Bonet i, cap al 1930, fou venut a Domènec Prat, autor d'un famós Diccionario de guitarristas (vegeu la Bibliografia). En morir aquest darrer, fou dispersat entre els seus alumnes.Tanmateix, algunes de les seves partitures es conserven i custodien al centre de documentació del Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí, Girona).[1]

El seu mestre, Josep Brocà, li dedicà l'obra La Amistad.

Obres[modifica | modifica el codi]

La numeració de les obres té lleugeres variacions entre edicions i, a vegades, hi ha un decalatge d'un número o dos. Per exemple, la "Marcha nupcial" és citada com a "op. 61" i com a "op. 62"

Per a guitarra sola[modifica | modifica el codi]

  • Adagio. op. 60
  • Agréements du Foyer, trois pièces faciles. op. 32
  • El Amable (extret de la Colección 8ª de Ejercicios y preludios)
  • La Ausencia, andante sentimental. op. 61
  • Balada. op. 59
  • Barcarola. op. 54
  • Belle, gavotte. op. 24
  • Brisas del Parnaso. Quatro piezas. op. 6
  • Brise d'Espagne, valse caractéristique. op. 36
  • Canto de amor, vals de concierto. op. 20
  • Canto del Bardo, capricho. op. 48
  • Charme de la Nuit, nocturne. op. 36
  • Colección de valses
  • Cuatro piezas faciles. op. 50
  • Cuatro piezas progresivas. op. 4
  • La Danse des Naïades, mazurka. op. 35
  • De noche en el lago, fantasía con variaciones. op. 14
  • Doce minués. op. 12, dedicada a Francesc Tàrrega
  • Dos nocturnos. op. 11
  • Dos tangos. op. 19 (Tango número 1, Tango número 2)
  • Echos de la Forêt, mélodie-valse. op. 22
  • Elegía fantástica. op. 13, dedicada a Josep Brocà
  • Los encantos de París, capricho fantástico. op. 16
  • L'Estudiant de Salamanque, tango-valse. op. 31
  • Fantasía con variaciones sobre un tema de Bériot. op. 3
  • Feuilles de Printemps, sis pièces très faciles. op. 27
  • La Gallegada, fantasía pastoril con variaciones. op. 15
  • Gerbe de Fleurs, quatre pièces faciles. op. 40
  • El Gondolero, melodía. op. 51
  • La Mascarita, mazurka. op. 52
  • Horas apacibles, ocho piezas fáciles. op. 8, dedicada al seu alumne Apel·les Mestres
  • Impresiones juveniles, vals brillante. op. 18
  • Inquietud. op. 57
  • Marcha nupcial. op. 62
  • Melodía nostálgica (extret de Estudios, colección 4ª)
  • El Mensajero, vals. op. 55
  • Minué. op. 49
  • Minué. op. 56
  • Misiva afectuosa. op. 58
  • Nostalgia
  • Pensées du Soir, nocturne. op. 43
  • Pensées Mélodiques, quatre pièces. op. 37
  • Polonesa. op. 10
  • Quejas de mi lira: vals. op. 2
  • El ramillete, diez pequeñas piezas. op. 5
  • Récits Champêtres, trois mélodies. op. 30
  • Recuerdos del Montgrí: capricho. op. 1, dedicada al seu mestre Josep Brocà
  • Resignation, andante. op. 28
  • Rêve du Poëte. op. 43
  • Serenata española. op. 63
  • Sinceridad, melodía-vals. op. 53
  • Soliloquio, nocturno. op. 46
  • Les Soupirs, valse. op. 33
  • Souvenir du Quinze Août, romance sans paroles. op. 25
  • Souvenirs d'Antan, six menuets. op. 39, premi en el concurs internacional organitzat per Acadèmia Literària i Musical de França
  • El talismán, vals. op. 7
  • Tendresse Paternelle, mélodie expressive. op. 29
  • Tres valses. op. 9
  • Trois Mélodies. op. 42
  • Urania, nocturno. op. 47
  • Vals en la menor
  • Vals en mi menor
  • Veillées d'Automme, quatre pièces faciles. op. 21 (> 1882)
  • Veladas Intimas, cuatro piezas. op. 17

Per a dues guitarres[modifica | modifica el codi]

  • Bolero. op. 38, per a piano i una o dues guitarres
  • Mazurka, per a dues guitarres
  • Mélancolie, nocturne. op. 23, per a flauta i una o dues guitarres
  • Minué, per a dues guitarres
  • Sérénade Espagnole. op. 34, per a dues guitarres
  • Les Sirènes, valse. op. 25, per a banjo i una o dues guitares
  • Terpsichore, valse. op. 45, per a dues guitarres
  • Vals original, per a dues guitarres

Adaptacions per a guitarra[modifica | modifica el codi]

  • La Calesera, canción andaluza de Sebastián Iradier, per a veu i guitarra
  • La Colasa, canción madrileña d'Iradier, per a veu i guitarra
  • El Jaque, canción española d'Iradier, per a veu i guitarra

Obres per a piano[modifica | modifica el codi]

  • La craintive. Polka-mazurka, op. 2 (ca. 1882)
  • Las dos hermanas: polka mazurca (ca. 1870)
  • La exposición: vals (1885)
  • El himno de Suez: vals brillante
  • La inquieta: polka (ca. 1870)
  • Ismalia: galop (ca. 1870)
  • Loreto: americana (ca. 1870)
  • Misterio: capricho schotisch (1876)
  • Le premier salut aux beaux-arts: mélodie variée (ca. 1882)
  • La tranquila: redowa (1885)

Arxius de so[modifica | modifica el codi]

Altaveu Étude 1
Altaveu Étude 2
Altaveu Minué
Altaveu Deu arxius Midi

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rafael Catalá, ed. José Ferrer & Federico Cano [música impresa] Wien: Doblinger, 2001
  • Josep Maria Mangado i Artigas La guitarra en Cataluña 1769-1939 London: La Tecla Editions, 1998
  • Domingo Prat Diccionario de guitarristas Buenos Aires: Romero y Fernández, 1934

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fons especial» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 14 setembre 2017].