Joseph-Marie Vien
 Joseph Marie Vien, retratat per Joseph Duplessis (1784).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juny 1716 Montpeller (França) |
| Mort | 27 març 1809 (92 anys) París |
| Sepultura | Panteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E |
| Primer pintor del Rei | |
| 1789 – 1791 | |
| Director Acadèmia de França a Roma | |
| 1775 – 1781 ← Noël Hallé – Louis Jean François Lagrenée → | |
| Membre del Senat conservador | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia Reial de Pintura i Escultura |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, polític, dissenyador |
| Membre de | |
| Gènere | Retrat |
| Professors | Charles-Joseph Natoire i Giral (en)  |
| Alumnes | Jacques-Louis David, Louis-Ami Arlaud-Jurine i Jean-Jacques Forty |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Cònjuge | Marie Thérèse Vien |
| Fills | Joseph-Marie Vien le jeune |
Premis | |
 | |
Joseph-Marie Vien - la versió en anglès del seu nom és, Joseph-Mary Wien - (Montpeller, 18 de juny de 1716 - 27 de març de 1809) va ser el darrer pintor francès en tenir la posició de Premier peintre du Roi, exercint aquest càrrec des de 1789 fins a 1791.
Va estar protegit pel Comte de Caylus, aviat entrà a l'estudi de Natoire, i obtingué el Grand prix el 1745. Va passar temps estudiant pintura a Roma. A la tornada a París va presentar a l'acadèmica la seva obra, Daedalus i Icarus (Louvre), François Boucher va protestar indignat.[1]
L'any 1776, va esdevenir director de l'Escola de França a Roma i va refusar acceptar Jacques-Louis David com un dels seus alumnes. Napoleó I el va fer senador.[1]
Joseph-Marie Vien morí a París i està enterrat al Panteó. Entre els seus deixebles es compten François-André Vincent, Jean-Antoine-Théodore Giroust, Jean-Baptiste Regnault, Joseph-Benoît Suvée, Jean-Pierre Saint-Ours, François-Guillaume Ménageot, Jean-Joseph Taillasson. La seva esposa, Marie-Thérèse Reboul (1728–1805), també va ser membre de l'acadèmia.[1]
Obres[modifica]
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
- La résurrection de Lazare (1747), Église Sainte-Marthe, Tarascon
- Sainte Marthe recevant le Christ à Bethanie (1747), Église Sainte-Marthe, Tarascon
- L'agonie de sainte Marthe (1748), Église Sainte-Marthe, Tarascon
- L'arrivée de sainte Marthe en Provence (1748), Église Sainte-Marthe, Tarascon
- Les funérailles de sainte Marthe (1748), Église Sainte-Marthe, Tarascon
- La prédication de sainte Marthe (1748), Église Sainte-Marthe, Tarascon
- L'embarquement de sainte Marthe (1751), Église Sainte-Marthe, Tarascon
- Hermite endormi (1753), Musée du Louvre
- Dédale dans le Labyrinthe attachant les ailes à Icare (1754), Musée du Louvre
- La Douce Mélancolie (1756), Cleveland Museum of Art
- L'Enlèvement de Proserpine (1762), Museu de Grenoble
- La Marchande d'amours (1763), Palau de Fontainebleau
- Une Femme qui sort des bains, 1763, (huile 95x68 cm) (private collection)[2]
- Saint Denis préchant (1767), església de Saint-Roch, Paris
- Grecque au bain (1767), Museo de Arte de Ponce, Puerto Rico
- Jeunes grecques parant de fleurs l'Amour endormi (1773), Musée du Louvre
- Venus, Wounded by Diomedes, is Saved by Iris (1775), Columbus Museum of Art
- Les adieux d'Hector et d'Andromaque (1786), Musée du Louvre
- Love Fleeing Slavery (1789), Princeton University Art Museum
- Saint Louis remet la régence à sa mère, Saint-Louis Chapel, École Militaire, Paris
- Toilette d'une jeune mariée dans le costume antique, (100x135 cm) (private collection)[3]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
«Vien, Joseph Marie». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph-Marie Vien |
- Example of work: Cupid & Psyche, 1767 Arxivat 2011-06-07 a Wayback Machine.
