Joseph-Nicolas Delisle

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoseph-Nicolas Delisle
Joseph Nicolas Delisle AGE V11 1803.jpg
Biografia
Naixement 4 d'abril de 1688
París
Mort 11 de setembre de 1768(1768-09-11) (als 80 anys)
París
 Mestre Acadèmia Francesa de les Ciències

1719 –
 Professor Collège de France

1718 –
 Adjunct Tradueix Acadèmia Francesa de les Ciències

1716 –
Nacionalitat Francesa
Grup ètnic Francesos
Es coneix per Escala de Delisle
Activitat
Director de tesi Jacques Cassini i Giacomo F. Maraldi Tradueix
Camp de treball Astronomia
Ocupació Astronomia
Matemàtica
Ocupador Acadèmia Russa de les Ciències (1725–1746)
Collège de France (1718–1768)
Alumnes Jean-Paul Grandjean de Fouchy, Joseph Jêrôme Lalande i Charles Messier
Obra
Obres destacables escala Delisle
Estudiant doctoral Johann Hennert
Jérôme Lalande
Família
Pare Claude Delisle Tradueix
Germans Louis de l'Isle Tradueix i Guillaume Delisle Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Joseph-Nicolas Delisle (1688 – 1768) va ser un astrònom i cartògraf francès.

Biografia[modifica]

Nasqué a París i era un dels fills de Claude Delisle (1644–1720). Com molts d'alres germans seus, entre ells Guillaume Delisle, inicialment estudià els estudis clàssics. Aviat s'interessà per l'astronomia sota la supervisió de Joseph Lieutaud i Jacques Cassini. El 1714 entrà a l'Acadèmia francesa de Ciències com deixeble de Giacomo Filippo Maraldi.[1]

El 1712 muntà un observatori al Palau de Luxembourg i després d'uns anys es traslladà a l'Hotel de Taranne.[2] El 1724 es reuní amb Edmond Halley a Londres i, entre altres coses, van debatre sobre el trànsit de Venus.[3]

La seva vida canvià radicalment l'any 1725 quan va ser convocat pel tsar de Rússia Pere el Gran a Sant Petersburg per crear i fer funcionar una escola d'astronomia. Es va fer ric i famós i quan tornà a París, el 1747, al un nou observatori a Cluny, que més tard va ser molt conegut per haver-hi treballat Charles Messier. A Rússia va fer el mapa del Nord del Pacífic utilitzat per Vitus Bering.

Va ser elegit Fellow of the Royal Society el 1725[2] i membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències el 1749. El 1763 es retirà a l'Abadia de St Genevieve, morí a París el 1768.

Expedició a Sibèria[modifica]

El 1740 Delisle va emprendre una expedició a Sibèria mb l'objectiu d'observar des de Beryozovo el trànsit del planeta Mercuri al llarg del Sol. Se'n va fer un informe en el volum 72 de L'Histoire générale des voyages (1768).[4] tanmaateix el 22 d'abril de 1740, data del trànsit, el cel estava tapat i no va poder fer les observacions astronòmiques.[5]

Observacions no astronòmiques[modifica]

En aquesta expedició anterior, Delisle va fer observaions ornitològiques, botàniques, zoològiques, com per exemple del castor siberià[6]), geogràfiquesi d'altres tipus. A l'"Extrait d'un voyage fait en 1740 à Beresow en Sibérie" publicat a Histoire Générale des Voyages, Delisle va fer observacions etnogràfiques sobre les ètnies Udmurt,[7] Ostyaks,[8] Tàtars,[9] Voguls,[10] i Chuvash[11]).[12]

Observatori de Delisle a Beryozovo (marcat amb una a.), de Continuation de l'histoire générale des voyages, vol. 72 (1768)

"cabinet de curiosité" de Delisle[modifica]

El 30 de juny de 1740, Delisle visità el monestir de Tobolsk, on es guardava un ullal de Mamut i altres ossos que va dir literalment que eren "d'une grandeur extraordinaire".[13] Delisle va afegir aquestes troballes al seu gabinet de curiositats ("cabinet de curiosité").[14]

Atlas Rossicus[modifica]

Pere el Gran ja tenia un pla per a fer un mapa de Rússia, que no es va fer fins al regnat de l'Emperadriu Anna.[15] El director de la cartografia imperial, Ivan Kirilov (1689-1737), va invitar oficialment Delisle per col·laborar amb aquest mapa.[16] Usant el mètode astronòmic molt complicat de Delisle, Kirilov publicà el 1734 un mapa general i els primers 14 mapes regionals d'una sèrie prevista de 120.[16] No va ser fins a 1745 quan l'Acadèmia russa de Sant Petersburg publicà un complet Atlas Rossicus, en grafia llatina i cirílica.[12]

Llegat[modifica]

Delisle és recordat en l'escala de temperatures que porta el seu nom, Escala de Delisle (1732). El cràter Delisle de la lluna i l'asteroid 12742 Delisle.

Referències[modifica]

  1. Hockey, Thomas. The Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer Publishing, 2009. ISBN 978-0-387-31022-0 [Consulta: 22 agost 2012]. 
  2. 2,0 2,1 «Library and Archive Catalogue». Royal Society. [Consulta: 8 març 2012].
  3. Wulf, Andrea. Chasing Venus: The Race to Measure the Heavens. New York City: Knopf Doubleday Publishing Group. 2012, Chap. 1.
  4. Continuation de l'Histoire Générale des Voyages, ou Collection Nouvelle, 1°. des Relations des voyages par mer, découvertes, observations, descriptions, Omises dans celle de feu M. l'Abbé Prevost, ou publiées depuis cet Ouvrage, 2°. des Voyages par terre faits dans toutes les parties du monde, contenant Ce qu'il y a de plus remarquable, de plus utile & de mieux avéré dans les Pays où les Voyageurs ont pénétré; avec les Mœurs des Habitans, la Religion, les Usages, Arts, Sciences, Commerce, Manufactures, &c., vol. 72, Paris: Chez Rozet, 1768, pp. 84-217.
  5. Rozet (1768), p. 118.
  6. Rozet (1768), p. 120.
  7. Rozet (1768), pp. 90-91.
  8. Rozet (1768), pp. 103-104, 106-108, 113, 141.
  9. Rozet (1768), pp. 148-151, pp. 166-168.
  10. Rozet (1768), pp. 172-173.
  11. Rozet (1768), pp. 198-203.
  12. 12,0 12,1 Marie-Anne Chabin, "L'astronome français Joseph-Nicolas Delisle à la cour de Russie dans la première moitié du XVIIIe siècle," in L'influence française en Russie au XVIIIe siècle, ed. Jean-Pierre Poussou, Anne Mézin, and Yves Perret-Gentil, Institut d'Études Slaves, Presses de l'Université de Paris-Sorbonne, Paris, 2004, pp. 514-515.
  13. Rozet (1768), pp. 156-157.
  14. Chabin (2004), pp. 516-518.
  15. Chabin (2004), p. 512.
  16. 16,0 16,1 Leo Bagrow, History of Cartography, 2nd edition, revised and enlarged by R. A. Skelton, trans. D. L. Paisley, Chicago: Precedent, 1985, p. 175.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph-Nicolas Delisle Modifica l'enllaç a Wikidata