Vés al contingut

José Ungría Jiménez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Ungría Jiménez
Biografia
Naixement3 setembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1968 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
  Director General de Seguretat
29 de març de 1939 – 26 de setembre de 1939
Dades personals
FormacióEscola d'Estat Major Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
Segona República Espanyola
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de Terra
Rang militarGeneral de divisió
ConflicteGuerra del Rif
Guerra Civil espanyola
Premis

José Ungría Jiménez (Barcelona, 3 de setembre de 1890[1] - Sant Sebastià, 14 d'agost de 1968[2]) va ser un militar espanyol que va destacar durant la Guerra civil espanyola al capdavant dels serveis secrets del bàndol revoltat.

Biografia

[modifica]

Va néixer al carrer Girona de Barcelona, fill de Miguel Ungría Castro, natural de Gola del Ter, i de la seva esposa, Isabel Jiménez Rodríguez, natural de Ceuta.[1]

Va cursar estudis d'Estat Major tant en l'Escola Superior de Guerra de Madrid com en l'École Supérieure de Guerre de París, on va coincidir amb Charles De Gaulle.[3] En esclatar la Guerra Civil espanyola estava destinat en l'Estat Major de la Divisió de Cavalleria, refugiant-se aviat en l'Ambaixada francesa.[3]

Al començament de 1937 va aconseguir passar a França, i d'aquí a la zona revoltada, on fou nomenat cap del Servei d'Informació i Policia Militar (SIPM).[4] El SIPM va substituir els diferents serveis secrets en la zona revoltada, unificant sota la direcció de Ungría totes les xarxes d'espionatge.[5] Des de començaments de 1938 es va encarregar d'intensificar les activitats d'espionatge i desmoralització en la zona republicana.[6] En el Madrid republicà va aconseguir construir una important xarxa d'espionatge i de suport a través de falangistes i altres agents de la cinquena columna.[7] Després de produir-se el cop de Casado, Ungría va participar en les reunions amb representants republicans per acordar la rendició de les forces de l'Exèrcit Popular.[8]

Després del final de la contesa va ser nomenat Director General de Seguretat, sent cessat el 24 de setembre de 1939 i substituït per José Finat y Escrivá de Romaní.[9] Entre 1953 i 1954 ocupà el comandament de l'11a Divisió, amb base a Madrid.[10] Assolí el grau de general de divisió.[3]

Es va casar amb Mecedes Fernández Caballero.[2]

Condecoracions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 4567.
  2. 2,0 2,1 «Esquela de defunció». ABC, 15-08-1968, pàg. 89.
  3. 3,0 3,1 3,2 José Ánge Sánchez Asiaín (1999); pág. 214
  4. Hugh Thomas (1976); pág. 817
  5. Julius Ruiz (2005); pág. 32
  6. Bahamonde Magro, Ángel; Cervera Gil, Javier (2000); pág. 252
  7. Bahamonde Magro, Ángel; Cervera Gil, Javier (2000); pág. 264
  8. Bahamonde Magro, Ángel; Cervera Gil, Javier (2000); pág. 455
  9. BOE núm. 269, pág. 5334 (26 de setembre de 1939)
  10. BOE núm. 256, pág. 6177 (13 de setembre de 1953)

Bibliografia

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Vicente Girauta Linares
Director General de Seguretat

març-setembre 1939
Succeït per:
José Finat y Escrivá de Romaní