Jules Barbey d'Aurevilly

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJules Barbey d'Aurevilly
Barbey d'Aurevilly.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 2 de novembre de 1808
Saint-Sauveur-le-Vicomte
Mort 23 d'abril de 1889 (80 anys)
París
Ciutadania França
Alma mater Collège Stanislas de Paris
University of Caen Normandy
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Ocupador Le Figaro
Moviment Literatura realista
Llengua francès
Obra
Obres destacades Les Diaboliques
Altres dades personals
Parents
Signatura

IMDB: nm0053571
Modifica dades a Wikidata

Jules Amédée Barbey d'Aurevilly (Saint-Sauveur-le-Vicomte, 2 de novembre de 1808París, 23 d'abril de 1889) va ser un escriptor i periodista francès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va nàixer en el si d'una família monàrquica normanda, l'ascensió social del qual es va veure truncada per la Revolució Francesa, i va créixer en un ambient immers en la nostàlgia per l'entorn realista i jansenista. Va estudiar en el collège Stanislas de París, i posteriorment Dret en Universitat de Caen. L'any 1883 va tornar a París on treballa com a periodista.

Se'l considera membre del romanticisme tardà. Després d'una primera època en què va barrejar catolicisme, dandisme (era llegendària la seua indumentària) i inclús satanisme, es va reconvertir al catolicisme més ultramontà i va fundar la Societat catòlica.

Va escriure relats i va col·laborar com a crític literari en el periòdic Constitutionnel l'any 1845. Des d'aquest mitjà va defensar Balzac i Baudelaire l'any 1857, atacant no obstant Els miserables de Victor Hugo l'any 1862. El 1871, es va allistar a la Guàrdia Nacional.

La seua obra més coneguda és Les diaboliques (Les diabòliques) (1874), una col·lecció de sis relats, històries de passions i crims, en els que les dones tenen un paper central. Altres obres són: L'encisada (L'Ensorcelée) (1854) i Un capellà casat (1865). Va escriure uns 1.300 articles sobre temes literaris, reunits en Les obres i els homes del segle XIX, caracteritzats per la seua agudesa i brillantor, així com per la gran capacitat per a sorprendre.

Va ser conegut com el "Conestable de les lletres franceses".

El seu poema Le Cid Campeador va servir d'inspiració per a Cosas del Cid, de Rubén Darío.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jean Canu, Barbey d'Aurevilly, 1945
  • Roger Besus, Barbey d'Aurevilly, 1958
  • Catherine Boschian-Campaner, Barbey d'Aurevilly, 1989
  • Jean-Pierre Thiollet, Barbey d'Aurevilly ou le triomphe de l'écriture, 2006