Karl Bühler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaKarl Bühler
Dades biogràfiques
Naixement 27 de maig de 1879
Meckesheim
Mort 24 d'octubre de 1963 (84 anys)
Los Angeles
Ciutadania Imperi Alemany
Àustria
Estats Units d'Amèrica
Alma mater Universitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat de Viena
Universitat del Sud de Califòrnia
Activitat professional
Camp de treball psicologia
Ocupació psicòleg, catedràtic d'universitat i psiquiatre
Ocupador Universitat de Viena
Universitat de Munic
TU Dresden
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Karl Bühler (Meckesheim, Baden, 27 de maig de 1879 - Los Angeles, 24 d'octubre de 1963) fou un pedagog, psicòleg, lingüista i filòsof alemany. El 1899 va començar a estudiar medicina a la Universitat de Friburg de Brisgòvia i allí es va doctorar en aquesta matèria, però va cursar estudis paral·lels de psicologia i filosofia a Estrasburg. Va ampliar els de Psicologia a la Universitat de Berlín i la de Bonn. Encara que es va formar en la psicologia de la Gestalt, va desenvolupar la seva pròpia teoria, el funcionalisme, per explicar els processos cognitius. De 1918 a 1922 va ser professor de filosofia i de pedagogia a Dresden; allà es va casar el 1916 amb Bertha Charlotte Bühler (1893-1974), una altra important psicòloga, fundadora de la psicologia del desenvolupament. Entre 1922 i 1938 va ser professor de Psicologia a la Universitat de Viena i en el seu Institut Pedagògic, formant part del Cercle de Viena. Les seves teories sobre l'evolució intel del nen van inspirar la reforma educativa a Àustria. Els progressos dels nacionalsocialistes i la fustigació cap a ell i la seva dona els van impulsar a abandonar el país el 1938, van estar a Oslo, a Londres i finalment van marxar el 1939 als Estats Units, on es van establir definitivament. Fins a 1945 Karl Bühler va ser professor a Minnesota, i després, fins a la seva jubilació el 1955, ho va ser de Psiquiatria a la Universitat del Sud de Califòrnia, a Los Angeles, on va morir el 24 d'octubre de 1963. Va tenir importants deixebles, entre ells els filòsofs Ludwig Wittgenstein i Karl Popper, l'historiador de l'art Ernst Gombrich i l'antropòleg i etòleg Konrad Lorenz.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1913: Die Gestaltwahrnehmungen. Experimentelle Untersuchungen zur psychologischen und ästhetischen Analyse der Raum- und Zeitanschauung, 1913, Stuttgart: Spemann
  • 1918: Die geistige Entwicklung des Kindes, 1918, Verlag Gustav Fischer, Jena
  • 1927: Die Krise der Psychologie, 1927, Verlag Gustav Fischer
  • 1931: "Phonetik und Phonologie". Travaux du Cercle Linguistique de Prague, 4, 1931, S. 22 - 53
  • 1933: Axiomatik der Sprachwissenschaften, 1933, Frankfurt: Klostermann
  • 1933: Ausdruckstheorie, 1933, Verlag Gustav Fischer, Jena
  • 1934: Sprachtheorie. Die Darstellungsfunktion der Sprache [Das Organon-Modell], 1934, Verlag von Gustav Fischer, Jena
  • 1936: Die Zukunft der Psychologie und die Schule (Schriften des pädagogischen Instituts der Stadt Wien), 1936, Deutscher Verlag für Jugend und Volk Gesellschaft M.B.H., Wien - Leipzig
  • 1963: Das Gestaltprinzip im Leben des Menschen und der Tiere, 1963, Verlag Hans Huber, Bern
  • 1990: Aspekte des Leib-Seele-Problems, 1990, Verlag Dr. Johannes Königshausen, Würzburg

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]