Vés al contingut

Kostiantínivka (Donetsk)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Kostiantínivka».
Plantilla:Infotaula geografia políticaKostiantínivka
Константиновка (ru) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
Map
 48° 32′ N, 37° 43′ E / 48.53°N,37.72°E / 48.53; 37.72
EstatUcraïna
Óblastóblast de Donetsk
Raionraion de Kramatorsk
ComunaKostiantynivka urban hromada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població72.888 (2017) Modifica el valor a Wikidata (1.104,36 hab./km²)
Geografia
Superfície66 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud190 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1870 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal85114 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Lloc webkonstrada.gov.ua Modifica el valor a Wikidata

Kostiantínivka (en ucraïnès Костянтинівка, en rus Константиновка, Konstantínovka) és una ciutat industrial de l'óblast de Donetsk a Ucraïna.[1][2] Formava part del districte de Kostiantínivka fins al 2020, després passà al districte de Kramatorsk. El 2021 tenia 68.792 habitants.

Història

[modifica]

La ciutat de Kostiantínivka conté el jaciment arqueològic de Strominkon, on s'hi ubiquen artefactes del paleolític inferior, establint la colonització homínida amb tecnologia lítica a l'actual Donbàs entre fa 400.000 i 1,2 milions d'anys.[3]

Des de la incursió tàtara el 1769, al territori operaren els cosacs de Zaporíjia.[4] El 1812 el terratinent Nomikossov establí amb 20 famílies la vila de Santurinovku, que el 1870 rebé el nom del seu fill gran i hereter, Konstantín. El 1897 s'establiren les primeres fàbriques importants i des del 1900 va haver-hi moviments de vagues de treballadors.

Durant la Primera Guerra Mundial, l'Imperi Rus remeté a molts presoners de guerra alemanys a treballar a les mines i fàbriques de la conca del Donets, incloent-hi Kostiantínivka.[5] L'abril de 1918 les tropes alemanyes establiren a la ciutat les autoritats de la República Popular Ucraïnesa.[6] El desembre de 1918 es retiraren els alemanys i la ciutat fou alliberada successivament per les tropes russes de l'Exèrcit Blanc i per l'Exèrcit Roig, que finalment controlà el territori a partir de desembre de 1919 i fou inclosa a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. El 1926 Kostiantínivka adquirí l'estatus de municipi i des de 1931 hi circulà el tramvia.

Entre el 28 d'octubre de 1941 i el 6 de setembre de 1943, les tropes nazis ocuparen la ciutat.[7] Durant aquells 22 mesos, els alemanys causaren la mort de 15.382 persones: 1.000 civils, majoritàriament jueus, foren executats a Serguéievskaia, als afores del nord-oest de la ciutat, 1.434 homes foren desplaçats a treballs forçats a Alemanya. Durant la retirada, les tropes alemanyes causaren grans danys materials a la ciutat, destruint i cremant gairebé totes les fàbriques i el 60% dels edificis públics. El 1945, els treballadors de la fàbrica Autoglass produïren 200 reflectors que foren emprats durant l'operació militar per prendre Berlín. Durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, foren construïdes 20 instal·lacions industrials i el 1949 les empreses de la ciutat havien estat totalment restaurades.

Després de la independència d'Ucraïna el 1991, la ciutat passà a formar part de la nova república. A les eleccions presidencials del 2004 la ciutat votà a favor de Víktor Ianukóvitx amb un 93,75% i per Víktor Iúsxenko només un 4,26%. El 28 d'octubre del 2012 els habitants de la ciutat participaren a les eleccions parlamentàries de nou, votant amb un 60,12% pel Partit de les Regions i un 24,24% pel Partit Comunista d'Ucraïna, i només un 5,36% pel partit Pàtria.[8]

El 28 d'abril del 2014, milicians de la República Popular de Donetsk prengueren la comissaria de policia de Kostiantínivka i controlaren els carrers al voltant de l'ajuntament durant la Guerra al Donbàs.[9] La ciutat finalment fou ocupada per les Forces Armades d'Ucraïna el 7 de juliol del 2014, juntament amb Drujkivka.[10][11] El setembre de 2014, una gran quantitat de refugiats arribaren a la ciutat des dels territoris on s'estaven produint els conflictes.

Després de la invasió russa d'Ucraïna el 2022, Kostiantínivka tornà a ser un bastió de les forces ucraïneses.[12] Rússia anuncià la destrucció d'armaments d'origen estatunidenc als afores de Konstantínovka.[13] Una base militar propera a Kostiantínivka fou contínuament bombardejada, seguida per bombardeigs constants de la ciutat en nombroses ocasions.[14] El 20 de març del 2022 Kostiantínivka fou atacada per un míssil hipersònic rus Kh-47M2-Kinjal, impactant en un dipòsit de combustible i provocant un incendi a la ciutat. Així ho confirmà el president americà Joe Biden.[14] Kostiantínivka fou bombardejada per les forces armades russes el juliol,[15] setembre,[16] amb municions d'alta precisió,[17] i octubre del 2022, causant estralls entre els civils. Els bombardeigs s'estengueren durant el 2023,[18] incloent-hi l'ús de míssils,[19] i causant més baixes civils[20] i danys a edificis no militars.[21]

El 6 de setembre es va produir un dels bombardejos sobre civils més mortífer del conflicte. Un mínim de 16 persones mortes i 30 de ferides va ser el resultat d'un atac, segurament amb míssils, sobre un mercat de la ciutat situat en un carrer molt concorregut, amb moltes botigues i terrasses de cafeteries. Zelenski va culpar a Rússia de l'atac, mentre que d'entrada aquest país no es va pronunciar al respecte.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Agence France-Presse «In Ukraine's East, 'We're Alive, It's a Good Day'» (en anglès). Voz de América. Agence France-Presse, 16-07-2022 [Consulta: 16 febrer 2023]. «Kostiantínivka, an industrial town»
  2. ↑ «Heridos y a gatas, así huyen los soldados rusos tras bombardeos en Vuhledar, Ucrania». Semana (revista de Colombia), 28-01-2023 [Consulta: 16 febrer 2023]. «la ciudad de Kostiantínivka, en el este de Ucrania»
  3. ↑ «Dispersion humaine précoce à la limite occidentale de la plaine d’Europe de l’Est : donnés d’Ukraine» (en anglès). L’anthropologie. Institut de Paléontologie Humaine [París], 126, 1, 24-12-2021, pàg. 1, 23. DOI: 10.1016/j.anthro.2021.102977. ISSN: 0003-5521 [Consulta: 17 febrer 2023].
  4. ↑ Журнал генерал-фельдмаршала князя А.А. Прозоровского 1769-1776.
  5. ↑ «TÉMOIGNAGES SUR LES ALSACIENS-LORRAINS PRISONNIERS DANS LE SUD DE LA RUSSIE PENDANT LA PREMIÈRE GUERRE MONDIALE» (en francès). Guerres mondiales et conflits contemporains. Presses Universitaires de France, 1, 265, 2017, pàg. 26. DOI: 10.3917/gmcc.265.0021. ISSN: 0984-2292 [Consulta: 17 febrer 2023].
  6. ↑ Історія українського війська: 418. История Первой мировой войны 1914—1918: 273.
  7. ↑ «Историко-краеведческий календарь Константиновки», 04-07-1983.
  8. ↑ «Парламентские выборы в Константиновке в зеркале статистики. Константиновка в зеркале «Провинции».», 31-10-2012.
  9. ↑ «Hombres armados ocupan la sede policial en Konstantínovka, en el sureste de Ucrania». Telemadrid, 20-08-2018 [Consulta: 16 febrer 2023]. «Un grupo de hombres armados, presuntamente milicianos prorrusos, tomaron la sede de la policía en la ciudad de Konstantínovka»
  10. ↑ «Ukrainian government troops target further gains». Market Watch (The Wall Street Journal), 06-07-2014.
  11. ↑ «Ukrinform News».
  12. ↑ Agencia EFE «Rusia y Ucrania se atacan con artillería tras llegar a su fin la tregua navideña ficticia». 20 Minutos. Agencia EFE, 08-01-2023 [Consulta: 16 febrer 2023]. «los bastiones ucranianos de Kramatorsk y Konstantinovka»
  13. ↑ «Henry Kissinger aconseja que Ucrania no debe ceder ningún territorio a Rusia». Radio Programas del Perú, 24-07-2022 [Consulta: 17 febrer 2023]. «Rusia ha anunciado el último viernes que, entre el 5 y el 20 de julio, sus fuerzas han logrado destruir hasta cuatro sistemas de lanzacohetes múltiple de fabricación estadounidense [...] el cuarto sistema de lanzamiento de misiles ha sido destruido a las afueras del este de Kostiantínivka, todos ellas localidades de ubicadas en Donetsk»
  14. ↑ 14,0 14,1 Peck, Michael. «Putin's Hypersonic Missile Attacks on Ukraine: A Sign the Invasion Has Failed?» (en anglès americà), 22-03-2022.
  15. ↑ «Rusia intensifica sus ataques en la región de Donetsk, en el este de Ucrania». Türkiye Radyo Televizyon Kurumu, 26-07-2022 [Consulta: 16 febrer 2023]. «misiles lanzados por las fuerzas rusas alcanzaron edificios escolares en Bajmut y Konstantinovka»
  16. ↑ «Arabia Saudita anuncia 400 millones de dólares de ayuda para Ucrania». Swissinfo, 15-10-2022 [Consulta: 16 febrer 2023]. «Konstantinovka, en la región oriental ucraniana de Donetsk, observa un edificio bombardeado el 14 de octubre de 2022»
  17. ↑ «Rusia bombardea ‘masivamente’ las líneas de frente en Ucrania». La Nación (Costa Rica), 13-09-2022. Arxivat de l'original el 13 de setembre de 2022. [Consulta: 17 febrer 2023].
  18. ↑ «Ucrania: tres muertos en bombardeo ruso en Konstantinovka». Andina (Perú). Agencia Peruana de Noticias, 29-01-2023. Arxivat de l'original el 29 de gener de 2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
  19. ↑ «Resumen de la guerra entre Ucrania y Rusia el 13 de enero: Ucrania asegura que la batalla "continúa" en Soledar». RTVE, 13-01-2023 [Consulta: 16 febrer 2023]. «fuerzas rusas lanzaron dos ataques con misiles "contra la infraestructura civil de la región de Konstantinovka»
  20. ↑ «Tres muertos en un bombardeo ruso de una ciudad del este de Ucrania». Radio Francia Internacional, 29-01-2023 [Consulta: 16 febrer 2023]. «res personas murieron y al menos dos resultaron heridas en un bombardeo ruso de la ciudad de Konstantinovka»
  21. ↑ «Ucrania: tres muertos tras bombardeo ruso a la ciudad Konstantinovka, según gobernador». El Comercio (Perú), 28-01-2023 [Consulta: 16 febrer 2023]. «“Los rusos dispararon contra un barrio de viviendas, dañando edificios de cuatro pisos, un hotel, garajes y vehículos civiles”»
  22. ↑ «Almenys 16 morts en un atac amb míssils en un mercat ple de civils a l'est d'Ucraïna». 324cat, 06-09-2023. [Consulta: 6 setembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kostiantínivka_(Donetsk)&oldid=34014296»