Vés al contingut

Ksar d'Aït-Ben-Haddou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ksar d'Aït-Ben-Haddou
Imatge
Aït-Ben-Haddou al crepuscle
Dades
TipusKsar
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 3,03 ha
zona coixí: 16,32 ha Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAit Zineb (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
LlocAlt Atles Modifica el valor a Wikidata
Map
 31° 03′ N, 7° 08′ O / 31.05°N,7.13°O / 31.05; -7.13
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Països àrabs
Data1987 (11a Sessió), Criteris PH: (iv) i (v) Modifica el valor a Wikidata
Identificador444
Patrimoni cultural marroquí
Lloc webait-ben-haddou.net:80 Modifica el valor a Wikidata

Aït-Ben-Haddou (amazic estàndard marroquí: ⴰⵢⵜ ⴱⴻⵏⵃⴰⴷⴷⵓ, Ayt Benḥaddu; àrab: آيت بن حدّو, Āyt ibn Ḥaddū) és un ksar (ciutat fortificada) situat en un turó a la riba del riu Ounila, a l'antic camí de les caravanes entre el Sàhara i Marràqueix, a la regió de Souss-Massa-Draâ, a la província d'Ouarzazate, al Marroc. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987.[1] La majoria dels seus habitants actualment viuen al poble nou construït a l'altra riba del riu.

Història

[modifica]
Mesquita al poble modern on viuen la majoria dels residents, a l'altra banda de la vall de l'antic ksar

El lloc del ksar ha estat fortificat des del segle XI durant el període almoràvit.[2][3] Es creu que cap dels edificis actuals data d'abans del segle xvii, però probablement es van construir amb els mateixos mètodes i dissenys de construcció que s'havien utilitzat durant segles anteriors.[1] La importància estratègica del jaciment es devia a la seva ubicació a la vall d'Ounila, al llarg d'una de les principals rutes comercials transaharianes.[1] El coll de Tizi n'Tichka, al qual s'arribava per aquesta ruta, era una de les poques rutes a través de les muntanyes de l'Atles, creuant entre Marràqueix i la vall del Dra'a, a la vora del Sàhara.[3][1] Altres alcassabes i alcassours es trobaven al llarg d'aquesta ruta, com ara la propera Tamdaght, al nord.[2]

Avui dia, el ksar en si només està habitat escassament per unes quantes famílies.[3] La despoblació al llarg del temps és el resultat de la pèrdua d'importància estratègica de la vall al segle XX. La majoria dels habitants locals viuen ara en habitatges moderns al poble de l'altra banda del riu i es dediquen a l'agricultura i, sobretot, al turisme.[3][4] El 2011 es va completar un nou pont per a vianants que uneix l'antic alcàsser amb el poble modern, amb l'objectiu de fer l'alcàsser més accessible i, potencialment, animar els habitants a tornar a les seves cases històriques.[5]

El lloc va ser danyat pel terratrèmol del setembre de 2023 que va afectar el sud del Marroc. Una primera avaluació dels danys va informar d'esquerdes i col·lapses parcials, amb risc de més col·lapses.[6]

El ksar d'Aït-Ben-Haddou és un exemple destacat d'aquests tipus de construccions fetes, bàsicament, de terra i fusta, que es remunten al segle xvii a les valls del Draa, del Todgha, del Dadès i del Souss.

Descripció

[modifica]

Disseny del lloc

[modifica]
L'Agadir (graner) al cim del turó

L'alcàsser es troba als vessants d'un turó al costat del riu Ounila (Asif Ounila). Els edificis del poble estan agrupats dins d'una muralla defensiva que inclou torres angulars i una porta.[1] Inclouen habitatges de diverses mides, des de cases modestes fins a estructures altes amb torres. Alguns dels edificis estan decorats a la part superior amb motius geomètrics. El poble també té diversos edificis públics o comunitaris, com ara una mesquita, un caravanserrall, múltiples kasbahs (fortificació semblant a un castell) i el marabut de Sidi Ali o Amer. Al cim del turó, amb vistes al ksar, hi ha les restes d'un gran graner fortificat (Agadir).[7] També hi ha una plaça pública, un cementiri musulmà i un cementiri jueu.[1] Fora de les muralles del ksar hi havia una zona on es cultivava i es batia el gra.[1]

Una kasbah (habitatge fortificat) a la part baixa del poble

Materials de construcció

[modifica]

Les estructures del ksar estan fetes completament de terra picada, tova, maons d'argila i fusta.[1] La terra pisada (també coneguda com a pisé, tabia o al-luh) era un material molt pràctic i econòmic, però requeria un manteniment constant.[8][9] Estava fet de terra comprimida i fang, generalment barrejat amb altres materials per afavorir l'adherència. Les estructures d'Ait Benhaddou i d'altres kasbahs i alcaussos d'aquesta regió del Marroc utilitzaven normalment una barreja de terra i palla, que era relativament permeable i fàcilment erosionada per la pluja amb el pas del temps.[8] Com a resultat, els pobles d'aquest tipus poden començar a ensorrar-se només unes dècades després de ser abandonats.[10][4] A Ait Benhaddou, les estructures més altes es van fer de terra piconada fins al primer pis, mentre que els pisos superiors es van fer de tova més lleugera per tal de reduir la càrrega de les parets.[7]

Preservació

[modifica]
Parades de carrer dins del poble antic

El ksar ha estat restaurat significativament en l'època moderna, en part gràcies al seu ús com a lloc de rodatge de Hollywood i a la seva inscripció a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1987.[1][2] La UNESCO informa que el ksar ha preservat la seva autenticitat arquitectònica pel que fa a la configuració i els materials[1] continuant utilitzant materials i tècniques de construcció tradicionals i evitant en gran manera les noves construccions de formigó. Un comitè local s'encarrega de supervisar i gestionar el lloc.[1]

Pel·lícules rodades a Aït Benhaddou

[modifica]

El conjunt arquitectònic del ksar, reforçat per la bellesa del paisatge que l'envolta, ha afavorit que s'hi hagin rodat moltes pel·lícules, entre les quals hi ha títols destacats:[11][12][13]

Alguns dels elements arquitectònics visibles no són originaris, sinó construïts per les produccions cinematogràfiques que s'hi han fet, o restes de les edificacions que s'hi van fer. Arran de la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, s'ha desenvolupat tot un pla de protecció i manteniment de les estructures i construccions tradicionals amb fang i fusta.

Aït Benhaddou també va aparèixer en parts de la sèrie de televisió Joc de Trons,[14] la sèrie de televisió brasilera O Clone, The Amazing Race Australia 6 i Outer Banks.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «Ksar of Ait-Ben-Haddou» (en anglès). whc.unesco.org. UNESCO World Heritage Centre. Arxivat de l'original el 2019-09-03. [Consulta: 16 febrer 2018].
  2. 1 2 3 «Ait Ben Haddou travel» (en anglès). Lonely Planet. Arxivat de l'original el 2021-10-20. [Consulta: 16 abril 2020].
  3. 1 2 3 4 «Rough Guides - Aït Benhaddou and around» (en anglès). Rough Guides. Arxivat de l'original el 2019-10-13. [Consulta: 16 abril 2020].
  4. 1 2 Jacobs, Harrison. «One of the most famous places in the world is a tiny desert town in Morocco where everything from 'Game of Thrones' to 'Gladiator' was filmed». Business Insider. Arxivat de l'original el 2022-08-04. [Consulta: 16 abril 2020].
  5. ↑ «UNESCO World Heritage Centre - State of Conservation (SOC 2014) Ksar of Ait-Ben-Haddou (Morocco)» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 10 febrer 2021].
  6. ↑ Hamri, Salma. «27 sites historiques ont été gravement endommagés par le séisme du 8 septembre selon un premier constat» (en francès). Médias24, 13-09-2023. [Consulta: 15 setembre 2023].
  7. 1 2 Correia, Mariana. Conservation in Earthen Heritage: Assessment and Significance of Failure, Criteria, Conservation Theory, and Strategies. Cambridge Scholars Publishing, 2016, p. 149–167. ISBN 9781443889292.
  8. 1 2 Parker, Richard. A practical guide to Islamic Monuments in Morocco. Charlottesville, VA: The Baraka Press, 1981, p. 40.
  9. ↑ Futura. «Pisé» (en francès). Futura. Arxivat de l'original el 2020-04-09. [Consulta: 8 gener 2020].
  10. ↑ The Rough Guide to Morocco. 11. Londres: Rough Guides, 2016, p. 390. ISBN 9780241236680.
  11. ↑ «Movies Filmed at Ait Benhaddou in Morocco» (en anglès). Mosaic North Africa Tours, 06-01-2017. Arxivat de l'original el 2021-10-06. [Consulta: 16 abril 2020].
  12. ↑ Jon Jensen. «Moroccan backdrop for Game of Thrones and Gladiator». CNN. Arxivat de l'original el 2022-04-02. [Consulta: 16 abril 2020].
  13. ↑ Jacobs, Harrison. «One of the most famous places in the world is a tiny desert town in Morocco where everything from 'Game of Thrones' to 'Gladiator' was filmed». Business Insider. Arxivat de l'original el 2022-08-04. [Consulta: 16 abril 2020].
  14. ↑ «Moroccan backdrop for Game of Thrones and Gladiator». CNN. Arxivat de l'original el 2020-11-25 [Consulta: 23 novembre 2017].

Bibliografia addicional

[modifica]
  • Marçais, Georges. Arts et métiers graphiques. L'architecture musulmane d'Occident, 1954. 
  • Parker, Richard. The Baraka Press. A practical guide to Islamic Monuments in Morocco, 1981. 
  • Gaudio, Attilio. Les Presse de l'UNESCO: Nouvelles Éditions Latines. Fès: Joyau de la civilisation islamique, 1982. ISBN 2723301591. 
  • Touri, Abdelaziz; Benaboud, Mhammad; Boujibar El-Khatib, Naïma. Ministère des Affaires Culturelles du Royaume du Maroc & Museum With No Frontiers. Le Maroc andalou: à la découverte d'un art de vivre, 2010. ISBN 978-3902782311. 
  • Barrucand, Marianne; Bednorz, Achim. Taschen. Moorish architecture in Andalusia, 1992. ISBN 3822876348. 
  • Bennison, Amira K. Edinburgh University Press. The Almoravid and Almohad Empires, 2016, p. 276–328. ISBN 9780748646821. 
  • Becker, Cynthia. Indiana University Press. Berbers and Others: Beyond Tribe and Nation in the Maghrib (en anglès), 2010, p. 200. ISBN 978-0-253-35480-8. 
  • Oxford University Press. The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture (en anglès), 2009. ISBN 9780195309911. 
  • «Hassan II Mosque». Archnet. Arxivat de l'original el 2020-06-09. [Consulta: 9 juny 2020].
  • «Desert Blooms: The Contemporary Architecture of Morocco - Architizer Journal» (en anglès). Journal, 02-07-2019. Arxivat de l'original el 2020-06-09. [Consulta: 9 juny 2020].
  • «Modern Morocco: Building a New Vernacular» (en anglès). ArchDaily, 26-11-2019. Arxivat de l'original el 2020-06-09. [Consulta: 9 juny 2020].
  • Brett, Michael; Fentress, Elizabeth. Blackwell. The Berbers, 1996. ISBN 0631168524. 
  • Gascó, Carmen Aranegui. Wiley. The Encyclopedia of Ancient History, 2012. ISBN 9781405179355. 
  • MacDonald, Eve. Wiley. The Encyclopedia of Ancient History, 2012. DOI 10.1002/9781444338386.wbeah16179. ISBN 9781405179355. 
  • Gascó, Carmen Aranegui. Wiley. The Encyclopedia of Ancient History, 2012. ISBN 9781405179355. 
  • Rivet, Daniel. Fayard. Histoire du Maroc: de Moulay Idrîs à Mohammed VI, 2012. ISBN 9782213638478. 
  • «Volubilis | ancient city, Morocco» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. Arxivat de l'original el 2022-01-13. [Consulta: 13 gener 2022].
  • Brill. Volubilis après Rome (en francès), 2018. ISBN 978-90-04-37158-3. 
  • Abun-Nasr, Jamil. Cambridge University Press. A history of the Maghrib in the Islamic period, 1987. ISBN 0521337674. 
  • Richard Ettinghausen, Richard; Grabar, Oleg; Jenkins-Madina, Marilyn. Yale University Press. The Art and Architecture of Islam: 650-1250, 2003. 
  • Keshani, Hussein. Routledge. The Islamic World, 2008, p. 421–443. 
  • Bierman, Irene A.; al‐Asad, Mohammad. Oxford University Press. The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture, 2009. 
  • Le Tourneau, Roger. Société Marocaine de Librairie et d'Édition. Fès avant le protectorat: étude économique et sociale d'une ville de l'occident musulman, 1949. 
  • Terrasse, Henri. Librairie C. Klincksieck. La Mosquée al-Qaraouiyin à Fès; avec une étude de Gaston Deverdun sur les inscriptions historiques de la mosquée, 1968. 
  • Bennison, Amira K. Edinburgh University Press. The Almoravid and Almohad Empires, 2016. ISBN 9780748646821. 
  • Salmon, Xavier. LienArt. Maroc Almoravide et Almohade: Architecture et décors au temps des conquérants, 1055-1269, 2018. 
  • Basset, Henri; Terrasse, Henri. Larose. Sanctuaires et forteresses almohades, 1932. 
  • Tabbaa, Yasser «Andalusian roots and Abbasid homage in the Qubbat al-Barudiyyin in Marrakesh». Muqarnas, 25, 2008, p. 133–146. DOI: 10.1163/22118993_02501006.
  • Deverdun, Gaston. Éditions Techniques Nord-Africaines. Marrakech: Des origines à 1912, 1959. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Galeria fotogràfica UNESCO (anglès).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ksar_d%27Aït-Ben-Haddou&oldid=37018117»