L'Amour en fuite

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: L'amour en fuite)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
L'Amour en fuite

Fitxa tècnica
Direcció: François Truffaut

Producció: François Truffaut

Guió: François Truffaut
Marie-France Pisier
Jean Aurel
Suzanne Schiffman

Música: Georges Delerue

Fotografia: Néstor Almendros

Muntatge: Martine Barraqué

Protagonistes: Jean-Pierre Léaud
Claude Jade
Marie-France Pisier
Dani
Dorothée
Daniel Mesguich
Julien Bertheau
Jean-Pierre Ducos
Marie Henriau
Julien Dubois

Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 1979
Duració: 89 minuts
Idioma original: francès

Fitxa a IMDb

Valoracions
IMDb 7.0/10 stars
FilmAffinity 7.0/10 stars

L'Amour en fuite és una pel·lícula francesa de 1979 dirigida pel cineasta François Truffaut. És la cinquena i darrera part de la sèrie de Truffaut sobre el personatge Antoine Doinel, formada per les prèvies pel·lícules Les Quatre Cents Coups (1959), Antoine et Colette (1962), Baisers volés (1968) i Domicile conjugal (1970).

L'Amour en fuite va ser presentada a la 29a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Antoine i Christine estan casats des de fa  vuit anys. Christine dóna cursos de violí al Conservatori, Antoine ha escrit una novel·la. Liliane esdevé la nova alumna i amiga de Christine. Liliane escriu llibres per nens i Christine esdevé il·lustradora dels llibres. A Antoine li agrada llegir novel·les de Colette. Llavors veu lesbianes per tot arreu: « Al teu lloc vigilaria », li diu a Christine. Finalment l'enganyarà amb Liliane. Antoine dóna una explicació que  s'assembla el cent per cent. Havia ofert un llibre a Liliane i l'endemà veu que per protegir aquest llibre, l'havia recobert amb paper de diari. Queda tan emocionat que de seguida se'n va al llit amb ella. « Necessita una dona, una mestra, una germana petita o d'una dida, una infermera i jo em sento incapaç de fer tots els papers a la vegada », declara Liliane a Christine explicant la seva ruptura amb Antoine.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • L'Amor en fugida conclou la sèrie de les pel·lícules de François Truffaut posant en escena el personatge d'Antoine Doinel : Els Quatre Cent Cops (1959), Antoine i Colette (1962), Baisers volés (1968) i Domicile conjugal (1970).
  • En el seu llibre, La Delicadesa, David Foenkinos evoca la primera part de la pel·lícula i la cançó homònima d'Alain Souchon (capítol 66).[4]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «IMDB.com: Awards for Love on the Run». imdb.com. [Consulta: 14 agost 2010].
  2. «L'Amour en fuite». The New York Times.
  3. Allen, Don. Finally Truffaut. New York: Beaufort Books. 1985. ISBN 0-8253-0335-4. OCLC 12613514. pp. 237-238.
  4. David Foenkinos, La Délicatesse, Gallimard,‎ , 200 p.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema