Lígur brigasc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLígur brigasc
Tipusparlar de transició Modifica el valor a Wikidata
Dialecte delígur Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius750 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deLa Briga, La Briga Auta, Triora i Ormea Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
gal·loitàlic
lígur Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-og Modifica el valor a Wikidata

El brigasc es una varietat dialectal de la llengua lígur. Es parla a la Tèrra Brigasca, entre Itàlia (Ligúria) i França (Occitània).[1]

Àrea d'ús[modifica]

El dialecte brigasc es parla a les fronteres de França (La Brigue) i Itàlia (Briga Alta, Realdo i Verdeggia) i alguns pobles dels municipis d'Ormea i Triora. És molt proper al dialecte royasc.[1]

S'anomena Ligúria alpina, perquè el seu territori s'estén tant per l'actual Piemont com per la Ligúria, i els territoris una vegada van caure sota el comtat de Niça.

Està il·lustrat per les revistes locals R̂ nì d'áigüra (el niu de l'àguila, on " R̂ [2] és l'article masculí) i A Vaštéra, üniun de tradisiun brigašche.

Història[modifica]

Durant el Renaixement la llengua lígur es parlava a tots els territoris de la República de Gènova: a la zona occidental d'aquesta república un dels seus grups (parlat principalment a la zona entre el Principat de Mònaco i Sanremo) s'anomenava Intemelio .[3]

La llengua que es parlava a les muntanyes dels voltants de Briga s'anomenava Brigasc i va rebre certa influència de la llengua occitana.[4]

Trets estructurals[modifica]

Mapa de Terre Brigasque abans de la partició franco-italiana de 1947

Els trets estructurals són ligurs, però les influències occitanes, sobretot al nivell del lèxic, són tanmateix nombroses. La reivindicació, per part italiana, del brigasc com a occità [5] li permet, en tot cas, beneficiar-se dels efectes de la llei núm 482/1999 pel que fa a les minories històriques, de la qual queden exclosos els dialectes nord-italians.

No obstant això, en el passat, i en particular poc després de la cessió de Brigue i Tende a França el 1947, l'atribució, més o menys exclusivament, del brigasc i del royasque al sistema de dialectes vivaro-alpins (i per tant occità i provençal),[6][7] mentre que més recentment, els lingüistes especialitzats en la matèria reconeixen la prevalença dels trets fonètics, lèxics i morfològics lígurs (Werner Forner,[8] Jean-Philippe Dalbera [9] i Giulia Petracco Sicardi).[10]

Hi ha entre 700 i 800 brigascs que saben parlar brigasc distribuïts així :

  • comuna de La Brigue (R̂ a Briga), amb el llogaret de Morignole ;
  • municipi de Briga Alta, format a partir dels nuclis de Piaggia, Upega i Carnino ;
  • el llogaret de Viozene al municipi d'Ormea ;
  • els llogarets de Realdo i Verdeggia al municipi de Triora.
Mapa de la Terra Brigasca

Lèxic[modifica]

Tenda és una de les zones alpines on encara es parla el brigasc
Occità alpí[11] Brigasc Lígur Italià Francès
labrena labrena / cansëneštr rascassa-canfenestru salamandra Salamandre
ulhauç jlaus o žlaus lampu lampo éclair
besson, gemel binèe binélu gemello jumeau
cauçaa, grolla causée/cuusée scarpa scarpa chaussure
faudilh, faudal fudìi faudà'/fudà' /scussà' grembiule tablier
ren ren rèn / nièn / nìnte niente rien
quauquarren cücren càicherèn/caicòsa/carcosa qualcosa quelque chose
luenh lögn lògni / lònzi lontano loin
a raitz arè aréu / de tuttu completamente complètement
Deineal, Chalendas, Calènas Dëneàa natale / deinà' Natale Noël
bealera beàa/bearera béu / béa canaletto canal
agulha agüglia/agüya aguglia / aguya / agugia ago aiguille
mai, pus ciü - mai ciü più plus
c(l)han, pl(h)an cian cian piano plat
fl(h)or sciu(u) sciùua/sciùra fiore fleur
cl(h)au ciau ciave chiave clé
uelh ögl/öy oegliu/oeyu/oeggiu occhio œil
pònt pont ponte / punte ponte pont
pòrc porc porcu maiale porc
muralha, mur muragn muàglia / muragni/ muro mur
escoba dëvìa ràma / spassùia scopa balai
sentièr dëraira camìn / senté sentiero sentier
fea, feia fea féa / pégua pecora brebis
abelha abeglia/abeya àve ape abeille
aret aré mautùn/aréu montone mouton
volp, rainard vurp / rinard gurpe volpe renard
singlar sëngriée cinghiale cinghiale sanglier
masatge, ruaa ruà burgà borgata hameau
frema, molher femna fémena / dòna / muglié moglie femme, épouse
òme om òmu marito époux
marrit, chaitiu marì marìu / gràmu cattivo méchant

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Werner Forner, "À propos du Ligurien Intémélien. La côte, l'arrière-pays", in Travaux du Cercle Linguistique de Nice, 7-8 (1985-1986), pp. 29-61; Werner Forner, "Areallinguistik I: Ligurien", in Lexikon der Romanistischen Linguistik (LRL), IV, Tübingen 1988, pp. 453-469 ; Werner Forner, "Géographie linguistique et reconstruction, à l'exemple du ligurien intémélien", in Actes du I Colloque International sur l'ancien provençal, l'ancien français et l'ancien ligurien, Nice sept. 1986 ("Bulletin du Centre de Romanistique et de Latinité Tardive"), Nice 1989, pp. 125-140; Werner Forner, "Fra Costa Azurra e Riviera: tre lingue in contatto", in V. Orioles, Fiorenzo Toso (a cura di), Circolazioni linguistiche e culturali nello spazio mediterraneo. Miscellanea di studi, Recco 2008, pp. 65-90.
  2. Certaines personnes auront du mal à voir ce caractère, un R avec un accent circonflexe.
  3. Jean-Philippe Dalbera, Les parlers des Alpes-Maritimes. Étude comparative. Essai de reconstruction. London 1994, Pubblicazione dell'Association Internationale d'Études Occitanes.
  4. Giulia Petracco Sicardi, E. Azaretti, "Studi linguistici sull'anfizona Liguria-Provenza", in Dizionario Etimologico Storico Ligure, Alessandria 1989, a pp. 11-62, di Giulia Petracco Sicardi, "Contributo alla definizione dell'anfizona Liguria-Provenza".
  5. « Le Brigasque présente une composante occitane qui dément la conviction de quelques personnes selon laquelle ce parler ferait partie des dialectes ligures. Le sentiment d’appartenir à la culture occitane est suffisamment partagé par les habitants » sur le site d'A Vaštéra Arxivat 2023-01-20 a Wayback Machine.
  6. « De fait, la communauté de la Brigue trouve ses plus lointaines origines dans les émigrations du XIIe siècle après la conquête du Languedoc et de la Provence par les "barons du Nord", conquête suivie de persécutions religieuses (note 10). Ainsi, sa langue est un parler provençal avec un ancien substratum ligurien dans lequel se mélangèrent des mots venant du français. (Note 10) On trouve des traces de la civilisation provençale dans quelques vallées alpines du Piémont [...] En Ligurie on peut reconnaître des traces plus minimes en Basse-Roya (Olivetta San Michele, Airole, Libri) et dans les communes de Rochetta Nervina, Pigna et Triora. » Guido Lucarno, « Le traité de paix de 1947 entre l'Italie et la France. Conséquences sur la frontière et sur le développement de la vallée de la Roya », p. 121 in André-Louis Sanguin, Mare Nostrum : dynamiques et mutations géopolitiques de la Méditerranée, Paris : L'Harmattan, 2000.
  7. Werner Forner, « La fumée et le feu. À propos des tentatives de délimitation de l’aire occitane sud-orientale. Première partie : De 1850 à 1950 », in P. Fabre (éd.), Mélanges dédiés à la mémoire du Prof. Paul Roux, La Farlède (Association varoise pour l’enseignement du provençal), 1995, pp. 155-180.
  8. Werner Forner, « À propos du ligurien intémélien. La côte, l’arrière-pays », in Travaux du Cercle Linguistique de Nice, 7-8 (1985-1986), pp. 29-61 ; Werner Forner, « Areallinguistik I: Ligurien », in Lexikon der Romanistischen Linguistik (LRL), IV, Tübingen 1988, pp. 453-469 ; Werner Forner, « Géographie linguistique et reconstruction, à l’exemple du ligurien intémélien », in Actes du I Colloque international sur l’ancien provençal, l’ancien français et l’ancien ligurien, Nice sept. 1986 (« Bulletin du Centre de Romanistique et de Latinité Tardive »), Nice 1989, pp. 125-140 ; Werner Forner, « Fra Costa Azurra e Riviera: tre lingue in contatto », in V. Orioles, Fiorenzo Toso (éd.), Circolazioni linguistiche e culturali nello spazio mediterraneo. Miscellanea di studi, Recco 2008, pp. 65-90.
  9. Jean-Philippe Dalbera, Les parlers des Alpes-Maritimes. Étude comparative. Essai de reconstruction. Londres 1994, publication de l’Association internationale d’études occitanes.
  10. Giulia Petracco Sicardi, E. Azaretti, « Studi linguistici sull’anfizona Liguria-Provenza », in Dizionario Etimologico Storico Ligure, Alessandria 1989, a pp. 11-62, di Giulia Petracco Sicardi, "Contributo alla definizione dell’anfizona Liguria-Provenza.
  11. Lorenzo Artusio, Piermarco Audisio, Gianni Giraudo, Eliano Macario, Disiounari Ousitan Roubilant - Roucavioun

Bibliografia[modifica]

  • Fiorenzo Toso, Il brigasco e l'olivettese tra classificazione scientifica e manipolazioni politico-amministrative, in Intemelion. Cultura e territorio – Quaderno annuale di studi storici dell'Accademia di cultura intemelia, n. 14, anno 2008; website online (in Italian)