L'Illa Diagonal
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'oficines  | |||
| Part de | CBD de la Diagonal | |||
| Nombre de locals comercials | 170 | |||
| Característiques | ||||
| Mesura | 334 ( ) m | |||
| Superfície | centre comercial: 35.000 m² oficina: 48.000 m² espai verd: 13.500 m² | |||
| Pisos per sobre el terra | 3 | |||
| Places d'aparcament | 2.400 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Corts (Barcelonès) | |||
| ||||
| Conservació i restauració | ||||
| Novembre de 2006 | Ampliació | |||
| Premis | Premi FAD d'arquitectura de 1994 | |||
L'Illa Diagonal és un centre comercial i d'oficines situat a l'avinguda Diagonal de Barcelona,[1] inaugurat el 2 de desembre de 1993.[2]
Història[modifica]
A principis dels anys 1960, la part alta de la Diagonal es va començar a perfilar com un centre de negocis, esportiu i universitari; entitats financeres, cadenes hoteleres i grans companyies van començar a situar-se en aquesta zona de la ciutat. L'empresari català Romà Sanahuja Bosch (Grup Sanahuja) va aconseguir el terreny i, després de rebre diverses ofertes, va col·laborar amb l'asseguradora suïssa Winterthur per arrencar el projecte. Hi havia l'antiga Sala Bikini, que disposava fins i tot de minigolf.[3]
El 1986 es va convocar un grup d'arquitectes de prestigi internacional amb la presència de Manuel de Solà-Morales i Rafael Moneo,[4] que finalment es van encarregar del projecte. Winterthur (actualment AXA)[3] va aportar uns 120 milions d'euros i també es va rebre capital del Banc d'Europa, llavors en mans de Carles Ferrer i Salat.[3]
El 2 de desembre de 1993, després d'haver-hi invertit 36.000 milions de pessetes (210 M €), es va inaugurar oficialment el complex,[3] que aconseguí el Premi FAD d'arquitectura de 1994.[5] Amb els anys, Winterthur (ja AXA) abandonaria els espais per a traslladar-se als afores de la ciutat. Laboratoris Ferrer, propietat de Carles Ferrer i Salat, van alliberar despatxos que fins al moment tenien a les Torres Trade i es van traslladar a aquest edifici.[3]
A finals de novembre de 2006, el centre comercial va ampliar la seva superfície en 4.000 m², obrint 17 noves botigues i afegint un hotel de 308 habitacions. A més, gràcies a aquesta última ampliació, es va donar accés a una entrada per als vianants al recinte des del carrer de Déu i Mata.[2]
Arquitectura[modifica]
L'equip format per Manuel de Solà-Morales i Rafael Moneo va presentar una solució que ells mateixos van descriure com «El gratacel tombat», que ràpidament va ser ben acollida pels barcelonins.[5] Es tracta d'un edifici de planta longitudinal paral·lel a la Diagonal, darrere del qual hi ha un parc que acull un hotel, un centre de convencions i unes escoles. La multiplicitat d'usos –oficines, hotel, centre comercial, aparcament, escoles, poliesportiu, sala de festes – van estar molt presents en l projecte des dels seus inicis. El pas construït sota l'avingudal, que connecta els districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, ha contribuït que aquest complex es convertís en un punt de trobada de fàcil accés.
El centre comercial té una superfície de 35.000m², disposats en tres plantes. Ofereix tant marques nacionals com internacionals de moda, bellesa i perfumeria, joieria i complements, decoració de la llar, restauració i alimentació, així com grans superfícies i un mercat de productes frescos, delicatessen i degustació anomenat «El Rebost».
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Farran, Lluís Tobella. L'Illa Diagonal de Barcelona: anàlisi de qüestions del projecte. Universitat Politècnica de Catalunya, 2010. ISBN 978-84-693-4965-6.
- ↑ 2,0 2,1 «Què és L'illa Diagonal?». L'illa Diagonal. Arxivat de l'original el 2013-11-27.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Vinton, Roger. La gran teranyina: els secrets del poder a Catalunya. Edicions del Periscopi, 2017, p. 25.
- ↑ Araujo, Ramón. Construir en altura (en castellà). Reverte, 2020-01-10. ISBN 978-84-291-9335-0.
- ↑ 5,0 5,1 «L'edifici de L’Illa Diagonal, premiat als premis FAD fa 23 anys». betevé, 30-06-2017.
