La danza de la realidad

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa danza de la realidad
Fitxa
DireccióAlexandre Jodorowsky Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlexandre Jodorowsky i Michel Seydoux Modifica el valor a Wikidata
GuióAlexandre Jodorowsky Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAdan Jodorowsky Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean-Marie Dreujou Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPathé Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorPathé Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenXile i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 maig 2013 Modifica el valor a Wikidata
Durada133 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
francès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeXile Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical, cinema biogràfic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióXile Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdanceofrealitymovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt2301592 Filmaffinity: 539809 Allocine: 220582 Rottentomatoes: m/the_dance_of_reality Letterboxd: the-dance-of-reality Mojo: danceofreality Allmovie: v582892 Metacritic: movie/the-dance-of-reality TMDB.org: 137698 Modifica el valor a Wikidata

La danza de la realidad és una pel·lícula semiautobiogràfica musical de fantasia dramàtica Xilena-francesa del 2013 escrita, produïda i dirigida per Alejandro Jodorowsky, protagonitzada per Brontis Jodorowsky, Pamela Flores i Jeremias Herskovits.[1] És la primera pel·lícula d'Alejandro Jodorowsky en 23 anys.[2] La pel·lícula fou projectada en la Quinzena dels Directors durant el 66è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] La pel·lícula es basa en un treball anterior de Jodorowsky publicat per primera vegada en castellà sota el títol La danza de la realidad: Psicomagia y psicochamanismo (2001).[3]

Argument[modifica]

El jove Alejandro (Jeremías Herskovits) viu amb els seus pares jueus ucraïnesos Jaime (Brontis Jodorowsky) i Sara (Pamela Flores) a Tocopilla, Xile. Jaime és un comunista que adora Stalin i cria el seu fill amb gran severitat. La Sara canta en lloc de parlar durant tota la pel·lícula, i creu que Alejandro és la reencarnació del seu pare a causa del seu llarg cabell ros. Irritat per les opinions delirants de la seva dona sobre el seu fill i enfadat pel comportament d'Alejandro, que considera covard i efeminat, Jaime talla els cabells d'Alejandro (que es representa com una perruca en el que sembla ser realisme màgic), li exigeix repudiar l'existència de Déu, i el posa a proves d'autocontrol i valentia com suportar pessigolles, bufetades i, finalment, una operació dental sense anestèsia. Satisfet amb la valentia del seu fill, en Jaime reconeix que respecta l'Alejandro i s'encarrega que sigui la mascota dels bombers de Tocopilla.

L'Alejandro acompanya els bombers al lloc d'un incendi on un dels bombers queda atrapat a la casa i mor cremat. Durant la processó fúnebre posterior, l'Alejandro s'imagina estirat a l'arca amb el cadàver del bomber i s'ensorra de por. En Jaime el porta a casa, però crema l'uniforme de la mascota davant l'Alejandro quan es desperta, tornant a titllar el seu fill de covard i afirmant que s'avergonyeix d'ell. En un intent de demostrar la seva pròpia valentia als altres bombers, que temen que el menysprein a causa de la covardia del seu fill i la seva herència jueva, Jaime intenta repartir aigua a les víctimes de la plaga que es troben en quarantena fora de la ciutat, però ells maten i es mengen els seus rucs, i ell mateix està infectat. Torna a la seva botiga, visiblement infectat, i es produeix un enfrontament amb l'exèrcit. Quan Jaime entra en convulsions i l'exèrcit amenaça de cremar la botiga per contenir la infecció, la Sara prega per la recuperació de Jaime i orina sobre ell, curant-lo.

Animat per la seva miraculosa recuperació, Jaime planeja assassinar el president de dretes Carlos Ibáñez del Campo (Bastian Bodenhofer). Accepta treballar amb un altre comunista per assassinar Ibáñez en una exposició canina, però l'arma falla i Jaime es fa passar per un heroi quan salta entre Ibáñez i el pistoler. Per apropar-se a Ibáñez, Jaime demana una feina com a nuvi de l'estimat cavall del president Bucèfal com a pagament pel seu heroisme. Aleshores, Jaime enverina Bucèfal com a part del seu complot per matar Ibáñez, però quan Jaime té Ibáñez a punta de pistola, se li paralitzen les mans.

La història torna a l'Alejandro i la Sara, i la Sara comença a ensenyar a l'Alejandro com no tenir por a la foscor i com assegurar-se que la gent no se n'adoni. Ella li diu que sap en el seu cor que en Jaime és viu i els estima a tots dos. Lliguen una pedra a un globus i l'alliberen amb la creença que trobarà el camí cap a ell. Aleshores es mostra la roca caient al terrat d'una barraca on viu en Jaime. En Jaime es desperta i descobreix que ha perdut la memòria, que viu amb una petita camperola i que els seus braços han estat pintats dels colors de la bandera xilena.

Jaime comença un llarg viatge cap a casa, però és capturat pels nazis i torturat. Els rebels alliberen Jaime i el retornen a la seva família a Tocopilla. Les mans del Jaime es curen quan la Sara li diu "Vas trobar en Ibáñez tot el que admiraves en Stalin. Ets igual que ells! Has viscut amb la disfressa d'un tirà." Alejandro, Jaime i Sara s'embarquen en un vaixell i surten de Tocopilla.

Repartiment[modifica]

  • Brontis Jodorowsky (fill gran de quatre fills d'Alejandro Jodorowsky) com a Jaime Jodorowsky
  • Pamela Flores com Sara Jodorowsky
  • Jeremias Herskovits (nét d'Alejandro Jodorowsky) com el jove Alejandro
  • Alejandro Jodorowsky com el vell Alejandro
  • Bastián Bodenhöfer com a Carlos Ibáñez
  • Andrés Cox com a Don Aquiles
  • Adán Jodorowsky (fill petit d'Alejandro Jodorowsky) com a anarquista
  • Cristóbal Jodorowsky (fill d'Alejandro Jodorowsky) com a teòsof[4]
  • Luz Jiménez com a reina de copes
  • Marcelo Alonso com a cap nazi
  • Sebastián Layseca com a portaveu nazi
  • Nicolás Saavedra com a policia
  • Paulina Hunt
  • Andrés Skoknic com a torturador

Producció[modifica]

Després de buscar ubicacions a Xile al seu poble infantil a principis de 2011, Alejandro Jodorowsky va rebre el permís del govern local de Xile per rodar la primavera vinent. El 22 d'agost de 2011, va celebrar un fòrum amb els locals per discutir la seva visió amb la pel·lícula.[5]

Filmació[modifica]

El rodatge va començar el juny de 2012 i va concloure l'agost següent.La major part de la pel·lícula es va rodar a Tocopilla.[6] La dona de Jodorowsky, Pascale Montandon, va ser la dissenyadora de vestuari de la pel·lícula, i els seus tres fills van aparèixer a la pel·lícula.[7]

Post-producció[modifica]

El gener de 2013, el fill de Jodorowsky, Brontis, el coprotagonista de la pel·lícula, va declarar que la pel·lícula estava en postproducció i que s'acabaria al març, dient que la pel·lícula és "molt diferent de les altres pel·lícules que ha fet".[8]

La pel·lícula combina la història personal de Jodorowsky amb la metàfora, la mitologia i la poesia, reflectint la visió del director que la realitat no és objectiva sinó més aviat una "dansa" creada per la nostra imaginació: "La història de la meva vida és un esforç constant per ampliar la imaginació i les seves limitacions, per captar el seu potencial terapèutic i transformador... Una imaginació activa és la clau d'una visió tan àmplia: mira la vida des d'angles que no són els nostres, imaginant-nos altres nivells de consciència superiors als nostres".[9]

Jodorowsky ha expressat la seva ambivalència cap a la indústria cinematogràfica i el seu enfocament a guanyar diners i ha afirmat "guanyar diners però més aviat perdre diners" en la realització d'aquesta pel·lícula, demanant que sigui finançada exclusivament amb donacions.[10]

Estrena[modifica]

La pel·lícula fou projectada a la Quinzena dels Directors del 66è Festival Internacional de Cinema de Canes el 18 de maig de 2013.[1] Va rebre una ovació d'empeus.[11]

El tràiler es va publicar el 18 de maig de 2013. Els crítics van comentar la seva similitud amb el treball anterior de Jodorowsky i la influència de les pel·lícules de Federico Fellini.[12]

Jodorowsky estava planejant l'"estrena internacional" de la pel·lícula el 7 de juny de 2013, que tingués lloc a la ciutat de Tocopilla, on es va rodar gran part de la pel·lícula.[13]

La pel·lícula va tenir el seu debut als EUA al festival South by Southwest el març de 2014.[14]

Recepció crítica[modifica]

La danza de la realidad va rebre crítiques positives. El lloc web de l'Agregador de ressenyes Rotten Tomatoes indica actualment que el 94% dels 63 crítics van donar a la pel·lícula una crítica positiva, amb una valoració mitjana de 7,4 sobre 10. El consens crític del lloc diu: "Aquest retorn esperat des de fa temps d'Alejandro Jodorowsky el troba tan desbordat d'imaginació -i de cor- com els fans esperaven."[15] Actualment, la pel·lícula també té una puntuació mitjana ponderada de 76 sobre 100 a Metacritic basat en 21 crítiques, que indica "crítiques generalment favorables".[16]

Michael Atkinson de LA Weekly va considerar que "La danza de la realidad pot ser la millor pel·lícula d'Alejandro Jodorowsky".[17] Peter Bradshaw de The Guardian va considerar la pel·lícula un "espectacle apassionant", que va ser "envoltat de somnis lògics de la mitologia surrealista i llegenda instantània del dia, semblant a Fellini, Tod Browning, Emir Kusturica i molts més."[18] Michael Phillips de Chicago Tribune va escriure: "A més de dues hores, La danza de la realidad sens dubte, té les seves longituds, però, en definitiva, està viu amb prou imatges i idees per a diverses pel·lícules, com si Jodorowsky tingués por d'haver d'esperar 20 anys més abans de fer-ne un altre."[19]

Peter Sobczynski de RogerEbert.com va atorgar a la pel·lícula 4 estrelles completes de 4, i va assenyalar: "El que és diferent aquesta vegada és que, possiblement per primera vegada a la seva carrera, Jodorowsky ha trobat el confiança per comunicar les seves idees al públic d'una manera directa i sense disculpes emocionals sense recórrer a les seves tècniques habituals de distanciament com la imatgeria surrealista i la violència extrema que van fer que una pel·lícula com El topo fos tan radical en la seva època (i que, per ser franc, fa que sigui una mica cansat de suportar avui dia)."[20] La pel·lícula va ser descrita per Stephanie Merry de The Washington Post com "una autobiografia surrealista que barreja personatges fantàstics, política xilena, idees religioses i la dolorosa realitat de l'adolescència".[21] Eric Kohn d' IndieWire li va donar una qualificació de "B+", afirmant: "De vegades és molt entretinguda, però als 130 minuts el surrealisme fluix de vegades es fa cansat".[22]

Mitjans domèstics[modifica]

L'estrena en DVD i Blu-ray de la pel·lícula estava programada per al 26 d'agost de 2014. La pel·lícula es va estrenar en DVD gratuïtament a Xile el 30 d'abril de 2015, com a "regal" d'ell mateix i del diari The Clinic juntament amb aquesta publicació.[23]

Palmarès Cinematográfic[modifica]

II edició dels Premis Platino[24]
Any Categoria Candidat Resultat
2015 Millor Música Original Adán Jodorowsky Nominat

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Foundas, Scott. «Cannes Film Review: 'The Dance of Reality'». Variety, 19-05-2013. Arxivat de l'original el 11 desembre 2017. [Consulta: 9 desembre 2017].
  2. Benson, Eric «The Psychomagical Realism of Alejandro Jodorowsky». The New York Times, 16-03-2014 [Consulta: 28 febrer 2017].
  3. «La danza de la realidad: Psicomagia y psicochamanismo». Arxivat de l'original el 3 abril 2018. [Consulta: 30 setembre 2017].
  4. «About The Dance of Reality». The Dance of Reality. Arxivat de l'original el 10 agost 2014. [Consulta: 8 agost 2014].
  5. «Archived copy». Arxivat de l'original el 22 agost 2011. [Consulta: 15 gener 2022].
  6. Dalton, Stephen. «The Dance of Reality: Cannes Review». The Hollywood Reporter, 19-05-2013. Arxivat de l'original el 19 agost 2014. [Consulta: 9 agost 2014].
  7. Lim, Dennis. «Cannes 2013: Chile's onetime cult king still the wizard of weird». Los Angeles Times, 16-05-2013. Arxivat de l'original el 26 juliol 2014. [Consulta: 9 agost 2014].
  8. Morgenstern, Hans. «Brontis Jodorowsky on His Father's New Film The Dance of Reality». Miami New Times, 29-01-2013. Arxivat de l'original el 1 febrer 2013. [Consulta: 19 febrer 2013].
  9. Alejandro Jodorowsky. La Danza de la Realidad. Debolsillo: Spain, 2012. ISBN 978-84-9793-642-2 (vol.613/1).
  10. Si te da asco el cine industrial, apoya la película La Danza de la Realidad Arxivat 17 July 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.. Planocreativo.wordpress.com. Official blog of Alejandro Jodorowsky. 3 June 2012. Retrieved 19 May 2013.
  11. La Psicomagia de Jodorowsky hipnotiza Cannes Arxivat 4 August 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.. El Mercurio online. 18 May 2013. Retrieved 19 May 2013.
  12. Lyttelton, Oliver. «Watch: Trailer For Alejandro Jodorowsky's First Film In 23 Years, 'The Dance Of Reality'». IndieWire, 18-05-2013. Arxivat de l'original el 7 juny 2013. [Consulta: 19 maig 2013].
  13. Jodorowsky prepara estreno mundial de la danza de la realidad en Tocopilla Arxivat 26 juny 2013 at Archive.is. Planocreativo.wordpress.com. Official blog of Alejandro Jodorowsky. 13 May 2013. Retrieved 19 May 2013.
  14. Savlov, Mark. «SXSW Film Review: 'The Dance of Reality'». The Austin Chronicle, 12-03-2014. Arxivat de l'original el 9 juliol 2014. [Consulta: 9 agost 2014].
  15. «The Dance of Reality (2014)». Rotten Tomatoes. Flixster. Arxivat de l'original el 27 juliol 2014. [Consulta: 11 març 2014].
  16. «The Dance of Reality». Metacritic. CBS Interactive. Arxivat de l'original el 26 agost 2014. [Consulta: 9 agost 2014].
  17. Atkinson, Michael. «The Dance of Reality May Be Jodorowsky's Best Film». LA Weekly, 20-05-2014. Arxivat de l'original el 11 agost 2014.
  18. Bradshaw, Peter. «Cannes 2013: La Danza de la Realidad (The Dance Of Reality) - first look review». The Guardian, 18-05-2013. Arxivat de l'original el 1 desembre 2016. [Consulta: 13 desembre 2016].
  19. Phillips, Michael. «The Dance of Reality». Chicago Tribune, 29-05-2014. Arxivat de l'original el 9 agost 2014. [Consulta: 9 agost 2014].
  20. Sobczynski, Peter. «The Dance of Reality movie review (2014)» (en anglès), 23-05-2014. Arxivat de l'original el 24 maig 2014. [Consulta: 11 març 2021].
  21. Merry, Stephanie «'The Dance of Reality' movie review». The Washington Post, 29-05-2014 [Consulta: 15 setembre 2017].
  22. Kohn, Eric. «Cannes Review: 'The Dance of Reality,' Alejandro Jodoroworsky's First Film in 23 Years, Is a Return to Form». IndieWire, 18-05-2013. Arxivat de l'original el 17 juliol 2014. [Consulta: 9 agost 2014].
  23. «VideoETA - The Dance of Reality (2014) DVD and Blu-ray». videoeta.com. Arxivat de l'original el 19 agost 2014. [Consulta: 17 agost 2014].
  24. EC, Redacción «Premios Platino: estos son los nominados de la edición 2015» (en castellà). , 27-05-2015 [Consulta: 25 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]