La meva setmana amb Marilyn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa meva setmana amb Marilyn
My Week with Marilyn
My week with Marilyn.svg
Fitxa tècnica
Direcció Simon Curtis
Protagonistes
Direcció artística Donal Woods
Producció David Parfitt
Guió Adrian Hodges
adaptació de les obres de
Colin Clark
Música Conrad Pope
Fotografia Ben Smithard
Muntatge Adam Recht
Vestuari Jill Taylor
Productora BBC Films, Lipsync Productions, Trademark Films, UK Film Council, The Weinstein Company
Distribuïdora Entertainment Film Distributors (Regne Unit), The Weinstein Company (Estats Units)
Dades i xifres
País Regne Unit
Estats Units
Data d'estrena 2011
Durada 98 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Format 2.35:1
Pressupost 10 milions de dòlars
Temàtica
Gènere Drama, biografia
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 7.1/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.3/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La meva setmana amb Marilyn (títol original en anglès, My Week with Marilyn)[1] és una pel·lícula de drama biogràfic britànico- estatunidenca dirigida per Simon Curtis, estrenada el 2011.

Argument[modifica]

A Londres el 1956, sir Laurence Olivier està preparant una pel·lícula. El jove Colin Clark, entusiasta estudiant de cinema, vol implicar-se i maniobra per obtenir una feina: arriba a ser contractat com a tercer ajudant del director al plató de la pel·lícula. És així testimoni de les relacions entre l'actor-realitzador i la seva actriu-productora Marilyn Monroe durant el rodatge de The Prince, The Showgirl and Me.

Quan Marilyn Monroe arriba a Anglaterra per començar el rodatge, la ciutat de Londres és en efervescència per la idea de rebre aquella estrella. Comença llavors una oposició entre un realitzador cada vegada més dur i una actriu sobremediatitzada, que un matrimoni recent amb l'intel·lectual Arthur Miller i que dubtes incessants debiliten. Intrigat per Marilyn Monroe abans fins i tot de conèixer-la, Colin Clark és progressivament convidat per la dona a entrar en el seu món interior, on li descobreix les seves lluites íntimes, així com els seus temors relatius a la seva celebritat, a la seva bellesa i al seu desig de ser una gran actriu.

Repartiment[modifica]

Intèrpret Personatge Veu en català[2]
Michelle Williams Marilyn Monroe Isabel Valls
Eddie Redmayne Colin Clark David Brau
Kenneth Branagh Laurence Olivier Jordi Brau
Julia Ormond Vivien Leigh Montse Miralles
Michael Kitchen Hugh Perceval Toni Sevilla
Simon Russell Beale Cotes-Preedy Francesc Belda
Toby Jones Arthur Jacobs Pep Sais
Robert Portal David Orton Jordi Boixaderas
Philip Jackson Roger Smith Arseni Corsellas
Dougray Scott Arthur Miller Juan Antonio Bernal
Dominic Cooper Milton Greene Manel Gimeno
Richard Clifford Richard Wattis Jaume Comas
Judi Dench Sybil Thorndike Maria Luisa Solá
Zoe Wanamaker Paula Strasberg Enriqueta Linares
Emma Watson Lucy Núria Trifol
Derek Jacobi Owen Morshead Ricard Solans
David Rintoul Dr. Connell Jaume Costa
Jim Carter Barry Desconegut
Geraldine Somerville Lady Jane Clark Desconegut
Karl Moffatt Jack Cardiff Desconegut

Producció[modifica]

Gènesi[modifica]

El 2004, Curtis contacta amb el productor David Parfitt i li proposa fer una pel·lícula basada en The Prince, The Showgirl and Me i My Week with Marilyn , dos relats escrits per Colin Clark a partir dels seus records amb Marilyn Monroe.[3] Adrian Hodges escriu i ajusta el guió. Curtis i Parfitt van llavors a la BBC Films i a la UK Film Council;[3] Harvey Weinstein accepta finançar el film.[4] La meva setmana amb Marilyn és rodada a finals del 2010, amb Michelle Williams en el paper principal, Kenneth Brannagh com sir Laurence Olivier, Julia Ormond com Vivien Leigh i Emma Watson com Lucy, ajudanta de l'estrella (el seu primer paper des de la fi de la saga Harry Potter).

Audició[modifica]

Michelle Williams i Dougray Scott en el rodatge de Mayfair

Scarlett Johansson va ser temptada pel paper de Marilyn Monroe, i ella va refusar;[5] Michelle Williams va ser llavors escollida. Emma Watson era un personatge secundari.

Per interpretar Laurence Olivier, la tria va portar de seguida a Kenneth Branagh: la seva passió comuna per a William Shakespeare els unia des de fa molt de temps.

Catherine Zeta-Jones va ser temptada per interpretar Vivien Leigh, però va declinar per passar més temps amb el seu marit Michael Douglas, en convalescència d’un càncer del coll el 2010.[5] Després del rebuig de Catherine Zeta-Jones, la direcció s'ha girat cap a Rachel Weisz; treballava llavors en tres projectes, i va refusar també. Elaine Hendrix va ser durant un temps proposada pel paper, però Julia Ormond va ser l’escollida.

Anàlisi[modifica]

Simon Curtis: "Per a nombroses persones, Marilyn és més una icona que una actriu. No han vist tant les seves pel·lícules com tenen el seu retrat. El meu mètode en aquest projecte era d'enamorar-se de la primera de les dues memòries escrites per Colin Clark. Com a antic ajudant-director al Royal Court Theatre, he trobat això fascinant[6]

Simon Curtis compara la seva pel·lícula amb Lost in Translació de Sofia Coppola: dues persones entren accidentalment en l'òrbita de l'altre, compartint una intimitat en les seves solituds respectives, donant-se consol i amistat, per acabar separant-se definitivament.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Michelle Williams guanya per al seu paper el Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica 2012, premi que la real Marilyn Monroe va guanyar igualment 52 anys abans, el 1960.
  • Kenneth Branagh interpreta Laurence Olivier en aquesta pel·lícula. Branagh i Olivier tots dos han interpretat i dirigit versions cinematogràfiques de William Shakespeare: Othello, Hamlet i Henry V . A les seves pel·lícules respectives sobre Hamlet i Henry V, juguen tots dos el paper del títol, mentre que per a Othello, si Laurence Olivier ho accepta, Branagh escull interpretar el sinistre Iago. D'altra banda, Laurence Olivier ha dirigit i interpretat Ricard III , peça que Branagh ha gravat per a la ràdio i un llibre sobre l’obra. Finalment, les dues personalitats es van reunir a la pel·lícula Sleuth : Olivier actua a la versió 1972 Mentre Branagh dirigeix la de 2007.
  • Judi Dench, que interpreta Sybil Thorndike, explica que ha tingut l'ocasió de trobar-la moltes vegades; la primera vegada va tenir lloc el 1958, quan Dench participava en l’obra Romeo i Julieta al Old Vic Theatre: "She came round to see us afterwards and was so charming. We were young actors and she was lovely to us and strongly encouraging and gentle. I think they got very, very close to how Dame Sybil was in the script ."[7]

Rebuda[modifica]

Crítica[modifica]

La meva setmana amb Marilyn rep majoritàriament crítiques positives. El lloc Rotten Tomatoes afirma que el 80% dels 25 crítics han donat una opinió positiva sobre la pel·lícula, amb una mitjana de 7,3/10.[8] El lloc Metacritic dóna una nota de 67 sobre 100 indicant crítiques positives.[9]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]