La meva setmana amb Marilyn
My Week with Marilyn  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Simon Curtis |
| Protagonistes | |
| Producció | David Parfitt i Harvey Weinstein |
| Guió | Adrian Hodges |
| Música | Conrad Pope i Alexandre Desplat |
| Fotografia | Ben Smithard |
| Productora | The Weinstein Company i BBC Film |
| Distribuïdor | Entertainment Film Distributors i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit i Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 2011 |
| Durada | 99 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català | La meva setmana amb Marilyn (2021) |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Pressupost | 10.000.000 $ |
| Recaptació | 35.057.696 $ |
| Descripció | |
| Gènere | cinema biogràfic i drama |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Lloc web | myweekwithmarilynmovie.com |
          | |
La meva setmana amb Marilyn (títol original: My Week with Marilyn)[1] és una pel·lícula de drama biogràfic britànico-estatunidenca. Fou dirigida per Simon Curtis, estrenada el 2011.
Argument[modifica]
A Londres el 1956, sir Laurence Olivier està preparant una pel·lícula. El jove Colin Clark, entusiasta estudiant de cinema, vol implicar-se i maniobra per obtenir una feina: arriba a ser contractat com a tercer ajudant del director al plató de la pel·lícula. És així testimoni de les relacions entre l'actor-realitzador i la seva actriu-productora Marilyn Monroe durant el rodatge d'El príncep i la corista.
Quan Marilyn Monroe arriba a Anglaterra per començar el rodatge, la ciutat de Londres és en efervescència per la idea de rebre aquella estrella. Comença llavors una oposició entre un realitzador cada vegada més dur i una actriu sobremediatitzada, que un matrimoni recent amb l'intel·lectual Arthur Miller i que dubtes incessants debiliten. Intrigat per Marilyn Monroe abans fins i tot de conèixer-la, Colin Clark és progressivament convidat per la dona a entrar en el seu món interior, on li descobreix les seves lluites íntimes, així com els seus temors relatius a la seva celebritat, a la seva bellesa i al seu desig de ser una gran actriu.
Repartiment[modifica]
| Intèrpret | Personatge | Veu en català[1] |
|---|---|---|
| Michelle Williams | Marilyn Monroe | Isabel Valls |
| Eddie Redmayne | Colin Clark | David Brau |
| Kenneth Branagh | Laurence Olivier | Jordi Brau |
| Julia Ormond | Vivien Leigh | Montse Miralles |
| Michael Kitchen | Hugh Perceval | Toni Sevilla |
| Simon Russell Beale | Cotes-Preedy | Francesc Belda |
| Toby Jones | Arthur Jacobs | Pep Sais |
| Robert Portal | David Orton | Jordi Boixaderas |
| Philip Jackson | Roger Smith | Arseni Corsellas |
| Dougray Scott | Arthur Miller | Juan Antonio Bernal |
| Dominic Cooper | Milton Greene | Manel Gimeno |
| Richard Clifford | Richard Wattis | Jaume Comas |
| Judi Dench | Sybil Thorndike | Maria Luisa Solá |
| Zoe Wanamaker | Paula Strasberg | Enriqueta Linares |
| Emma Watson | Lucy | Núria Trifol |
| Derek Jacobi | Owen Morshead | Ricard Solans |
| David Rintoul | Dr. Connell | Jaume Costa |
| Jim Carter | Barry | Desconegut |
| Geraldine Somerville | Lady Jane Clark | Desconegut |
| Karl Moffatt | Jack Cardiff | Desconegut |
Producció[modifica]
Gènesi[modifica]
El 2004, Curtis contacta amb el productor David Parfitt i li proposa fer una pel·lícula basada en The Prince, The Showgirl and Me i My Week with Marilyn , dos relats escrits per Colin Clark a partir dels seus records amb Marilyn Monroe.[2] Adrian Hodges escriu i ajusta el guió. Curtis i Parfitt van llavors a la BBC Films i a la UK Film Council;[2] Harvey Weinstein accepta finançar el film.[3] La meva setmana amb Marilyn és rodada a finals del 2010, amb Michelle Williams en el paper principal, Kenneth Brannagh com sir Laurence Olivier, Julia Ormond com Vivien Leigh i Emma Watson com Lucy, ajudanta de l'estrella (el seu primer paper des de la fi de la saga Harry Potter).
Audició[modifica]
Scarlett Johansson va ser temptada pel paper de Marilyn Monroe, i ella va refusar;[4] Michelle Williams va ser llavors escollida. Emma Watson era un personatge secundari.
Per interpretar Laurence Olivier, la tria va portar de seguida a Kenneth Branagh: la seva passió comuna per a William Shakespeare els unia des de fa molt de temps.
Catherine Zeta-Jones va ser temptada per interpretar Vivien Leigh, però va declinar per passar més temps amb el seu marit Michael Douglas, en convalescència d'un càncer del coll el 2010.[4] Després del rebuig de Catherine Zeta-Jones, la direcció s'ha girat cap a Rachel Weisz; treballava llavors en tres projectes, i va refusar també. Elaine Hendrix va ser durant un temps proposada pel paper, però Julia Ormond va ser l'escollida.
Anàlisi[modifica]
Simon Curtis: "Per a nombroses persones, Marilyn és més una icona que una actriu. No han vist tant les seves pel·lícules com tenen el seu retrat. El meu mètode en aquest projecte era d'enamorar-se de la primera de les dues memòries escrites per Colin Clark. Com a antic ajudant-director al Royal Court Theatre, he trobat això fascinant[5]
Simon Curtis compara la seva pel·lícula amb Lost in Translació de Sofia Coppola: dues persones entren accidentalment en l'òrbita de l'altre, compartint una intimitat en les seves solituds respectives, donant-se consol i amistat, per acabar separant-se definitivament.
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- Michelle Williams guanya per al seu paper el Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica 2012, premi que la real Marilyn Monroe va guanyar igualment 52 anys abans, el 1960.
- Kenneth Branagh interpreta Laurence Olivier en aquesta pel·lícula. Branagh i Olivier tots dos han interpretat i dirigit versions cinematogràfiques de William Shakespeare: Othello, Hamlet i Henry V . A les seves pel·lícules respectives sobre Hamlet i Henry V, juguen tots dos el paper del títol, mentre que per a Othello, si Laurence Olivier ho accepta, Branagh escull interpretar el sinistre Iago. D'altra banda, Laurence Olivier ha dirigit i interpretat Ricard III , peça que Branagh ha gravat per a la ràdio i un llibre sobre l'obra. Finalment, les dues personalitats es van reunir a la pel·lícula Sleuth : Olivier actua a la versió 1972 Mentre Branagh dirigeix la de 2007.
- Judi Dench, que interpreta Sybil Thorndike, explica que ha tingut l'ocasió de trobar-la moltes vegades; la primera vegada va tenir lloc el 1958, quan Dench participava en l'obra Romeo i Julieta al Old Vic Theatre: "She came round to see us afterwards and was so charming. We were young actors and she was lovely to us and strongly encouraging and gentle. I think they got very, very close to how Dame Sybil was in the script ."[6]
Rebuda[modifica]
Crítica[modifica]
La meva setmana amb Marilyn rep majoritàriament crítiques positives. El lloc Rotten Tomatoes afirma que el 80% dels 25 crítics han donat una opinió positiva sobre la pel·lícula, amb una mitjana de 7,3/10.[7] El lloc Metacritic dona una nota de 67 sobre 100 indicant crítiques positives.[8]
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
Nominacions[modifica]
- 2012. Oscar a la millor actriu per Michelle Williams
- 2012. Oscar al millor actor secundari per Kenneth Branagh[10]
- 2012. Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
- 2012. Globus d'Or al millor actor secundari per Kenneth Branagh
- 2012. BAFTA a la millor pel·lícula britànica
- 2012. BAFTA a la millor actriu per Michelle Williams
- 2012. BAFTA al millor actor secundari per Kenneth Branagh
- 2012. BAFTA a la millor actriu secundària per Judi Dench
- 2012. BAFTA al millor vestuari per Jill Taylor
- 2012. BAFTA al millor maquillatge i perruqueria per Jenny Shircore
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Doblatge al català
- ↑ 2,0 2,1 Gritten, David «My Week with Marilyn: the true story». Telegraph Media Group, 05-11-2011.
- ↑ Hogan, Michael. «'My Week With Marilyn': Harvey Weinstein On Michelle Williams, Marilyn Monroe & The Oscars». The Huffington Post, 23-11-2011.
- ↑ 4,0 4,1 http://www.allocine.fr/film/fichefilm-176326/secrets-tournage/
- ↑ My Week with Marilyn (en anglès).
- ↑ My Week with Marilyn (en anglès).
- ↑ «My Week with Marilyn (2011)». rottentomatoes.com: Rotten Tomatoes.
- ↑ «My Week with Marilyn». metacritic.com: Metacritic.
- ↑ My Week with Marilyn (en anglès).
- ↑ My Week with Marilyn (en francès).