La tartana de compare Junier
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Henri Rousseau |
| Creació | 1908 |
| Gènere | retrat grupal |
| Moviment | Naïf |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 970 ( ) × 1.290 ( ) mm |
| Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) | |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 1993-1993 | Apollinaire critique d'art (en)  , Pavillon des Arts (en) (catàleg: 108) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 1960-26 |
La tartana de compare Junier (La Carriole du père Junier) és un oli sobre tela de 97 × 129 cm realitzat pel pintor francès Henri Rousseau l'any 1908 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]
Context històric i artístic[modifica]
Aquest quadre constava en la retrospectiva Rousseau del Saló dels Independents del 1911 com a propietat del "Sr. Junier" i fou pintat a partir d'una fotografia presa als boscos de Clamart en ocasió d'un passeig dominical. Representa Claude Junier,[2] un veí de Rousseau, i el mateix artista assegut a la seua esquerra, com també les dues nebodes de Junier i la seua dona Anna, que havia fet la fotografia però que l'artista va voler representar.[1]
Pel que fa a la identitat de Père Junier, era un verdulaire que venia verdura comprada cada matí a Verrières-le-Buisson o Bagneux. Havia estat amic de Rousseau durant molts anys i la seua muller solia cuinar per a l'artista. Com el pintor li devia una mica de diners i el sr. Junier acabava de comprar un cavall (del qual, se'n sentia molt orgullós), tots dos van acordar que Rousseau li faria una pintura.[3]
Aquest quadre, com El casament, és un dels més coneguts de Rousseau.[1]
Descripció[modifica]
Tot i que Rousseau va pintar aquesta obra a partir d'una fotografia, l'artista va fer diversos canvis importants que revelen el seu procés creatiu: va ometre un arbre al bulevard i va jugar amb les mides i la posició dels dos gossos que hi apareixen, els quals tenen una funció purament visual. El gos negre proporciona profunditat al carro (Max Weber va comentar una vegada a Rousseau que aquest gos era massa gran en relació a l'escala global de la pintura i l'artista li va respondre que la seua pintura li exigia això). D'altra banda, el gos en miniatura, trotant davant del carro, dona una certa monumentalitat a l'euga, la qual es recolza sobre els extrems de les seues peülles i fa destacar així les ombres projectades a terra. Aquesta euga, com una ballarina, sembla gairebé suspesa en l'espai (Rousseau era molt aficionat a aquest tipus de paradoxes en què alguns dels seus personatges suren en un espai purament pictòric).[3]
Tots els passatgers del carro (tret del Sr. Junier) són presentats sota l'aparença d'una frontalitat estricta a la manera de les icones de l'art romà d'Orient.[3]
Adolphe Basler en va dir el següent:
| « |
|
» |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 142-143.
- ↑ Henry Certigny, 1984. Le Douanier Rousseau en son temps. Biographie et catalogue raisonné, vol. II, Tòquio, Bunkazai Kenkyujyo, núm. 270. Pàg. 568.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)
- ↑ Adolphe Basler, Le "Douanier" Henri Rousseau, L'Art Vivant, núm. 44, 15 d'octubre del 1926, pàg. 778.
Enllaços externs[modifica]
- Images d'Art (anglès) i (francès).
- Museoteca (francès), (anglès) i (castellà).