Leopold Ludwig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1908  Vítkovice (en)  |
| Mort | 24 abril 1979 (71 anys) Hamburg (Alemanya) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Opava |
| Ocupació | director d'orquestra |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
     | |
Leopold Ludwig (Vítkovice, 12 de gener de 1908 - Hamburg i Lüneburg, 24 d'abril de 1979) fou un director d'orquestra alemany.
Biografia[modifica]
Ludwig tocava el piano i l'orgue de petit, i després va estudiar piano i composició a Viena. La seva primera aparició com a director d'orquestra va ser a Opava el 1931; Després d'estades a Gablonz, Teplitz-Schönau i Oldenburg, va ocupar el càrrec de primer director a l'Òpera Estatal de Viena el 1939. El 20 d'abril de 1942, Adolf Hitler el va nomenar Staatskapellmeister.[1] El 1943 va treballar com a director d'orquestra a la "Städtische Oper Berlin". Durant la seva estada a Berlín, entre altres coses, es va gravar per ràdio Abu Hassan de Carl Maria von Weber el 1944.[2]
Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, un tribunal militar britànic el va condemnar a un any i mig de presó amb llibertat condicional i multa a l'abril de 1946 perquè havia amagat la seva pertinença al NSDAP, que existia des de 1937, al qüestionari.[1]
Després de treballar com a director convidat a la "Städtische Oper Berlin" i a "l'Òpera Estatal de Berlín", Ludwig va ser director de música general a "l'Òpera Estatal d'Hamburg" del 1951 al 1971. El seu extens repertori abastava obres del barroc al modern i també va dirigir diverses estrenes mundials, com Der Prinz von Homburg de Hans Werner Henze (1960) o Jacobowsky i el coronel de Giselher Klebe (1965).[3]
Ludwig també va ser actiu internacionalment i va fer aparicions en el Festival d'Edimburg el 1952. El 1959 va dirigir el Rosenkavalier al Festival de Glyndebourne. També va fer aparicions a Nàpols, Buenos Aires, Montevideo i Santiago de Xile. Després del seu reeixit modernisme d'Hamburg hi dirigí Parsifal el 1968[4] va ser nomenat membre de l'Opera Metropolitana de Nova York, on va dirigir Parsifal el 1970.
A més de la seva feina com a director d'òpera, va dirigir concerts i va enregistrar diversos discos, incloses les 4ª i 9ª simfonies de Gustav Mahler. El 1958 Leopold Ludwig va rebre la medalla Johannes Brahms a Hamburg i el 1968 el Senat d'Hamburg li va atorgar el títol de professor.[5]
Després d'acabar la seva carrera com a director d'orquestra, Leopold Ludwig va viure jubilat a Lüneburg.
Bibliografia[modifica]
- Mechthild Albus: Ludwig, Leopold. A: Nova biografia alemanya (NDB). Volum 15, Duncker & Humblot, Berlín 1987, ISBN 3-428-00196-6, p. 431 f. (Versió digitalitzada).
- Leopold Ludwig. A: Die Zeit, núm. 20/1956
- Leopold Ludwig, Internationales Biographisches Archiv 23/1979, del 28 de maig de 1979, a l'Arxiu Munzinger (començament de l'article disponible gratuïtament)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Fred K. Prieberg: Handbuch Deutsche Musiker 1933–1945, CD-Rom-Lexikon, Kiel 2004, S. 4362, siehe auch Ernst Klee: Das Kulturlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. S. Fischer, Frankfurt am Main 2007, ISBN 978-3-10-039326-5, S. 379.
- ↑ https://portal.dnb.de/opac.htm?method=simpleSearch&cqlMode=true&query=idn%3D358476925
- ↑ Programmhefte der Hamburgischen Staatsoper vom 15. Juni 1960 und vom 1. novembre 1965.
- ↑ Programmheft der Hamburgischen Staatsoper vom 12. abril 1968.
- ↑ Fred K. Prieberg: Handbuch Deutsche Musiker 1933–1945, CD-Rom-Lexikon, Kiel 2004, S. 4362.