Lesió medul·lar
.jpg) | |
| Tipus | mielopatia i traumatisme de la columna vertebral  |
|---|---|
| Especialitat | medicina d'urgències i neurocirurgia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | paràlisi, dolor crònic i hipoestèsia |
| Exàmens | radiografia, imatge per ressonància magnètica i tomografia computada |
| Patogènia | |
| Localització | medul·la espinal |
| Causa de | trastorn de la continència |
| Classificació | |
| CIM-11 | ND51.2 |
| CIM-10 | G95.9 i T09.3 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 12327 i 29466 |
| MedlinePlus | 001066 i 000029 |
| eMedicine | 793582, 1149070, 322604 i 1265209 |
| MeSH | D013119 |
| Orphanet | 90058 |
| UMLS CUI | C0037929 |
Una lesió medul·lar és un dany a la medul·la espinal que causa canvis temporals o permanents en la seva funció. La seva interrupció produeix paràlisi de la mobilitat voluntària i absència de tota sensibilitat per sota de la zona afectada; i a més de falta de control sobre els esfínters de la micció i de l'evacuació intestinal, trastorns en el camp de la sexualitat i la fertilitat, alteracions del sistema nerviós vegetatiu i risc d'altres complicacions (úlceres per decúbit, espasticitat, processos renals…).
Epidemiologia[modifica]
Pel que fa a la incidència de lesió medul·lar a Espanya és de 2,5 per cada 100.000 habitants. A Catalunya cada anys es diagnostiquen entre 140 i 160 casos nous de lesió medul·lar. Aquesta dada exclou les lesions medul·lars d'origen mèdic.
La prevalença de la lesió medul·lar és d'aproximadament 500 persones per milió d'habitants.
Etiologia[modifica]
La lesió pot ser conseqüència d'un traumatisme greu sobre la columna vertebral, d'una malaltia (tumoral, infecciosa, vascular...) o d'origen congènit (espina bífida). Segons que la lesió sigui completa o parcial, i en funció del nivell en què es produeixi, les conseqüències en seran més o menys severes.
La majoria de lesions medul·lars es produeixen de sobte, com a conseqüència d'un traumatisme, i aproximadament en la meitat dels casos l'origen n'és un accident de trànsit. En l'ordre de freqüència el segueixen els accidents laborals i els esportius. Al voltant d'un 25% dels casos tenen l'origen en malalties infeccioses, tumorals o vasculars. Es dona predominantment en persones joves.[1]
Principals causes de lesió medul·lar a l'estat espanyol[modifica]
Segons l'Institut Guttmann les principals causes de lesió medul·lar a Espanya són els accidents de trànsit amb un 50%, en segon lloc les caigudes que representen entre un 20% i un 30%, els esports i temps de lleure representen entre un 4% i un 11% de les lesions medul·lars, accidents laborals en un 8% i finalment, a causa de violència un 1% del total de casos detectats.[2]
Factors de risc[modifica]
Els factors de risc que poden desencadenar una lesió medul·lar són: fer submarinisme en zones poc profundes, participar en activitats d'alt risc, conducció imprudent,falta de consciència de vulnerabilitat en població, la debilitat òssia per facilitat de fractura i persones d'edat avançada. A més a més, la població jove d'edat entre 15 i 24 anys són els que tenen més factors de risc i, el sexe masculí predomina envers el femení.
Afectació i conseqüències[modifica]
|
|
| Els efectes de la lesió depenen del nivell al llarg de la columna vertebral (esquerra). Un dermatoma és una zona de la pell que envia missatges sensorials a un nervi espinal específic (dreta). | |
| |
| Els nervis espinals surten de la medul·la espinal entre cada parell de vèrtebres. | |
L'afectació dependrà de la zona que s'ha vist afectada per la lesió. Aquesta afectació pot ser cervical, toràcica i lumbar.[3]
Al nivell cervical[modifica]
La interrupció de les vies nervioses dona lloc a una tetraplegia, que és la pèrdua o disminució de la sensibilitat i/o mobilitat voluntària de les extremitats superiors i inferiors i de tot el tronc.
A nivell toràcic i lumbar[modifica]
L'afectació toràcica o lumbar dona lloc a una paraplegia, que es manifestarà per una falta de sensibilitat i/o paràlisi total o parcial de les extremitats inferiors i de la part del tronc sublesional. Al nivell del con medul·lar i de la cua de cavall, l'afectació de la sensibilitat i la mobilitat voluntària són menors, preservant-se en la majoria de casos la capacitat de marxa; la pèrdua de control sobre els esfínters n'és la seqüela més notable.
Fins al dia d'avui, les conseqüències d'una lesió medul·lar són irreversibles, atès que la medul·la espinal no es regenera i que la seva complexitat i estructura fan que la reparació quirúrgica sigui impossible amb les tècniques actuals. Això no obstant, arreu del món es continua investigant per aconseguir-ne en el futur el guariment. Actualment, es fan importants esforços en la seva prevenció i van sorgint nous procediments quirúrgics i tecnològics que contribueixen a millorar el pronòstic i la qualitat de vida de les persones afectades. La rehabilitació integral del pacient en un centre especialitzat és ara per ara l'alternativa d'elecció per a la correcta atenció d'aquestes persones.
Referències[modifica]
- ↑ «Spinal cord trauma» (en anglès). MedlinePlus, 05-12-2014. [Consulta: 16 abril 2015].
- ↑ Yepes, Carlos «L'educació física en un centre hospitalari». Fundació Institut Guttmann. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 16 abril 2015]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ «La lesió medul·lar». Institut Guttmann. Arxivat de l'original el 2015-04-17. [Consulta: 16 abril 2015].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Article Institut Guttmann: Lesió medul·lar Arxivat 2013-07-12 a Wayback Machine., tret amb la seva autorització.