Lleó III d'Armènia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lleó III d'Armènia Menor)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLleó III d'Armènia
Leo III of Armenia.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1236 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1289 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Kozan Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca i sobirà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteNovena Croada Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Hethumiana Modifica el valor a Wikidata
CònjugeKeran, Queen of Armenia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsToros III
Isabella of Armenia, Princess of Tyre (en) Tradueix
Rita d'Armènia
Fimi d'Arménie (fr) Tradueix
Oshin
Constantí III
Hethum II
Sembat I
Alinakh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHethum I Modifica el valor a WikidataIsabel d'Armènia Menor Modifica el valor a Wikidata
GermansThoros of Armenia (en) Tradueix, Sibil·la d'Armènia, Fimi of Armenia, Lady of Sidon (en) Tradueix, Marie of Armenia (en) Tradueix, Rita of Armenia, Lady of Saravantikar (en) Tradueix i Princess Isabella of Armenia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
6 gener 1271 (Gregorià)consagració reial (Tars) Modifica el valor a Wikidata

Armoiries Héthoumides.svg Modifica el valor a Wikidata

Lleó III o Levond III (armeni: Լեիոն Բ) (vers 1236-1289) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Hethum I, que va succeir al seu pare quan va abdicar el 1269. Nominalment tenia el dret successori per la mare, Isabel d'Armènia Menor, que havia mort el 1252. Fou el segon rei de la dinastia hethumiana. Apareix també com Lleó II perquè els dos sobirans anteriors d'aquest nom (Lleó I d'Armènia Menor i Lleó II d'Armènia Menor) només el segon fou rei, però el primer només fou príncep.

El 1262 es va casar amb Kirana, la filla i hereva d'Hethum de Lampron. El 1266 durant la invasió dels mamelucs del país va caure presoner dels musulmans i el seu germà Toros va morir en la batalla de Darbesac. Fou alliberat el 1268 a canvi de diners i l'entrega de districtes fronterers a la zona del golf d'Alexandreta i als colls del Taure.

El 1269 el pare es va retirar a un monestir i va abdicar al seu favor.

Va començar el seu regnat el mateix 1269 viatjant a la cort del khan de Pèrsia, l'il-khan Abaqa, per demanat ajut. Es va reconèixer vassall de l'Il-khanat i va demanar el seu suport contra els mamelucs.

El 1274 o 1275 els mamelucs van saquejar altre cop el país, especialment Ajas, Mamistra i Tars. El 1280 va arribar a Síria un exèrcit mongol i els armenis s'hi van afegir, però foren derrotats pels mamelucs a Homs i rebutjats cap a l'Eufrates.

Va tenir quinze fills, vuit mascles i set femelles, a més de dos fills i dues filles que van morir infants:

  • Hethum II (rei 1289-1296, 1299-1301)
  • princesa Fimi (nascuda 1266)
  • princesa Sibil·la (nascuda vers 1269)
  • Toros III (rei associat 1294-1296)
  • Rupen nascut 1272)
  • princesa Zablun (nascuda 1274)
  • princesa Isabel (nascuda 1276)
  • Sembat (rei 1296-1299)
  • Constantí II (rei 1299)
  • princesa Isabel (morta 1321), casada amb Amalric de Tir
  • princesa Teofania (nascuda 1278)
  • Rita d'Armènia, casada amb Miguel IX Paleòleg, co-emperador del seu pare Andrònic II Paleòleg
  • Narsès d'Armènia (nascut vers 1279}
  • Oshin (rei 1308-1320)
  • Alinakh (nascut vers 1283}

Va morir el 1289 i el va succeir el seu fill gran Hethum II.

Precedit per:
Hethum I
Regne Armeni de Cilícia
1269-1289
Succeït per:
Hethum II
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleó III d'Armènia