Llengua nuu-chah-nulth

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLlengua nuu-chah-nulth
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deColúmbia Britànica Modifica el valor a Wikidata
EstatCanadà Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües wakash Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3nuk
Glottolognuuc1236 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuenuk Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2357 Modifica el valor a Wikidata
IETFnuk Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1717 Modifica el valor a Wikidata

El nuu-chah-nulth (nuučaan̓uɫ), també conegut com a nootka, és una llengua wakash parlada al Pacific Nord-est de l'Amèrica del Nord, a la costa occidental de l'Illa de Vancouver, de Barkley Sound a Quatsino Sound a la Colúmbia Britànica pel poble Nuu-chah-nulth.[1][2] És una llengua wakash meridional relacionada amb el Nitinaht i el Makah.

És la primera llengua dels indígenes del Pacific Northwest documentada per escrit.

Nom[modifica]

L'origen del terme "nuu-chah-nulth", significant "al llarg de l'exterior [de L'Illa de Vancouver]" es troba als anys 1970, quan els diversos grups dels parlants van unir-se, rebutjant el terme "nootka".[3]

Sons[modifica]

Consonants[modifica]

El nuu-chah-nulth té 35 consonants:

Consonants[4]
Bilabial Alveolar1 Palatal Velar Uvular Faríngea<br id="mwPA"><br /><br /><br /> Glotal
Central Lateral Senzilla Labial Senzilla Labial
Nasal Senzilla m n
Glotalitzada ˀm ˀn
Oclusiva Senzilla p t k q ʔ
ejectiva kʷʼ
Africada Senzilla t͡s t͡ɬ t͡ʃ
ejectiva t͡sʼ t͡ɬʼ t͡ʃʼ
Fricativa s ɬ ʃ x χ χʷ ħ h
Approximant Senzill j w ʕ3
glotalitzada ˀj ˀw

Vocals[modifica]

Vocals del nuu-chah-nulth. Carlson, Esling & Fraser (2001)

Les vocals són influïdes per les consonants al voltant.

Vocals
Anterior Central Posterior
Llargues Curtes llargues Curtes llargues Curtes
Tancada i u
Mitjana (ɛː) (ə) (ɔː)
Oberta a

Les vocals mitjanes [ɛː] i [ɔː] apareixen en formes vocatives i en expressions ceremonials. [ə] és una realització possible de /a/ després d'una sonorant glotalitzada.[5]

A l'entorn de resonants glotalitzades així com ejectives i faríngees, les vocals poden ser "laringealitzades".[5]

En general, el pes de les síl·labes determina l'accentuació; les vocals curtes seguides per consonants no glotalitzades, a més de les vocals llargues, són pesades. A seqüències on no hi ha cap síl·laba pesada o només síl·labes pesades, la primera síl·laba és accentuada.[6]

El nuu-chah-nulth distingeix fonèmicament vocals curtes i llargues Tradicionalment es reconeix també una tercera classe de vocals, de "longitud variable". Es tracta vocals que són llargues dins de les primeres dues síl·labes d'una paraula, i curtes en qualsevol altre lloc.

Vocabulari[modifica]

El nuu-chah-nulth va contribuir a una gran part del vocabulari del chinook jargon. Se suposa que el comerç entre els nuu-chah-nulth i altres wakashos del sud amb els pobles de parla chinook va ser l'origen d'aquesta llengua d'intercanvi. El grup de paraules nootka en chinook jargon inclou hiyu ("molts"), de nuu-chah-nulth per "deu", o siah ("llunyà"), del nuu-chah-nulth per "cel".

Dialectes[modifica]

El nuu-chah-nulth té 12 dialectes diferents:

  • Ahousaht  [ʕaːħuːsʔatħ]
  • Ehattesaht (AKA Ehattisaht)  [ʔiːħatisʔatħ]
  • Hesquiat  [ħiʃkʷiːʔatħ]
  • Kyuquot  [qaːjʼuːkʼatħ]
  • Mowachaht  [muwat͡ʃʼatħ]
  • Nuchatlaht  [nut͡ʃaːɬʔatħ]
  • Ohiaht  [huːʔiːʔatħ]
  • Clayoquot (AKA Tla.o.qui.aht)  [taʔuːkʷiʔatħ]
  • Toquaht  [tʼukʼʷaːʔatħ]
  • Tseshaht (AKA Sheshaht)  [t͡ʃʼiʃaːʔatħ]
  • Uchuklesaht (AKA Uchucklesaht)  [ħuːt͡ʃuqtisʔatħ]
  • Ucluelet  [juːɬuʔiɬʔatħ]

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Carlson, Barry F.; Esling, John H.; Fraser, Katie «Nuuchahnulth». Journal of the International Phonetic Association, 31, 2, 2001, p. 275–279. DOI: 10.1017/s0025100301002092.
  • Kim, Eun-Sook. (2003). Theoretical issues in Nuu-chah-nulth phonology and morphology. (Doctoral dissertation, The University of British Columbia, Department of Linguistics).
  • Nakayama, Toshihide (2001). Nuuchahnulth (Nootka) morphosyntax. Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09841-2
  • Sapir, Edward. (1938). Glottalized continuants in Navaho, Nootka, and Kwakiutl (with a note on Indo-European). Language, 14, 248–274.
  • Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1939). Nootka texts: Tales and ethnological narratives with grammatical notes and lexical materials. Philadelphia: Linguistic Society of America.
  • Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1955). Native accounts of Nootka ethnography. Publication of the Indiana University Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics (No. 1); International journal of American linguistics (Vol. 21, No. 4, Pt. 2). Bloomington: Indiana University, Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics. (Reprinted 1978 in New York: AMS Press, ISBN).
  • Shank, Scott; & Wilson, Ian. (2000). Acoustic evidence for ʕ as a glottalized pharyngeal glide in Nuu-chah-nulth. In S. Gessner & S. Oh (Eds.), Proceedings of the 35th International Conference on Salish and Neighboring Languages (pp. 185–197). UBC working papers is linguistics (Vol. 3).