Llengua yagan

Llengua yagan
Tipus	llengua, llengua viva i llengua extinta
Ús
Parlants nadius	0 (11 octubre 2022 )
Autòcton de	Yamana i Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena
Estat	Argentina i Xile
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-3	yag
Glottolog	yama1264
Ethnologue	yag
UNESCO	665
IETF	yag
Endangered languages	1647

La llengua yagan o yámana, esmentat també en la literatura com a háusi kúta, inchikut, tekeenika, yahgan o yappu, va ser l'idioma dels yagans, un poble amerindià nòmada que vivia a les illes i canals de l'extrem sud de Xile i l'Argentina. És una llengua isolada^[1] extinta, perquè al present sols se'n coneixia una parlant (d'edat avançada): Cristina Calderón, nascuda el 24 de maig del 1928, que va viure en el vilatge xilè de Vila Ukika, en la rodalia de Port Williams (Illa de Navarino), la qual va morir el 16 de febrer de 2022 a 93 anys.^[2]

Denominacions[modifica]

De les denominacions donades als seus parlants, la més coneguda és "yagan" (de l'anglès Yahgan), inventada pel missioner colonitzador d'Ushuaia, Thomas Bridges:

«

El canal Narrows, a prop del qual es va establir la nostra missió, anomenat pels nadius Yahga, es pot considerar el centre de la seva terra i la llengua tal com es parlava era allò que vaig aprendre, i la seva forma més pura, essent la forma mitjana entre les seves varietats parlades cap al sud, cap a l'est i cap a l'oest. Per aquestes raons, Yahgan semblava un nom adequat, i ara es coneix a tot arreu.

»

Al costat del nom yagan, s'ha emprat el terme "yámana" (del yagan jámana, "home") per a referir-se al poble i a la seva llengua; però aquest terme no era acceptat per les darreres dues parlants, perquè significa "home/varó", és a dir, solament en la seva accepció d'"ésser humà de sexe masculí".

El nom inchikut és una paraula composta el primer terme de la qual sembla provenir de l'anglès indian, que després significç simplement idioma dels indis.

D'acord amb Adalberto Salas, el nom háusi kúta (escrit per aquest autor háusi kút~) és el que li donaven les darreres locutores.

Història[modifica]

El yagan era la llengua més austral del món i fins al començ del segle xx era parlat en l'àrea costanera austral de l'illa de Terra del Foc, i a les illes i canals entre el canal de Beagle i el cap d'Hornos. En 1886 a més es registrava una petita població parlant d'aquest idioma també en l'arxipèlag de les Malvines, en una missió de l'illa Guaita o Keppel.^{[cal citació]}

Ha estat descrit com una llengua amb un lèxic molt ampli, però no existeix acord entre els lingüistes sobre la seva relació amb altres llengües, i si bé roman considerada una llengua isolada, s'ha provat de relacionar-la amb altres llengües de l'àrea de la Terra del Foc, com el kawésqar o el chono, les llengües chon i amb llengües geogràficament més distants com el mapudungun.^{[cal citació]}El mode de vida dels yagans actuals va ser semblant al de la població rural de qualsevol altre origen de l'extrem austral d'Argentina o Xile, en res diferent del de la població emigrada, especialment de Chiloé, cap a aquesta zona. El 1972 sols dos ancians, Felipe Álvarez i Benito Sarmiento, estaven disposats a informar sobre la seva llengua i per ells es va saber que altres 5 o 7 la coneixien, que entre els altres membres de la població alguns recordaven solament unes quantes paraules, i que els més joves la ignoraven del tot. En referir-se a l'actitud dels yámana, de no voler parlar la seva llengua, afirmava Benito Sarmiento:

«

És que no s'oblida, sinó per orgull la deixen estar, puix que jo he dit moltes vegades, jo no me'n puc orgull (sic) ; jo m'oblido yahgan (sic), jo sempre continuaré de parlar yahgan, fins que jo em moriré.

»

(Benito Sarmiento —mort el 1975— vivia absolutament i solament en la caleta de Mejillones, a uns 28 km a l'oest de Port Williams. A Mejillones, engir del 1930, es van construir unes casetes per als indígenes que actualment són completament deshabitades. Llur actitud era una excepció, tant els yámanas com els kawésqar es mostren reluctants a parlar les llurs llengües davant estranys.

El 2006 sols romania una locutora de llengua materna yagan, Cristina Calderón, la qual després de la mort de la seva germana Úrsula, no va tenir possibilitat de parlar la seva llengua amb altres persones. Això l'empenyé a la creació d'un diccionari per a preservar tot el lèxic que recordava, es desconeix si va l'acabà, puix que Cristina Calderón va morir el 2022.^[3]

Fonologia[modifica]

Bridges i els altres investigadors de l'idioma yámana han proposat diferents sistemes fonològics per a la llengua. L'alfabet que s'usa avui dia per a transcriure-la distingeix 7 vocals i 16 consonants, si bé hi ha un estudi de Poblete y Salas que indica que hi hauria 18 consonants. En canvi, el dialecte o estadi de l'idioma documentat per Bridges tenia un més gran nombre de consonants, perquè existia oposició entre sordes com a /p/ i /t/ i sonores com a /b/ i /d/.^{[cal citació]}

Vocals[modifica]

En la següent taula es mostren les 7 vocals de l'idioma. Per a la seva representació escrita en l'Alfabet Oficial s'empren els mateixos signes que s'usen en l'Alfabet Fonètic Internacional, a excepció de la vocal mitjana central que s'escriu ö.

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i		u
Mitjana	e	ö (ə)	o
Oberta	æ	a

Consonants[modifica]

	Bilabial	Labio-dental	Alveolar	Alveo-palatal	Retroflexa	Velar	Glotal
oclusiva	p		t			k	ʔ*
africada				ch [t͡ɕ]	tɻ*
fricativa		f	s	š [ɕ]		x	h
nasal	m		n
aproximant	w			j	rh [ɻ]
vibrant			r [ɾ]
líquida			l
* No reconeguts com a fonemes en l'Alfabet Oficial.

Pronunciació[modifica]


Llettes A – M	A	Æ	Ch/Č	E	Ö/Ǎ	F	H	I	J/Y	K	L	M
Pronunciat	a	æ	tʃe	e	ə pejpi	ef	ha	i	jot	ka	el	em
So IPA	a	æ	tʃ	e	ə	f	h	i	j	k	l	m
Exemple	Ánan	Mæpi	Číli	Ekóle	Lǎm	Taflá	Halajélla	Ílan	Ječéla	Kuluána	Lufkié	Masákon
Pronunciació IPA	ánan	mæpi	tʃíli	ekóle	lɘm	taflá	halajélːa	ílan	jetʃéla	kuluána	lufkié	masákon
Anglès	Canoe	Jonquil (rush daffodil)	Wave	One	Sun	Fat	I leave you (farewell)	Southern wind	Dog	Grandma	Owl	Father-in-law
Espanyol	Canoa	Junquillo	Ola	Uno	Sol	Gordo	Los dejo	Viento sur	Perro	Abuela	Lechuza	Suegro
Lletres N – X	N	O	P	R/Rr	Rh	Ř	S	Š	T	U	W	X
Pronunciat	en	o	pe	ar	eɹ	ɹʃ	es	ɕa	te	u	wáu	xa
So IPA	n	o	p	ɹ	r	ɹʃ	s	ɕ	t	u	w	x
Exemple	Nítral	Ofkís	Pušaki	Kárrpo	Wárho	Ákař	Síma	Šúša	Tapeá	Umašamái	Wilóila	Xíxa
Pronunciació IPA	nitrál	ofkís	puɕaki	káɹpo	wáro	ákaɹʃ	síma	ɕúɕa	tapeá	umaɕamái	wilóila	xíxa
Anglès	Needle	Ears	Wood	Cormorant	Cave	House, hut, tent	Water	Penguin	Mom	Barberry	Skua	Canal
Espanyol	Aguja	Orejas	Leña	Cormorán	Cueva	Casa, choza, carpa	Agua	Pingüino	Mamá	Calafate	Salteador	Canal
Yágankuta — petit diccionari del Yagan.

Gramàtica[modifica]

Era una llengua altament aglutinant, d'ordre SOV i alineament nominatiu-acusatiu. Mancava d'article i gènere gramatical, però distingia en nombre singular, dual i plural. Posseïa 6 casos: nominatiu, acusatiu, datiu, locatiu i instrumental, sufixos i prefixos locatius, verbalitzadors, benefactius, predicatius, d'orientació, direcció, nominalització, entre altres.

El verb es conjugava en tres maneres: indicatiu, imperatiu, subjuntiu. També tenia:

Persona: primera, segona i tercera,

Veu: causativa, reflexiva, recíproca i passiva.

Temps: present, passat pròxim, passat llunyà, futur pròxim i futur llunyà

Aspecte: continuatiu, duratiu i imprecís

Nombre: singular, dual i plural.

La forma plural dels verbs tenia diferents sufixos segons sigui col·lectiu, paucal, intransitiu, objectiu, entre altres, no obstant això, molts no van portar sufix i van anar totalment irregulars.

Una característica notable és que va ser una de les poques llengües d'Amèrica que utilitzava la serialització verbal.

Exemples de vocabulari[modifica]

* humà: yámana

home: ua
dona: kíppa
gos: yashála
sang: sáapa
braç: kamáin
cor: séskin
lluna: hannúxa
estel: appárnix
neu: pánaxa
pluja: pálaxa
aigua: síma
núvol: hóxka
cel: seif
foc: pusháki
cendra: ahuá
dia: móala
badia: wáya
canoa: ánan
colibrí: ommóara^[4]
cadernera: tuin^[4]
llengua: lön
idioma: kúta
un: ukóali
ungla: káluf
vent: húsha
panxa: wéina
bosc: ashúnna
mar: híxa
guilla: chilóaia

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

↑ Fabre, Alain. «Yahgan/Yamana In: Diccionario etnolingüíntico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos», 2005. Arxivat de l'original el 28 de novembre de 2008. [Consulta: 13 nov. 2008].
↑ Leonardo Buitrago. «Falleció a los 93 años Cristina Calderón Harban, la última hablante nativa yagán: Luchó incansablemente por conservar la lengua y cultura de su pueblo». El Ciudadano, 16-02-2022. [Consulta: 16 febrer 2022].
↑ ««Mujer yahgana busca preservar su lengua». Diario La Estrella de Arica.». Arxivat de l'original el 2004-05-01. [Consulta: 5 febrer 2024].
↑ ^4,0 ^4,1 Sánchez, Montserrat «Parque Omora: Una nueva forma de ver aves». Revista Domingo. Empresa El Mercurio S.A.P [Santiago], 2554, 29-11-2015, pàg. 10-11. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016 [Consulta: 29 novembre 2015].

Bibliografia[modifica]

Adelaar, Willem. The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-36275-7.
Regúnaga, Maria Alejandra, Yoram Meroz «Nominalización deverbativa en yagán». Cuadernos de la ALFAL, 09, 2016, pp. 25-47.
Golbert de Goodbar, Perla «Hacia una morfología verbal del yagán». International journal of American linguistics, 51, 4, 1985. ISSN: 0020-7071.
Bridges, Thomas «A few notes on the structure of Yahgan» (en anglès). Journal of the Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, London, 23, 1894, pp..
Golbert de Goodbar, Perla «Yagán, las partes de la oración». Vicus, Amsterdam, 1, 1977, pp. 5–60.
Golbert de Goodbar, Perla «Yagán, morfología nominal». Vicus, Amsterdam, 2, 1978, pp. 87–101.
Holmer, Niels.M «Apuntes comparados sobre la lengua de los yaganes (Tierra del fuego)». Revista de la facultad de humanidades y ciencias, Montevideo, 10–11, 1953, 1954, pp.193–223, 121–142.
Salas, Adalberto y Valencia, Alba «El fonetismo del yámana o yagán. Una nota en lingüística de salvataje». Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, Concepción, 28, 1990, pp.147–169.
Adam, Lucien. Grammaire de la langue jâgane (en francés), 1885.

Enllaços externs[modifica]

[FabreYahgan-1] Fabre, Alain. «Yahgan/Yamana In: Diccionario etnolingüíntico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos», 2005. Arxivat de l'original el 28 de novembre de 2008. [Consulta: 13 nov. 2008].

[2] Leonardo Buitrago. «Falleció a los 93 años Cristina Calderón Harban, la última hablante nativa yagán: Luchó incansablemente por conservar la lengua y cultura de su pueblo». El Ciudadano, 16-02-2022. [Consulta: 16 febrer 2022].

[3] ««Mujer yahgana busca preservar su lengua». Diario La Estrella de Arica.». Arxivat de l'original el 2004-05-01. [Consulta: 5 febrer 2024].

[ms-4] 4,0 ^4,1 Sánchez, Montserrat «Parque Omora: Una nueva forma de ver aves». Revista Domingo. Empresa El Mercurio S.A.P [Santiago], 2554, 29-11-2015, pàg. 10-11. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016 [Consulta: 29 novembre 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]