Llengua yagan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengua yagan
Tipusllengua, llengua viva i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata (11 octubre 2022 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deYamana i Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena Modifica el valor a Wikidata
EstatArgentina i Xile Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3yag Modifica el valor a Wikidata
Glottologyama1264 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueyag Modifica el valor a Wikidata
UNESCO665 Modifica el valor a Wikidata
IETFyag Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1647 Modifica el valor a Wikidata

La llengua yagan o yámana, esmentat també en la literatura com a háusi kúta, inchikut, tekeenika, yahgan o yappu, va ser l'idioma dels yagans, un poble amerindià nòmada que vivia a les illes i canals de l'extrem sud de Xile i l'Argentina. És una llengua isolada[1] extinta, perquè al present sols se'n coneixia una parlant (d'edat avançada): Cristina Calderón, nascuda el 24 de maig del 1928, que va viure en el vilatge xilè de Vila Ukika, en la rodalia de Port Williams (Illa de Navarino), la qual va morir el 16 de febrer de 2022 a 93 anys.[2]

Denominacions[modifica]

Cristina Calderón, darrera locutora del yagan.

De les denominacions donades als seus parlants, la més coneguda és "yagan" (de l'anglès Yahgan), inventada pel missioner colonitzador d'Ushuaia, Thomas Bridges:

« El canal Narrows, a prop del qual es va establir la nostra missió, anomenat pels nadius Yahga, es pot considerar el centre de la seva terra i la llengua tal com es parlava era allò que vaig aprendre, i la seva forma més pura, essent la forma mitjana entre les seves varietats parlades cap al sud, cap a l'est i cap a l'oest. Per aquestes raons, Yahgan semblava un nom adequat, i ara es coneix a tot arreu. »

Al costat del nom yagan, s'ha emprat el terme "yámana" (del yagan jámana, "home") per a referir-se al poble i a la seva llengua; però aquest terme no era acceptat per les darreres dues parlants, perquè significa "home/varó", és a dir, solament en la seva accepció d'"ésser humà de sexe masculí".

El nom inchikut és una paraula composta el primer terme de la qual sembla provenir de l'anglès indian, que després significç simplement idioma dels indis.

D'acord amb Adalberto Salas, el nom háusi kúta (escrit per aquest autor háusi kút~) és el que li donaven les darreres locutores.

Història[modifica]

El yagan era la llengua més austral del món i fins al començ del segle xx era parlat en l'àrea costanera austral de l'illa de Terra del Foc, i a les illes i canals entre el canal de Beagle i el cap d'Hornos. En 1886 a més es registrava una petita població parlant d'aquest idioma també en l'arxipèlag de les Malvines, en una missió de l'illa Guaita o Keppel.[cal citació]

Ha estat descrit com una llengua amb un lèxic molt ampli, però no existeix acord entre els lingüistes sobre la seva relació amb altres llengües, i si bé roman considerada una llengua isolada, s'ha provat de relacionar-la amb altres llengües de l'àrea de la Terra del Foc, com el kawésqar o el chono, les llengües chon i amb llengües geogràficament més distants com el mapudungun.[cal citació]El mode de vida dels yagans actuals va ser semblant al de la població rural de qualsevol altre origen de l'extrem austral d'Argentina o Xile, en res diferent del de la població emigrada, especialment de Chiloé, cap a aquesta zona. El 1972 sols dos ancians, Felipe Álvarez i Benito Sarmiento, estaven disposats a informar sobre la seva llengua i per ells es va saber que altres 5 o 7 la coneixien, que entre els altres membres de la població alguns recordaven solament unes quantes paraules, i que els més joves la ignoraven del tot. En referir-se a l'actitud dels yámana, de no voler parlar la seva llengua, afirmava Benito Sarmiento:

« És que no s'oblida, sinó per orgull la deixen estar, puix que jo he dit moltes vegades, jo no me'n puc orgull (sic) ; jo m'oblido yahgan (sic), jo sempre continuaré de parlar yahgan, fins que jo em moriré. »

(Benito Sarmiento —mort el 1975— vivia absolutament i solament en la caleta de Mejillones, a uns 28 km a l'oest de Port Williams. A Mejillones, engir del 1930, es van construir unes casetes per als indígenes que actualment són completament deshabitades. Llur actitud era una excepció, tant els yámanas com els kawésqar es mostren reluctants a parlar les llurs llengües davant estranys.

El 2006 sols romania una locutora de llengua materna yagan, Cristina Calderón, la qual després de la mort de la seva germana Úrsula, no va tenir possibilitat de parlar la seva llengua amb altres persones. Això l'empenyé a la creació d'un diccionari per a preservar tot el lèxic que recordava, es desconeix si va l'acabà, puix que Cristina Calderón va morir el 2022.[3]

Fonologia[modifica]

Bridges i els altres investigadors de l'idioma yámana han proposat diferents sistemes fonològics per a la llengua. L'alfabet que s'usa avui dia per a transcriure-la distingeix 7 vocals i 16 consonants, si bé hi ha un estudi de Poblete y Salas que indica que hi hauria 18 consonants. En canvi, el dialecte o estadi de l'idioma documentat per Bridges tenia un més gran nombre de consonants, perquè existia oposició entre sordes com a /p/ i /t/ i sonores com a /b/ i /d/.[cal citació]

Vocals[modifica]

En la següent taula es mostren les 7 vocals de l'idioma. Per a la seva representació escrita en l'Alfabet Oficial s'empren els mateixos signes que s'usen en l'Alfabet Fonètic Internacional, a excepció de la vocal mitjana central que s'escriu ö.

Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e ö (ə) o
Oberta æ a

Consonants[modifica]

Bilabial Labio-dental



Alveolar Alveo-palatal



Retroflexa Velar Glotal
oclusiva p t k ʔ*
africada ch [t͡ɕ] *
fricativa f s š [ɕ] x h
nasal m n
aproximant w j rh [ɻ]
vibrant r [ɾ]
líquida l
* No reconeguts com a fonemes en l'Alfabet Oficial.

Pronunciació[modifica]

Llettes A – M A Æ Ch/Č E Ö/Ǎ F H I J/Y K L M
Pronunciat a æ tʃe e ə pejpi ef ha i jot ka el em
So IPA a æ e ə f h i j k l m
Exemple Ánan Mæpi Číli Ekóle Lǎm Taf Halajélla Ílan Ječéla Kuluána Lufkié Masákon
Pronunciació IPA ánan mæpi tʃíli ekóle lɘm taflá halajélːa ílan jetʃéla kuluána lufkié masákon
Anglès Canoe Jonquil

(rush daffodil)
Wave One Sun Fat I leave you

(farewell)
Southern

wind
Dog Grandma Owl Father-in-law
Espanyol Canoa Junquillo Ola Uno Sol Gordo Los dejo Viento sur Perro Abuela Lechuza Suegro
Lletres N – X N O P R/Rr Rh Ř S Š T U W X
Pronunciat en o pe ar ɹʃ es ɕa te u wáu xa
So IPA n o p ɹ r ɹʃ s ɕ t u w x
Exemple Nítral Ofkís Pušaki rrpo rho Ákař Síma Šúša Tapeá Umašamái Wilóila Xíxa
Pronunciació IPA nitrál ofkís puɕaki káɹpo wáro ákaɹʃ síma ɕúɕa tapeá umaɕamái wilóila xíxa
Anglès Needle Ears Wood Cormorant Cave House,

hut,

tent
Water Penguin Mom Barberry Skua Canal
Espanyol Aguja Orejas Leña Cormorán Cueva Casa,

choza,

carpa
Agua Pingüino Mamá Calafate Salteador Canal
Yágankuta — petit diccionari del Yagan.

Gramàtica[modifica]

Era una llengua altament aglutinant, d'ordre SOV i alineament nominatiu-acusatiu. Mancava d'article i gènere gramatical, però distingia en nombre singular, dual i plural. Posseïa 6 casos: nominatiu, acusatiu, datiu, locatiu i instrumental, sufixos i prefixos locatius, verbalitzadors, benefactius, predicatius, d'orientació, direcció, nominalització, entre altres.

El verb es conjugava en tres maneres: indicatiu, imperatiu, subjuntiu. També tenia:

Persona: primera, segona i tercera,

Veu: causativa, reflexiva, recíproca i passiva.

Temps: present, passat pròxim, passat llunyà, futur pròxim i futur llunyà

Aspecte: continuatiu, duratiu i imprecís

Nombre: singular, dual i plural.

La forma plural dels verbs tenia diferents sufixos segons sigui col·lectiu, paucal, intransitiu, objectiu, entre altres, no obstant això, molts no van portar sufix i van anar totalment irregulars.

Una característica notable és que va ser una de les poques llengües d'Amèrica que utilitzava la serialització verbal.

Exemples de vocabulari[modifica]

* humà: yámana
  • home: ua
  • dona: kíppa
  • gos: yashála
  • sang: sáapa
  • braç: kamáin
  • cor: séskin
  • lluna: hannúxa
  • estel: appárnix
  • neu: pánaxa
  • pluja: pálaxa
  • aigua: síma
  • núvol: hóxka
  • cel: seif
  • foc: pusháki
  • cendra: ahuá
  • dia: móala
  • badia: wáya
  • canoa: ánan
  • colibrí: ommóara[4]
  • cadernera: tuin[4]
  • llengua: lön
  • idioma: kúta
  • un: ukóali
  • ungla: káluf
  • vent: húsha
  • panxa: wéina
  • bosc: ashúnna
  • mar: híxa
  • guilla: chilóaia

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Fabre, Alain. «Yahgan/Yamana In: Diccionario etnolingüíntico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos», 2005. Arxivat de l'original el 28 de novembre de 2008. [Consulta: 13 nov. 2008].
  2. Leonardo Buitrago. «Falleció a los 93 años Cristina Calderón Harban, la última hablante nativa yagán: Luchó incansablemente por conservar la lengua y cultura de su pueblo». El Ciudadano, 16-02-2022. [Consulta: 16 febrer 2022].
  3. «Mujer yahgana busca preservar su lengua». Diario La Estrella de Arica.
  4. 4,0 4,1 Sánchez, Montserrat «Parque Omora: Una nueva forma de ver aves». Revista Domingo. Empresa El Mercurio S.A.P [Santiago], 2554, 29-11-2015, pàg. 10-11. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016 [Consulta: 29 novembre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Adelaar, Willem. The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-36275-7. 
  • Regúnaga, Maria Alejandra, Yoram Meroz «Nominalización deverbativa en yagán». Cuadernos de la ALFAL, 09, 2016, pp. 25-47.
  • Golbert de Goodbar, Perla «Hacia una morfología verbal del yagán». International journal of American linguistics, 51, 4, 1985. ISSN: 0020-7071.
  • Bridges, Thomas «A few notes on the structure of Yahgan» (en anglès). Journal of the Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, London, 23, 1894, pp..
  • Golbert de Goodbar, Perla «Yagán, las partes de la oración». Vicus, Amsterdam, 1, 1977, pp. 5–60.
  • Golbert de Goodbar, Perla «Yagán, morfología nominal». Vicus, Amsterdam, 2, 1978, pp. 87–101.
  • Holmer, Niels.M «Apuntes comparados sobre la lengua de los yaganes (Tierra del fuego)». Revista de la facultad de humanidades y ciencias, Montevideo, 10–11, 1953, 1954, pp.193–223, 121–142.
  • Salas, Adalberto y Valencia, Alba «El fonetismo del yámana o yagán. Una nota en lingüística de salvataje». Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, Concepción, 28, 1990, pp.147–169.
  • Adam, Lucien. Grammaire de la langue jâgane (en francés), 1885. 

Enllaços externs[modifica]