Llista d'episodis d'El món d'en Beakman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El món d'en Beakman va ser un programa de televisió educativa i divulgació científica, basat en la tira còmica You Can with Beakman and Jax, que es va emetre als EUA durant els anys 90 del segle xx.

Temporades[modifica]

TemporadaEpisodisDates d´emissió
Primera emissióÚltima emissió
12618 de setembre de 1992 (1992-09-18)22 de maig de 1993
2269 de setembre de 1993 (1993-09-09)3 de desembre de 1994
31316 de setembre de 1995 (1995-09-16)9 de desembre de 1995
42614 de setembre de 1996 (1996-09-14)4 de gener de 1998

Llista d'episodis[modifica]

Temporada 1[modifica]

# Total # Temporada Títol Data d'estrena als Estats Units Data d'estrena en català
11 "La pluja, la beakmania i els volcans"
Rain, Beakmania & Volcanoes
18 de setembre de 1992 (1992-09-18)[1]14 de novembre de 1994 (1994-11-14)[2][3][4][5]
El primer programa comença responent la pregunta de l'Agustí Nadal de Girona (Gironès) sobre l'evaporació dels bassiots. A la Beakmania, es responen les preguntes "quin es el peix més singular del món?", "quin animal pon els ous més grossos?", "quantes hamburgueses es poden obtenir d'una vaca?", "quant gel hi ha a l'Antàrtida?" i "les coses cauen totes a la mateixa velocitat, amb l'aparició de Galileo Galilei. A la segona part, la Glòria Rives de Tortosa (Baix Ebre) pregunta sobre el funcionament dels volcans. 
22 "La gravetat, la beakmania i la inèrcia"
Gravity, Beakmania & Inertia
26 de setembre de 1992 (1992-09-26)15 de novembre de 1994 (1994-11-15)[6]
En Beakman explica la força de la gravetat gràcies a la pregunta de la Raquel Boronat de Barcelona (Barcelonès). Continuant amb el tema, en Joan Icart pregunta si Júpiter té gravetat. A la Beakmania es responen les preguntes "quant pesa un colibrí?", "quina quantitat de nèctar de flors li cal a una abella per fer un rusc?", "quant de temps es pot estar una balena blava sense menjar?" i "quins van ser els primers mots que es van dir a la lluna?". L'Antoni Ballbé de Sitges (El Garraf) pregunta per que cal posar-se el cinturó de seguretat, el que portarà a en Beakman a explicar la inèrcia, junt a Sir Isaac Newton. Per acabar, descobrirem que la pilota de Xare pot arribar als 300km/h, sent l'esport en que té més velocitat. 
33 "Els sorolls de la nit"
Noises at Night, Beakmania & The Nose
3 d'octubre de 1992 (1992-10-03)16 de novembre de 1994 (1994-11-16)[7]
Comencen el programa sabent que els cucs tenen 5 parells de cors. La Laia Solsona de Mataró (Maresme) vol saber que son els sorolls que se senten a la nit. La Beakmania respon a les preguntes "hi ha algun animal prehistòric encara?", "quantes galetes es menja un nord-americà mitjà al llarg de la seva vida?", "quant sua una parella de peus normal en un dia?", "quina es la paraula més usada en la llengua anglesa?", "quin és l'animal que pesa més en la història?", "qui hi ha enterrat a la tomba del president dels EUA Uslysses S. Grant?", "què és un moc?", la explicació de la qual portarà a una demostració. Finalment, aprendrem que cada dia el nas inspira prou aire per inflar 1800 pilotes de bàsquet i que al esternudar l'aire pot sortir a fins 160Km/h. 
44 "La sang, la beakmania i els somnis"
Blood, Beakmania & Dreams
10 d'octubre de 1992 (1992-10-10)17 de novembre de 1994 (1994-11-17)[8]
Amb el fet inicial descobrirem que el cos humà produeix més de 28000 litres de saliva durant tota la vida. En la primera part es resolen els dubtes d'en Jaume Ferrandis de Blanes (La Selva), l'Anna Peiró de Manresa (Bages) i la Maria Pladevall de Vic (Osona) sobre la sang i les venes. A la Beakmania es fan les preguntes "a quina velocitat pot anar el gos més ràpid?" i "quina és la paraula més llarga de la llengua anglesa?". A "El repte d'en Beakman" en Beakman desafia a en Lester a foradar un mocador de paper amb un desembussador. A la segona part, en Beakman pateix un malson i junt amb la carta d'en Xavier Brusset de Santa Coloma de Farners (La Selva), aprofitaran per explicar com es produeixen els somnis. 
55 "Fulles, beakmania i papers"
Leaves, Beakmania & Paper
17 d'octubre de 1992 (1992-10-17)18 de novembre de 1994 (1994-11-18)
Comencem el programa sabent que la llargada de les ales juntes d'un avió Jumbo és de 59m. En Marc Manic de L'Hospitalet (Barcelonès) vol saber per que les fulles canvien de color. A la Beakmania es respon varis fets d'animals, com la serp i el cuc més llarg i curt, que els cocodrils no poden fer marxa enrere, que els llangardaixos banyuts poden llençar sang per la cua de l'ull i, enllaçant amb menjar, que els caragols són un menjar francès, continuant amb les tòfones i el caviar. A la segona part, per respondre a les preguntes de varies persones, aprendrem com crear paper reciclat. Per acabar, demostrarà que un paper només es pot doblegar un màxim de 9 cops. 
66 "El sabó, la Beakmania i els motors de cotxe"
Soap, Beakmania & Auto Engines
24 d'octubre de 1992 (1992-10-24)21 de novembre de 1994 (1994-11-21)
El fet d'entrada és que els flamencs només poden menjar amb el cap per avall. La primera carta que es rep és tan bruta que, al estar en un mocador, ens permetrà netejar-la amb sabó i, alhora, saber com funciona aquest. Finalment es pot llegir la carta d'en Pau Cano de Badalona (Barcelonès), resultant que la pregunta era com funciona el sabó. A la Beakmania es responen les preguntes "els ocells suen?", es menta el fet que els picacarrasques fan usar el pic de piulet a l'hivern, la Raquel Cors de Sant Cugat (Vallès Occidental) vol saber quants raigs de pudor pot llençar una mofeta. També es resol el consum dels portaavions, la papallona monarca pot fer 992Km sense menjar i que el pingüí emperador no sap volar, ni cantar ni fer nius. Al repte d'en Beakman aprendrem a fer que una llauna s'apropi cap a nosaltres sense tocar-la. A la segona en Lluc Carbonell d'Arbúcies (La Selva) pregunta sobre la gasolina, el que permetrà a en Beakman explicar el motor de quatre temps dels cotxes. Per últim, apredrem que gràcies al carboni que s'aplica al cautxú de les rodes es el que fa que siguin negres. 
77 "L'electricitat, la beakmania i les bombetes"
Electricity, Beakmania & Light Bulbs
31 d'octubre de 1992 (1992-10-31)22 de novembre de 1994 (1994-11-22)
El fet inicial es que la majoria d'ossos fa servir més sovint la grapa esquerra que la dreta. El program continua amb la pregunta de la Vanessa Pallars de Tàrrega (Urgell) pregunta per que els endolls tenen dues puntes, el que permetrà a en Beakman explicar el moviment de la energia en un circuit tancat, amb la ajuda de l'equip de bàsquet de "Els electrons de la badia Est". A la Beakmania, la Isabel Gili de Barcelona (Barcelonès) vol saber el total d'abellaires dels EUA. També aprendrem el rècord del món de caminar amb les mans, si els taurons maten a gaire gent i si les pastanagues van bé pels ulls. Al repte d'en Beakman aprendrem com aguantar un grapat de claus a sobre del cap d'un altre ja clavat. La Teresa Garcia de Palafrugell (Baix Empordà) vol saber com funcionen les bombetes, amb ho qual convidaran a Thomas Alva Edison per parlar dels seus invents, patents, feina futura i la millora de la bombeta. En Beakman usarà pilotes de ping pong per demostrar que la resistència elèctrica produeix la energia necessària per encendre les bombetes i altres dispositius elèctrics. Per acabar, sabrem que l'Anguila elèctrica pot fer una descàrrega de 650V. 
88 "So, la Beakmania i les explosions"
Sound, Beakmania & Explosions
7 de novembre de 1992 (1992-11-07)23 de novembre de 1994 (1994-11-23)
Comencem sabent que la Àguila calba americana pot fer un niu de gairebé 2.000Kg. En Jordi Ribó (del costat del plató d'en Beakman) es queixa del soroll que fan. Es per això que s'explicarà que es el so i, a la part practica, farem un experiment per veure les vibracions que produeix la veu, com també crear un telèfon amb dues llaunes i un cordill. A la Beakmania, sabrem els següents fets: els humans, com les serps, també canvien la pell, un 80% del cervell és aigua, els peixos es poden marejar, els homes de les cavernes vivien uns 18 anys, la llum del sol triga una mica més de 8 minuts per arribar a la terra, un pi americà és l'ésser viu més vell i a les dones els hi creu el pel més depresa. A "El repte d'en Beakman" aquest ens repta a que una carta l'aigua es quedi a dins d'un got de tub al tombar-ho gràcies a una carta. La següent pregunta és d'en Ferran Sanahuja del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) vol veure explosions. Es per això que amb aigua i una pastilla efervescent en Beakman, crea una explosió de petita mida. En Lester, al descobrir que amb nitrogen líquid l'explosió serà més gran, intenta fer-ho així. 
99 "La refracció, la Beakmania i els imants"
Refraction, Beakmania & Attraction
14 de novembre de 1992 (1992-11-14)24 de novembre de 1994 (1994-11-24)
La curiositat del principi es que a -28ºC l'alè es congela. La primera pregunta és d'en Víctor Garriga de Barcelona (Barcelonès) pregunta per que una palla dins d'un got d'aigua es veu torçada, cosa que portarà a explicar la refracció i la manera de com veiem les coses. A la Beakmania descobrirem l'enemic de les mofetes, el vol de gallina més llarg i el nom de varis animals. A "El repte d'en Beakman" ens repta a esclafar una llauna d'un refresc enfonsant-la a dins d'un bol d'aigua. En Miquel Cuéllar de Berga (Berguedà) vol saber per que les brúixoles apunten cap al nord, el que portarà a fer un experiment que, imantant una una agulla i ficant-la en un gibrell d'aigua, aquesta apuntarà cap al Pol Nord, a més descobrirem la ciència dels imants. A més, en Sergi Borra de Figueres (Alt Empordà) envia un CD per telegrama amb un videoclip sobre el magnetisme. 
1010 "Les palanques, la beakmania i la televisió"
Levers, Beakmania & Television
21 de novembre de 1992 (1992-11-21)25 de novembre de 1994 (1994-11-25)
1111 "Les barques, la beakmania i els avions"
Boats, Beakmania & Airplanes
28 de novembre de 1992 (1992-11-28)28 de novembre de 1994 (1994-11-28)
1212 "Les bombolles, la beakmania i els peus"
Bubbles, Beakmania & Feet
23 de gener de 1993 (1993-01-23)29 de novembre de 1994 (1994-11-29)
1313 "Els microscopis, la beakmania i la curació"
Microscopes, Beakmania & Healing
30 de gener de 1993 (1993-01-30)30 de novembre de 1994 (1994-11-30)
1414 "El mètode científic, la beakmania i els arcs de Sant Martí"
Scientific Method, Beakmania & Rainbows
6 de febrer de 1993 (1993-02-06)1 de desembre de 1994 (1994-12-01)
1515 "Les vacunes, la beakmania i la fricció"
Vaccinations, Beakmania & Friction
13 de febrer de 1993 (1993-02-13)2 de desembre de 1994 (1994-12-02)
1616 "La termodinàmica, la beakmania i els grans"
Thermodynamics, Beakmania & Pimples
20 de febrer de 1993 (1993-02-20)5 de desembre de 1994 (1994-12-05)
1717 "Els fòssils, la beakmania i la veu humana"
Fossils, Beakmania & the Human Voice
27 de febrer de 1993 (1993-02-27)7 de desembre de 1994 (1994-12-07)
1818 "Els pulmons, la beakmania i els telèfons"
Lungs, Beakmania & Telephones
6 de març de 1993 (1993-03-06)9 de desembre de 1994 (1994-12-09)
1919 "L'enregistrament de cassets, la beakmania i la força contra la pressió"
Tape Recordings, Beakmania & Force Vs. Pressure
3 de febrer de 1993 (1993-02-03) (TLC)[9]
3 d'abril de 1993 (1993-04-03) (sindicada)
12 de desembre de 1994 (1994-12-12)
2020 "Els microones, la beakmania i les aranyes"
Microwaves, Beakmania & Spiders
10 d'abril de 1993 (1993-04-10)13 de desembre de 1994 (1994-12-13)
2121 "El cerumen, la beakmania i els motors del coets"
Earwax, Beakmania & Rocket Engines
17 de febrer de 1993 (1993-02-17) (TLC)[10]
17 d'abril de 1993 (1993-04-17) (sindicada)
14 de desembre de 1994 (1994-12-14)
2222 "L'ozó, la beakmania i l'àcid"
Ozone, Beakmania & Acid
24 de febrer de 1993 (1993-02-24) (TLC)
24 d'abril de 1993 (1993-04-24) (sindicada)
15 de desembre de 1994 (1994-12-15)
2323 "Els aparells sanitaris, la beakmania i les muntanyes russes"
Plumbing, Beakmania & Roller Coasters
3 de març de 1993 (1993-03-03) (TLC)[11]
1 de maig de 1993 (1993-05-01) (sindicada)
16 de desembre de 1994 (1994-12-16)
2424 "Les abelles, la beakmania i els terretrèmols"
Bees, Beakmania & Earthquakes
8 de maig de 1993 (1993-05-08)19 de desembre de 1994 (1994-12-19)
2525 "La reflexió, la beakmania i Madame Curie"
Reflection, Beakmania & Madame Curie
15 de maig de 1993 (1993-05-15)20 de desembre de 1994 (1994-12-20)
2626 "Les rodes, la beakmania i trobar respostes"
Wheels, Beakmania & Finding Answers
22 de maig de 1993 (1993-05-22)21 de desembre de 1994 (1994-12-21)

Temporada 2[modifica]

# Total # Temporada Títol Data d'estrena als Estats Units Data d'estrena en català
271 "Els submarins"
Submarines, Beakmania & Digestion
18 de setembre de 1993 (1993-09-18)22 de desembre de 1994 (1994-12-22)
282 "El cor"
Heart, Beakmania & Helicopters
25 de setembre de 1993 (1993-09-25)23 de desembre de 1994 (1994-12-23)
293[a] "Les piles, la Beakmania i els globus"
Batteries, Beakmania & Balloons
2 d'octubre de 1993 (1993-10-02)28 de desembre de 1994 (1994-12-28)
304[b] "Els túnels, la Beakmania i els trens"
Tunnels, Beakmania & Trains
16 d'octubre de 1993 (1993-10-16)30 de desembre de 1994 (1994-12-30)
315[c] "Els rat-penats, la Beakmania i els planadors"
Bats, Beakmania & Energy
30 d'octubre de 1993 (1993-10-30)29 de desembre de 1994 (1994-12-29)
326[d] "El cel, la Beakmania i en Henry Ford"
Sky, Beakmania & Henry Ford
23 d'octubre de 1993 (1993-10-23)2 de gener de 1995 (1995-01-02)
337[e] "El piano, la Beakmania i les il·lusions"
Sound, Beakmania & Illusions
6 de novembre de 1993 (1993-11-06)3 de gener de 1995 (1995-01-03)
348[f] "Els llamps, la Beakmania i els ossos"
Lightning, Beakmania & Bones
13 de novembre de 1993 (1993-11-13)9 de gener de 1995 (1995-01-09)
359[g] "La lluna, la Beakmania i els ascensors"
Moon, Beakmania & Elevators
20 de novembre de 1993 (1993-11-20)27 de desembre de 1994 (1994-12-27)
3610[h] "Els videojocs, la Beakmania i les dents"
Video Games, Beakmania & Teeth
27 de novembre de 1993 (1993-11-27)10 de gener de 1995 (1995-01-10)
3711[i] "Les revisions mèdiques, la Beakmania i el petroli"
Check-Up Time, Beakmania & Oil
25 de desembre de 1993 (1993-12-25)4 de gener de 1995 (1995-01-04)
3812 "En Benjamin Franklin, la Beakmania i les reaccions químiques"
Ben Franklin, Beakmania & Chemical Reactions
5 de febrer de 1994 (1994-02-05)11 de gener de 1995 (1995-01-11)
3913 "Les formigues, la Beakmania i les col·lisions"
Ants, Beakmania & Collisions
26 de febrer de 1994 (1994-02-26)12 de gener de 1995 (1995-01-12)
4014 "El dolor, la Beakmania i els cometes"
Pain, Beakmania & Comets
15 d'octubre de 1994 (1994-10-15)13 de gener de 1995 (1995-01-13)[12]
4115 "La hidràulica, la Beakmania i els dinosaures"
Hydraulics, Beakmania & Dinosaurs
29 d'octubre de 1994 (1994-10-29)16 de gener de 1995 (1995-01-16)
Sabíeu que només als EUA es mengen 50 milions de frànkfurts? En el programa d'avui es resolen les preguntes de varis espectadors sobre la maquinaria de les obres. Per això, en Beakman explicarà la hidràulica i el Principi de Pascal, gràcies a un experiment que consisteix en ficar aire i líquid en dues xeringues tancades. Aplicant això, veurem com la Liza es capaç d'aixecar en Lester gràcies a un sistema de cilindres. A la Beakmania, la Elisabet Pasqual de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) pregunta sobre el cascavell de les serps de cascavell. A més, coneixerem el màxim de suar que pot produir el cos humà i l'ocell més gran en tota la història. A la secció de Ca l'Art aprendrem a fer un jardí de cristalls. Per acabar, es respondrà la pregunta d'en Jordi Arnau de Tremp (Pallars Jussà) gràcies a les quals aprendrem coses dels dinosaures, com que els ocells poden ser descendents dels dinosaures, l'etimologia del mot, el tipus de sang, la forma en que cuiden els fills i es relacionen, com també la seva mida. 
4216 "Els motors elèctrics, la Beakmania i el temps"
Electric Motors, Beakmania & Time
3 de desembre de 1994 (1994-12-03)17 de gener de 1995 (1995-01-17)
Fet: Un nord-americà menja de mitjana uns 20.000 ous en la seva vida. L'Eribert Llorente de Cambrils (Baix Camp) vol saber com es fan els motors elèctrics, per això, farem un experiment per crear un electroimant. A la Beakmania, en Joan Gràcia de Barcelona (Barcelonès) vol saber per que la gent canta a la dutxa. A més, sabrem que ningú als EUA ha mort per un llop i el número de cèl·lules a l'ésser humà. A la secció "Els animals fastigosos" es parlarà dels polls. Finalment, en Pere Vila, de Mataró (Maresme) vol saber com funcionen els rellotges, el que permetrà explicar el temps i, amb l'ajuda del Sr. Temps, diferents artefactes per saber l'hora, com el rellotge de sol, d'aigua, de sorra, de pèndol, de quars i el rellotge atòmic, el rellotge més precís. 
4317 "Les granotes, la Beakmania i els polímers"
Frogs and Toads, Beakmania & Polymers
1 d'octubre de 1994 (1994-10-01)18 de gener de 1995 (1995-01-18)
Avui aprendrem que un cervell humà genera més impulsos en un sol dia que tots els telèfons junts. La Laura Martínez de Badalona (Barcelonès) pregunta per la diferència entre les granotes i els gripaus, el que ens permetre aprendre dels amfibis i la metamorfosi. A la Beakmania, la Berta Palou de Tarragona (Tarragonès) vol saber per que son les pestanyes. També es resolen les preguntes "per què cansa pensar molt?", "com es diu un cangur jove?", a més del fet que les esponges vermelles es poden dividir, no es moren i es poden tornar a unir. Finalment, la Dra. Liza ensenyarà que cal fer si sagnem pel nas. La segona pregunta del programa és d'en Quim Puig de Reus (Baix Camp) amb la qual aprendrem com es crea el plàstic, el que permetrà explicar els polímers i fer un experiment per crear-ne un, la goma. 
4418 "Els diners, la Beakmania i la hidroelectricitat"
Money, Beakmania & Water Power
12 de novembre de 1994 (1994-11-12)19 de gener de 1995 (1995-01-19)
El fet científic del dia és que la Terra guanya 10 tones de pes de pols espacial. La Cristina Juvé de Figueres (Alt Empordà) pregunta sobre els diners, el que permetrà convidar a en Capdavanter, qui explicarà la història dels diners i els materials i les mesures contra la falsificació dels dòlars. A la Beakmania, la Neus Gómez d'Igualada (Anoia) pregunta que causa la caspa, A més de resoldre quin és l'animal més ràpid del món. Al repte d'en Beakman, aquest repta a en Lester a ficar una pilota de ping pong al fons d'un pot sense tocar-la. A la segona pregunta, la Joana Estefanell de Premià de Mar (Maresme) pregunta com podem obtenir energia de l'aigua, el que portarà a en Beakman a explicar com funcionen les centrals hidroelèctriques, a més de la energia potencial i la energia cinètica. Parlant de les preses, veurem la presa més gran del món. 
4519 "Les escombraries, la Beakmania i la meteorologia"
Garbage, Beakmania & Meteorology
26 de novembre de 1994 (1994-11-26)20 de gener de 1995 (1995-01-20)
Avui coneixerem com mengen les estrelles de mar. L'Arnau Ruiz de Castelldefels (Baix Llobregat) vol saber a on van a parar les escombraries. A "Els telebrutícies" descobrirem la quantitat d'escombreres de mitjana al dia de varis productes als EUA. A la Beakmania, en Roc Mateu de Barcelona (Barcelonès) vol saber el pes de la Terra. A més, coneixerem el dic més llarg construït per castors i l'òmnibus de sis places. Al "moment Beak", la Senyora Exageració ens explicarà com funciona la segadora d'herba. La Maria Llorente de Cambrils (Baix Camp) vol saber com es prediu el temps. Es farà un repàs de les formes antigues i modernes d'obtenir dades per fer la predicció i per la part practica, crearem un baròmetre. Finalment, sabrem la temperatura més alta i més baixa mai registrada. 
4620 "Els gratacels, la Beakmania i els indicadors"
Skyscrapers, Beakmania & Indicators
19 de novembre de 1994 (1994-11-19)23 de gener de 1995 (1995-01-23)
Només un 1% de totes les espècies de plantes i animals són vives avui en dia. L'Adrià Albareda de Barcelona (Barcelonès) vol saber l'alçada màxima dels gratacels, el que permetrà explicar com es construeixen i descobrir-ne els més alts. A la Beakmania, en Gerard Torres de Berga (Berguedà) remarca la semblança dels cabells d'en Beakman amb els d'en Don King, com també parlarem de la regeneració de les potes del crancs. A "El repte d'en Sapastre" (la ma d'en Lester fent d'ocell) veurem com treure un glaçó d'un plató amb un cordill, sense lligar-ho. La Mireia Casals de Barcelona (Barcelonès) es queixa que els seus pares no li compren un equip de química, es per això que en Beakman explicarà com detectar nivells d'acidesa amb diferents líquids que faran d'àcids i bases amb coses casolanes. 
4721 "Els taurons, la Beakmania i Einstein"
Sharks, Beakmania & Einstein
5 de novembre de 1994 (1994-11-05)24 de gener de 1995 (1995-01-24)
En un barret de 10 galons només hi cap 3/4 de galó. Amb la pregunta de l'Assumpta Torner de Girona (Gironès) ens endinsarem en el món dels taurons, coneixent els diferents tipus i varis fets sobre ells. A la Beakmania, en Jan Mateu de Barcelona (Barcelonès) vol saber com s'ho fa en Beakman per que li aguantin els cabells drets, també aprendrem que un humà pot aguantar 4 minuts sense oxigen, 4/5 dies sense aigua i 2 mesos sense menjar, que calen 720 cacauets per fer 500g de mantega de cacauet i si els elefants femella tenen ullals. A Cal Art, sabrem com fer un ou que bota. A la segona part, en Ferran Fuster de Sueca (Ribera Baixa) pregunta per la famosa formula de E = MC2, el que permetrà convidar al propi Albert Einstein per explicar les seves teories. 
4822 "La floridura, la Beakmania i les coves"
Mold, Beakmania & Caves
16 d'abril de 1994 (1994-04-16)25 de gener de 1995 (1995-01-25)
Comencem sabent que en un cm3 de saliva humana hi ha entre 10-10.000 milions de bacteris. La Marta Rodríguez de Vinaròs (Baix Maestrat) pregunta com es que es floreix el pa i les fruites, a on descobrirem el món dels fongs i les seves virtuts. A la Beakmania, en Marc Ventura de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) pregunta per la forma de caminar dels crancs i el país més proper des de Detroit cap al sud. A "Els animals fastigosos" parlarem dels llimacs. La mercès Planes d'Olot (La Garrotxa) vols saber-ne més sobre les coves i els animals que les habiten. Per això, tindrem la presencia d'en Pau Quesurt D'encau, un personatge que ens explicarà com es formen, mentre que en Beakman ens explicarà els animals que hi han a les diferents zones de les coves. Al final, farem un experiment per crear estalagmites i estalactites a casa. 
4923 "El moment, la Beakmania i les vaques"
Momentum, Beakmania & Cows
24 de setembre de 1994 (1994-09-24)26 de gener de 1995 (1995-01-26)
Avui aprendrem que hi han telescopis tan potents que, si la Terra fos plana, podríem llegir un diari d'un punta a l'altra dels EUA. La Judit Ferreres de Sabadell (Vallès Occidental) vol que li expliquin el moment. Després de la teoria, la posarem a prova amb uns experiments i veurem diverses aplicacions. A la Beakmania, en Jaume Gomà de Figueres (Alt Empordà) pregunta si un pop pot fer 8 coses alhora, a més que sabrem si la Torre de Babel va existir de veritat. A la nova secció, "El repte de la Liza" veurem com una moneda sostinguda a un cèrcol a sobre d'una ampolla pot caure a dins d'aquesta al donar un cop al cèrcol. La darrera pregunta en realitat son 3. Gràcies a en Joan Sánchez de Manresa (Bages), l'Ester Rovira de Castelldefels (Baix LLobregat) i en Pau Julià de Reus (Baix Camp) i la vaca Ronda, sabrem que les vaques tenen només un estomac amb quatre compartiments. A més, sabrem com forma la llet i perquè té el seu característic color blanc. A més, descobrirem que a una planta transformadora de làctics es poden obtenir diversos productes. 
5024 "Les al·lèrgies, la Beakmania i els codis xifrats"
Allergies, Beakmania & Codes
8 d'octubre de 1994 (1994-10-08)27 de gener de 1995 (1995-01-27)
Comencem amb la curiositat que al món s'usen 32 milions de kilos d'Aspirina a l'any. En Francesc Fonts de Barcelona (Barcelonès) vol saber que es la febre del fenc, el que ens portarà a conèixer les al·lèrgies i les esternuts. A la Beakmania la Maria Ballbé de Vic (Osona) vol saber com troba un pit-roig els cucs i també sabrem la fruita preferida dels estatunidencs. Al "moment Beak"la Senyora Exageració i en Martell ens explicaran com funciona un martell hidràulic. A la segona part, la Cristina Mestres de Castelló de la Plana (Plana Alta) pregunta sobre els codis xifrats. En Beakman explicarà que la criptografia s'usa des de l'antiga Gràcia i aprendrem a fer una escítala i una graella de codificació. 
5125 "Les serps, la Beakmania i les estacions"
Snakes, Beakmania & Seasons
22 d'octubre de 1994 (1994-10-22)30 de gener de 1995 (1995-01-30)
L'estómac ha de produir una capa de mucus cada tres dies per no digerir-se a si mateix. Gràcies a les preguntes de l'Andreu Robera de Berga (Berguedà), en Xavier Garriga de Molins de Rei (Baix Llobregat) i en Josep Sans de Barcelona (Barcelonès) aprendrem cada vegada més coses sobre les serps fins a acabar amb un número de cabaret. A la Beakmania, en Lluïsa Schneider de Barcelona (Barcelonès) vol saber que provoca la olor de les flors. També aprendrem els ossos que tenim al cap i el metall més dens del món. La Dra. Liza ens ensenyarà que cal fer si ens pica una abella. Amb la pregunta de l'Antònia Font de Gavà (Baix Llobregat) sabrem per què hi han diferents estacions de l'any i tindrem la visita de Nicolau Copèrnic
5226 "Els tornados, la Beakmania i l'extinció d'incendis"
Tornadoes, Beakmania & Firefighting
17 de setembre de 1994 (1994-09-17)31 de gener de 1995 (1995-01-31)
Fet: A l'orella humana hi han 400 glàndules ceruminoses. La Cèlia Gómez de Vic (Osona) vol saber que causen els tornados, a part de la teòrica, crearem el nostre propi tornado! A la Beakmania, en Joan Roda de Cerdanyola (Vallès Occidental) vol saber com es formen les pigues. També sabrem quan es van inventar les salsitxes amb bastó, quants ossos hi han al cos humà, quan va ser oficial l'himne dels EUA i si els mosquits tenen dents. La darrera pregunta en Marçal Castells de Vilassar de Mar (Maresme), en Joan Savall de Tortosa (Baix Ebre) i na Margalida Ponts de Palma (Mallorca) volen saber sobre el foc i els bombers, així que veurem com es produeix el foc i veurem com treballen els bombers i que cal fer si es declara un incendi. 

Temporada 3[modifica]

# Total # Temporada Títol Data d'estrena als Estats Units Data d'estrena en català
531 "Les llavors, la Beakmania i els ponts"
Seeds, Beakmania & Bridges
7 d'octubre de 1995 (1995-10-07)11 d'abril de 1995 (1995-04-11)
L'esport nacional de Nauru es agafar ocells al vol. La Lara Llaurador de Cambrils (Maresme) vol saber el procés en que una llavor es converteix en una flor, és a dir, la germinació, com també de com s'escampen les llavors. A la Beakmania, en Sergi Sánchez de Les Franqueses (Vallès Oriental) vol saber per que son rodones les tapes dels embornals. També coneixerem les tres pors humanes més comunes i que l'or va ser un dels primers metalls en ser descoberts. A "El repte d'en Beakman" inflarem un globus a dins d'una ampolla de plàstic. En Xavier Pasqüet de La Seu D'Urgell (Art Urgell) vol saber com es construeixen els ponts. Es per això que aprendrem els diferents tipus de ponts que existeixen, amb maquetes. Per acabar, es resol el dubte l'Andreu Flores de Barcelona (Barcelonès) de perquè tenim mal alè al matí. 
542 "L'equilibri, la Beakmania i el camuflament"
Balance, Beakmania & Camouflage
4 de novembre de 1995 (1995-11-04)12 d'abril de 1995 (1995-04-12)
Sabíeu que existeixen 500 espècies diferents de plantes carnívores? La primera pregunta d'avui és de l'Aïna Prats de Barcelona (Barcelonès) vol saber com es manté l'equilibri. L'Home Balança vindrà per explicar el punt d'equilibri. A la Beakmania, en Joan Pérez de Vic (Osona) vol saber com es que creixen els pels. També sabrem quan ferro té el cos humà, quant bosc cal per fer una casa de fusta i que les calories d'un gelat les pot usar el cos per escalfar-te. A "Les màquines sorolloses" aprendrem com funciona una trituradora de fusta. L'Emili Pou de Girona (Gironès) pregunta com fan servir el camuflament els animals, així que veurem diferents exemples a la natura. Finalment, a la Marta Bonet de Palma (Mallorca) vol saber sobre la picor. 
553 "Els carbonis, la Beakmania i els invents"
Carbon, Beakmania & Inventions
28 d'octubre de 1995 (1995-10-28)13 d'abril de 1995 (1995-04-13)
Fet: L'energia d'un huracà mitjà podria fer funcionar els EUA durant 3 anys. Gràcies a la pregunta de la Mònica Llobet i la Mireia Comes d'Igualada (Anoia) descobrirem la taula periòdica dels elements i veurem que, del carboni, es poden crear compostos més valorosos que els diamants. A la Beakmania, la Mari Martínez de Badalona (Barcelonès) pregunta sobre el funcionament dels semàfors. També sabrem el combustible que necessita una locomotora amb càrrega. A "Ca l'Art" mantindrem un gelat fred després de ficar-ho al forn. La Judit Barrera de Tremp (Pallars Jussà) pregunta pels inventors. Descobrirem que invents com el gelat amb pal, el velcro, el tefló, els papers de notes, la pasta deformable, el sabó d'Ivori, les molles i les galetes amb trossets de xocolata van néixer d'errors. Per la resta de casos, veurem els cinc passos per fer una recerca de nous invents. Finalment, amb la pregunta d'en Damià Garcia de Barcelona (Barcelonès) sabrem per que el formatge suís té forats. 
564 "Els giroscopis, la Beakmania i el cor sa"
Gyroscopes, Beakmania & the Heart
23 de setembre de 1995 (1995-09-23)14 d'abril de 1995 (1995-04-14)
Comencem sabent que les papallones tenen el gust a les potes. La Blanca Pasqual de La Garriga (Vallès Oriental) vol saber per que cal estar en moviment per mantenir l'equilibri a la bicicleta. Per explicar-ho, en Beakman ens explicarà que son els giroscopis. A la Beakmania, la Cristina i en Ruben Barilles de Tuixent (Alt Urgell) volen saber sobre els cabells blancs. A més sabrem els somnis que pot tenir la gent cada nit, que el 70% de la verdura congelada es transporta per tren i el so més baix que pot sentir un humà. A "Els animals fastigosos" parlarem sobre els escarabats. Gràcies a la carta d'en Dídac Tortosa de Barcelona (Barcelonès) aprendrem sobre els atacs de cor, com actuen els metges en aquest cas fent un símil amb una aigüera embussada i com evitar-ho. 
575 "L'acer, la Beakmania i la fotografia"
Steel, Beakmania & Developing Film
2 de desembre de 1995 (1995-12-02)15 d'abril de 1995 (1995-04-15)
Fet: 300.000 àtoms fan el gruix d'un cabell humà. La primera pregunta és de la Elisenda Solsona d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), amb la qual aprendrem junt a Andrew Carnegie, un dels empresaris siderúrgics més importants dels EUA al segle xix, com es fa l'aliatge d'acer i per què és tan important. A la Beakmania, l'Andreu Jofre de Reus (Baix Camp) vol saber per que els gossos caminen fent cercles abans de jeure. També sabrem que la Torre Eiffel té 2'5 milions de reblons, que es poden veure 3.000 estrelles a la nit i que un nadó menja quatre vegades més que un adult. A "El repte d'en Beakman" veurem com fer una cinta de Möbius. L'Andrea Coratxan de Barcelona (Barcelonès), en Miquel Tous de Tortosa (Baix Ebre), la Joana Ametller de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i en Pere Gómez de Puigcerdà (Cerdanya) volen saber com funcionen les càmeres de fotos i com es revelen les fotografies analògiques. Finalment, gràcies a en Francesc Jiménez del Vendrell (Baix Penedès) sabrem com es fa el soroll al petar els dits. 
586 "El sol, la Beakmania i la metamorfosi"
The Sun, Beakmania & Metamorphosis
18 de novembre de 1995 (1995-11-18)16 d'abril de 1995 (1995-04-16)
La majoria de mosques brunzeixen en Fa més amunt del Do mitjà. En Boï Estefanell de Premià de Mar (Maresme), la Núria Rovira de Tàrrega (Urgell) i la Núria Sunyol de Barcelona (Barcelonès) volen saber coses sobre el sol, el que donarà peu a explicar com funciona el sistema solar i la rotació de la Terra. A la Beakmania, n'Enkara Hipenso d'Atenes (Grècia) preguntar qui va inventar les panses. També sabrem quants frànkfurts mengen els estatunidencs i que els ocells necessiten menjar la meitat del seu pes cada dia. A Ca l'Art, veurem com coure una patata al sol. En Marc Badia de Tarragona (Tarragonès) vol saber com funciona la metamorfosi i repassarem la metamorfosis de les papallones i les granotes. Finalment, amb la carta la Montserrat Vilalta de Malgrat de Mar (Maresme) sabrem per què no ens podem fer pessigolles a nosaltres mateixos. 
597 "El buit, la Beakmania i els teixits"
Vacuums, Beakmania & Weaving
14 d'octubre de 1995 (1995-10-14)17 d'abril de 1995 (1995-04-17)
Comencem sabent que calen gairebé dues tones d'aigua per que creixi prou blat per fer un pa de mig quilo. La primera pregunta que es respon és de Maria Badia de Premià de Mar (Maresme) vol saber com funciona l'aspiradora el que ens permetrà conèixer el buit. A la Beakmania, l'Andreu Rossell de Rubí (Vallès Occidental) vol saber per què hi ha llocs en que la terra és negra i d'altres és vermella. També sabrem si la mel es fa malbé, quant fa de llarg la Gran Muralla de la Xina i que les morses no suporten el color vermell. A la segona part, la Margalida Lluc de Palma (Mallorca) vol saber com es fa la roba a partir del cotó i dels béns. Veurem com del cotó es fa fil, com els telers teixeixen i farem llana d'en Lester, el xai. A més, veurem diferents tipus de teixits naturals i sintètics. Finalment, amb la carta de la Mònica Munt de Gavà (Baix Llobregat) desfarem el mite de la desaparició d'avions i vaixells al triangle de les Bermudes
608 "La neu, la Beakmania i la supervivència"
Snow, Beakmania & Natural Selection
9 de desembre de 1995 (1995-12-09)
Sabíeu que l'ocell més alt de tots els temps va ser el Dinornis? L'Elisabet Bosc de premià de Mar (Maresme) vol saber per que neva. Descobrirem els estats de l'aigua, les formes dels flocs de neu i repassarem el cicle de la pluja. A la part pràctica, comprovarem que els flocs de neu tenen sempre tenen 6 costats. A la Beakmania, en Rubèn Miravitlles de Barcelona (Barcelonès) pregunta sobre l'origen del io-io. També descobrirem el poble amb el nom més curt i el felí més gran. A "El repte de la Liza" veurem com fer fora una pilota de ping-pong d'un embut bufant (El que ens permetrà conèixer el principi de Bernoulli). A la segona part, l'Àlex Guitard de Tortosa (Baix Ebre) pregunta per coll de les girafes. Per explicar-ho tindrem en Charles Darwin al programa, qui explicarà la seva teoria de l'evolució i veurem diversos exemples de selecció natural. Finalment, en Marçal Romeu de Barcelona (Barcelonès) vol saber per que fan tant de soroll els globus quan peten. 
619 "La Beakmania, els al·ligàtors i els cocodrils"
Alligators and Crocodiles, Beakmania & Robots
25 de novembre de 1995 (1995-11-25)
Fet: S'han trobat fòssils de 600 tipus diferents d'elefants. Comencem amb la pregunta dels germans acròbates Hernández (en Francesc, en Josep i l'Andreu) de Reus (Baix Camp), que volen saber la diferència entre els al·ligàtors i els cocodrils. A la Beakmania, l'Arnau Bruguera de Manresa (Bages) vol saber com funcionen els encadenats. També veurem quant temps triga la sang en circular per tot el cos i com saber l'edat d'una cloïssa. A "Els animals fastigosos" coneixerem els mosquits. La Marina Cabot de Barcelona (Barcelonès) vol saber coses sobre els robots. Després d'una breu introducció, veurem els diferents tipus de robots. Finalment, en Joan i en Pere Marès de Barcelona (Barcelonès) volen saber per què podem tenir mal de cap després de menjar gelat. 
6210 "Els guèisers, les fonts termals i la Beakmania"
Geysers and Hot Springs, Beakmania & Kidneys
16 de setembre de 1995 (1995-09-16)
Sabíeu que els humans tenim entre dos i tres milions de glàndules sudorípares? En Jan i la Magalí Botelles de Banyoles (Pla de l'Estany) volen saber sobre els guèisers i les fonts termals. A la Beakmania, la Dolors Llom de Tarragona (Tarragonès) vol saber que que és el greix blanc de la llauna de mongetes. A més, sabrem que el Canada té més llacs que la resta del món, l'insecte més sorollós i que el nord-americà típic menja una tona a l'any. A Ca l'Art, aprendrem a fer tinta. La següent pregunta és d'en Ricard i Mateu Molina de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i pregunten sobre la necessitat d'orinar, el que portarà a explicar com funcionen els ronyons i cantarem una cançó d'aquests. Per acabar, la Marta Masó de Vic (Osona) ens pregunta per que les camises dels homes i les bruses de les dones estan a l'inrevés. 
6311 "El son, la Beakmania i l'amplificació"
Sleep, Beakmania & Amplification
30 de setembre de 1995 (1995-09-30)
Avui aprendrem que durant els vols llargs en gravetat zero els astronautes poden créixer temporalment fins 5cm. Comencem amb varies preguntes sobre la son. Amb les cartes de la Carlota Morera de Barcelona (Barcelonès), en Roger Xercapins de Figueres (Alt Empordà) sobrem si podem dormir amb els ulls oberts i que son les lleganyes. A més, tindrem l'aparició del protagonista del conte Rip van Winkle, qui ens explicarà per que hem de dormir i les seves fases. A la Beakmania, la Laura Millet d'Olot (La Garrotxa) vol saber quan es triga en digerir un xiclet. També veurem com treure un xiclet i la humitat que pot contenir una boira. A "El repte d'en Beakman" veurem com fer invisible un pot de vidre. Gràcies a l'Elena Brotons de Barcelona (Barcelonès) aprendrem sobre el so i la diferència de volum entre diferents sons. A la part pràctica, veurem com amplificar el soroll d'un fil mullat. Finalment, la Sílvia Urbano de Cervera (Cerdanya) vol saber si hi ha vida a Mart. 
6412 "Els crustacis i Bernoulli"
Crustaceans, Beakmania & Bernoulli
21 d'octubre de 1995 (1995-10-21)
Fet: Els espiadimonis gegants son els insectes més grans que hi han hagut a la Terra. Comencem el programa amb la preguntes d'Albert i Aleix Costa de Gavà (Baix Llobregat), en Sergi Corbella de Berga (Berguedà) i la Clara Bassols de Barcelona (Barcelonès) tenen curiositat pels crancs i les llagostes, així que aprendrem fets sobre els crustacis. A la Beakmania, l'Enric Prim de Sabadell (Vallès Occidental) vol saber el nom del primer mico que va anar a l'espai. També sabrem que a l'antic Egipte els mandrils entrenats servien les taules i que l'estrella de mar no té cervell i que les dents son la única part que no es poden arreglar a si mateixes. L'infermera Paraelcul ens explicarà que son els peus d'atleta. A la segona part, el Dr. Jofre Aimar de Reus (Baix Camp) vol saber qui era en Bernoulli, així que el convidarem a plató per que expliqui el seu principi. Per acabar, en Cristòfol Boi de Terrassa (Vallès Occidental) vol saber com s'ho fan les mofetes per fer pudor. 
6513 "Les illes, la Beakmania i les molles"
Islands, Beakmania & Energy
11 de novembre de 1995 (1995-11-11)
Sabíeu que el cogombre salvatge pot llençar les seves llavors fins a 8m a 96Km/h? En Jaume Madí de Barcelona (Barcelonès) vol saber com es formen les illes. A la Beakmania, la Dolz Pallarès de Amposta (Montsià) vol saber l'estat més antic dels EUA. També sabrem que els espiadimonis gegants son els insectes més grans que hi han hagut a la Terra, que un arbre en un bosc buit fa soroll i que Fido (un nom comú de gos als EUA) vol dir Fidel en llatí. A "Les màquines sorolloses" veurem la sirena. Amb la carta d'en Borja Cantó de Palamós (Baix Empordà) aprendrem com funcionen les molles, la elasticitat i diverses aplicacions. Acabarem llençant a en Beakman en un canó de circ. 

Temporada 4[modifica]

# Total # Temporada Títol Data d'estrena als Estats Units Data d'estrena en català
661 "La suor, la Beakmania i com pesar un cotxe"
Sweat, Beakmania & Weighing a Car
14 de setembre de 1996 (1996-09-14)
Comencem la temporada sabent que per cada humà hi han 13/8 milions de tèrmits. La Phoebe, la nova ajudant d'en Beakman, ens llegeix la carta d'en Ramon Font de Girona (Gironès) per que fa pudor la suor. Amb en Beakman, veurem com generem suor i ens ensenyarà que realment no és la suor el que fa pudor. A la Beakmania, en Marc Milà de Lleida (Segrià) vol saber quant de menjar ingerim de mitjana durant tota la vida. També sabrem quin és el desert més gran del món. A "Ca l'Art" veurem com fer pintura. En Marc Garcia de Mataró (Maresme) vol saber com podem saber quant pesa un cotxe. Això ens portarà a pesar un cotxe gràcies a la pressió de l'aire. En Psiqui de Barcelona (Barcelonès) vol saber com es calculen les calories del menjar. 
672 "Les migracions, la Beakmania i viure a l'espai"
Migration, Beakmania & Living Space
21 de setembre de 1996 (1996-09-21)
La rotació de la Terra és cada cop més lenta. La primera pregunta ens ve en una pilota de futbol americà i és de la Maria Gómez de Piera (Anoia), que pregunta com sabem els ocells que han de migrar. A la Beakmania, en Jordi i la Núria Gràcia de Falset (El priorat) pregunten per que Groenlàndia es diu terra verda. També sabrem qui va inventar els estels i que els cucs de terra son cecs. A "El repte d'en Beakman" veurem com aixecar un alter sense aixecar el braç. La darrera pregunta la porta en Lester i és d'en David Oiés de Sitges (El Garraf), que vol saber com pixen els astronautes a l'espai. En Beakman no només ens ho explicarà, sinó que veurem com viuen a l'espai. 
683 "El bec de Bunsen, la Beakmania i el clavegueram"
Bunsen, Beakmania & Sewage
5 d'octubre de 1996 (1996-10-05)
Fet: L'Àguila daurada pot llençar-se sobre la seva presa a una velocitat de 150Km/h. Comencem amb les preguntes de la Maria Batlle, en Pere Sánchez, en Nil l'Hèctor i l'Enric Malet, l'Oriol Espina i en Frederic Capmany han escrit preguntes sobre foc i flames. Per parlar sobre el foc, es convida a en Robert Bunsen i aprendrem a com fer foc i el cremador de bec de Bunsen. A la part pràctica, veurem que al ficar un llumí a la part inferior del bec de Bunsen, aquest no fa foc. A la Beakmania, en Carles Boix de Barcelona (Barcelonès) vol saber les formigues que menja una os formiguer al dia. En Daniel Esquerrà d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) vol saber com trenquen taulons els karatekes amb les mans sense fer-se mal. La solució la tindrem a la la nova secció "El beakmón dels esports". A la segona part, en Toni Portillo de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) pregunta a on van els residus quan llencem de la cadena del lavabo. Per comprovar com funciona el clavegueram i la planta depuradora, en Beakman mateix es llençarà pel lavabo. Per acabar, sabrem quantes aigües residuals es produeixen als EUA en un sol dia. 
694 "Els gats, la Beakmania i la dinamita"
Cats, Beakmania & Dynamite
8 de novembre de 1997 (1997-11-08)
Avui aprendrem que una persona parpelleja 25 cops per minut de mitjana. L'episodi comença amb el correu electrònic d'en Miquel Janer de Mataró (Maresme) sobre el mite que els gats tenen 7 vides. Aprofitant la pregunta, aprendrem diferents fets dels gats i veurem com cacen les lleones. a la Beakmania, la Pepa Riera de Ciutat Vella (Barcelona, Barcelonès) vol saber si els animals es poden cremar pel sol. També sabrem si els esquimals tenen neveres. A la nova secció "L'infermera Phoebe: Infermera escolar" veurem com tractar els polls que poden viuen al cap. La Sílvia i en Ramon Roig del Poblenou de Barcelona (Barcelonès) volen saber com explota la dinamita. Per explicar-ho, tindrem a l'Alfred Nobel al programa, que explicarà de que està formada. Per acabar, sabrem que son els premis Nobel. 
705 "La boca, la Beakmania i la proporció"
The Mouth, Beakmania & Scale
19 d'octubre de 1996 (1996-10-19)
Sabíeu que moltes operacions de cirurgia cerebral es fan amb el pacient despert? La primera pregunta és de l'Àlex Serra de Vilassar de Mar (Maresme) i pregunta pel mal alè o l'halitosi. Coneixerem les cavitats de la boca i com pot arribar afer tanta pudor. A la Beakmania, en Carles Ambròs de Reus (Baix Camp) vol saber com cobrava un soldat de l'antiga. També sabrem quins rèptils tenen closca. A "Els animals fastigosos" coneixerem els cucs de terra. En Sergi Oller de Barcelona (Barcelonès) pregunta per la força de les formigues si fossin igual de grans que els humans. Per explicar la proporció es convida al personatge de ficció Dr. Lemuel Gulliver amb qui veurem que passa quan un es fa més gran o més petit. 
716 "Els catalitzadors, la Beakmania i els aerosols"
Catalysts, Beakmania & Aerosol Cans
20 de setembre de 1997 (1997-09-20)
En una hora s'extingeixen 17 espècies de plantes o animals. En Marc Miralles del Poblenou de Barcelona (Barcelonès) vol saber sobre els catalitzadors dels cotxes. A més, també veurem altres tipus de catalitzadors, com la pega o la boca. A la Beakmania, la Lluïsa Llorenç del Masnou (Maresme) vol saber quant aire cap als pulmons i també sabrem quina és la sangonera més grossa del món. A "El repte de la Beakmama", la mare d'en Beakman repte a aquest mateix que assenyali amb els ulls tancats i uns auriculars amb l'esquerre i el dret girats. En Jordi Fernández de Camprodon (Ripollès) vol saber com funcionen els pots d'aerosol. Per acabar, en Carles Gascón de Barcelona (Barcelonès) vol saber si les formigues dormen. 
727 "El cautxú, la Beakmania i els cabells"
Rubber, Beakmania & Hair
14 de desembre de 1996 (1996-12-14)
Comencem sabent que entre el cos i la roba hi ha uns 8 litres d'aire. La primera carta ens ve de Besalú (La Garrotxa) i és d'en Carles i la Joana Puig, que volen saber "l'inventor" del cautxú. Amb en Charles Goodyear descobrirem com funciona i la vulcanització. A la Beakmania, en Cristòfol Mauri de Tarragona (Tarragonès) pregunta si hi ha més grans de sorra que estrelles i també sabrem si els animals es reconeixen als miralls. A Ca l'Art, aprendrem a donar-li color a una planta. Al darrer bloc, tindrem diverses preguntes de cabells. En Jordi Carandell de Premià de Mar (Maresme), vol saber com creixen els cabells. L'Esteve i en Miquel de la Roca del Vallès tenen el dubte de per que alguns creixen molt i altres menys. La Judit Oller de Barcelona (Barcelonès) vol saber si els cabells son vius o morts. La Maria Lluïsa de Llívia (Cerdanya) vol saber per que els homes tenen pels a la cara. Per acabar, en Sergi Martí de Camprodon (Ripollès) vol saber que es el més estranya que mengen les cabres. 
738 "Els camells, la Beakmania i la densitat"
Camels, Beakmania & Density
29 de novembre de 1997 (1997-11-29)
Fet: Les aranyes saben fer-se el mort per enganyar els seus enemics. La primera pregunta d'avui és d'en Josep Grau de Xàtiva (La costera) i es pregunta si els camells guarden aigua a la gepa. A la Beakmania, en Pau Manyé de Manresa (Bagues), vol saber quan ploren els nadons i també sabrem que els dents de les piranyes. Amb la carta de la Júlia Pou d'Olot (La Garrotxa) pregunta que son les angines i anirem al metge per descobrir-ho. En Jordi Menéndez del Poblenou de Barcelona (Barcelonès) vol saber quant pesa l'aire. Per últim, La Olívia i la Cecília Barrils de Barcelona (Barcelonès) pregunten si el mar mort està realment mort. 
749 "Els bumerangs, la Beakmania i la ciència del circ"
Boomerangs, Beakmania & Circus Science
18 de gener de 1997 (1997-01-18)
7510 "Els elefants, la Beakmania i els raigs X"
Elephants, Beakmania & X-Rays
28 de setembre de 1996 (1996-09-28)
7611 "La pell, la Beakmania i l'oxigen"
Skin, Beakmania & Oxygen
30 de novembre de 1996 (1996-11-30)
7712 "El pa, la Beakmania i els mesuraments"
Bread, Beakmania & Measurement
16 de novembre de 1996 (1996-11-16)
7813 "L'electromagnetisme, la Beakmania i els sentits"
Electromagnets, Beakmania & Senses
9 de novembre de 1996 (1996-11-09)
7914 "Els primats, la Beakmania i l'ull"
Chimps, Beakmania & Eye Exams
13 de setembre de 1997 (1997-09-13)
8015 "La ciència de la màgia, la Beakmania i els cosmètics"
Magic, Beakmania & Cosmetic Chemistry
28 de desembre de 1996 (1996-12-28)
8116 "Els porcs, la Beakmania i la freqüència"
Pigs, Beakmania & Sound Frequency
27 de setembre de 1997 (1997-09-27)
8217 "Els tresors enfonsats, la Beakmania i el cargol d'Arquímedes"
Sunken Treasure, Beakmania & Archimedian Screw
11 d'octubre de 1997 (1997-10-11)
8318 "Les balenes, la Beakmania i les il·lusions òptiques II"
Whales, Beakmania & Optical Illusions II
18 d'octubre de 1997 (1997-10-18)
8419 "La barrera del so, la Beakmania i la vida sana"
Sound Barrier, Beakmania & Healthy Living
25 d'octubre de 1997 (1997-10-25)
8520 "L'exploració ocular, la Beakmania i el moviment circular"
Polar Exploration, Beakmania & Circular Motion
4 d'octubre de 1997 (1997-10-04)
8621 "Els gossos, la Beakmania i l'enginyeria biomèdica"
Dogs, Beakmania & Bio-Medical Engineering
11 de gener de 1997 (1997-01-11)
8722 "El creixement humà, la Beakmania i les solucions i les suspensions"
Human Growth, Beakmania & Solutions and Suspensions
15 de novembre de 1997 (1997-11-15)
8823 "L'acció i la reacció, la Beakmania i els lloros"
Action-Reaction, Beakmania & Talking Birds
22 de novembre de 1997 (1997-11-22)
8924 "La protozoologia, la Beakmania i els especialistes del cinema"
Protozoology, Beakmania & Movie Stunts
6 de desembre de 1997 (1997-12-06)
9025 "Els cavalls, la Beakmania i les neveres"
Horses, Beakmania & Refrigerators
1 de novembre de 1997 (1997-11-01)
9126 "Les empremtes dactilars, la beakmania i la flatulència"
Fingerprints, Beakmania & Flatulence
4 de gener de 1998 (1998-01-04)

Notes[modifica]

  1. Episodi 2x4 (30) segons la emissió per TVC
  2. Episodi 2x6 (32) segons la emissió per TVC
  3. Episodi 2x5 (31) segons la emissió per TVC
  4. Episodi 2x7 (33) segons la emissió per TVC
  5. Episodi 2x8 (34) segons la emissió per TVC
  6. Episodi 2x10 (36) segons la emissió per TVC
  7. Episodi 2x3 (29) segons la emissió per TVC
  8. Episodi 2x11 (37) segons la emissió per TVC
  9. Episodi 2x9 (35) segons la emissió per TVC

Referències[modifica]

  1. «Beakman's World makes science fun for kids of all ages». The Boston Globe [Consulta: 2 desembre 2009]. Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.
  2. «'El món d'en Beakman' s'integra al 'Club Super 3'». Avui, 14-11-1994, pàg. B13 [Consulta: 19 febrer 2023].
  3. ««Beakman», nova sèrie d'acció al «Club Súper 3»». El Punt, 14-11-1994, pàg. 46 [Consulta: 19 febrer 2023].
  4. santxe. «1994» (en castellà). Manga Classics, 24-09-2005. [Consulta: 17 gener 2021].
  5. «Televisión». La Vanguardia, 14-11-1994, pàg. 6 (Revista) [Consulta: 19 febrer 2023].
  6. «Televisión». La Vanguardia, 15-11-1994, pàg. 6 (Revista) [Consulta: 19 febrer 2023].
  7. «Televisión». La Vanguardia, 16-11-1994, pàg. 6 (Revista) [Consulta: 19 febrer 2023].
  8. «Televisión». La Vanguardia, 17-11-1994, pàg. 6 (Revista) [Consulta: 19 febrer 2023].
  9. Mendoza, N.F. «What Becomes This Legend Most? Hard Work and Strong Determination». Los Angeles Times, 31-01-1993 [Consulta: 17 febrer 2012].
  10. Mendoza, N.F. «Disney's celebrity concert hopes to raise spirits and money for kids facing AIDS». Los Angeles Times, 14-02-1993 [Consulta: 17 febrer 2012].
  11. Mendoza, N.F. «HBO drives home the story of a teen and a mistake he'll never forget». Los Angeles Times, 28-02-1993 [Consulta: 17 febrer 2012].
  12. «Televisión». La Vanguardia, 13-01-1995, pàg. 6 (Revista) [Consulta: 26 març 2023].

Enllaços externs[modifica]