Llista de nimfàlids de la Península Ibèrica i Balears

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'atalanta (Vanessa atalanta) és una espècie comuna a la Península Ibèrica.
La papallona tigre (Danaus chrysippus) és una recent colonitzadora de la Península Ibèrica.

En la llista a continuació hi figura la totalitat de les espècies de nimfàlids que es poden trobar a la Península Ibèrica i les Illes Balears, així com la seva distribució al món, la seva localització al territori peninsular i balear, el seu hàbitat i el seu estat de conservació (EC).[nota 1][nota 2] N'hi ha unes 6.000 espècies distribuïdes per tot el món, 96 de les quals es poden trobar a la Península Ibèrica.

Aquesta família es caracteritza per tenir només quatre potes funcionals, mentre que l'altre parell, atrofiat, no té cap ús locomotor.[2][3] Les erugues acostumen a estar recobertes d'espines, llevat dels satirins, que presenten una forma oblonga. Pupen cap per avall fixades pel cremàster (un conjunt de ganxos presents a la punta de l'abdomen de la pupa que, juntament amb la seda, la fixen a una superfície) o semienterrades al sòl.

Apaturinae[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apaturinae

Subfamília amb espècies vistoses de vol vigorós; moltes d'aquestes espècies són conegudes amb el sobrenom d'emperadrius. Composta per 22 gèneres i 88 espècies, tres de les quals a Europa i dues a la Península Ibèrica.

Apaturinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la Península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Apatura ilia Tornassolada petita[4] Centre i sud d'Europa, Caucas, nord-oest del Kazakhstan i nord-est de Xina.[2] Minho, Serralada Cantàbrica, Osca i nord de Catalunya.[2] Clars de bosc caducifolis, riberes de riu, camins amb la planta nutrícia.[2] NA
Apatura ilia
Apatura ilia
Apatura iris Tornassolada gran[4] Europa, nord-oest del Kazakhstan, Amur, nord-est de la Xina i Corea.[2] Colònies disperses pel nord peninsular.[2] Boscos caducifolis madurs amb clarianes.[2] NA
Apatura iris
Apatura iris

Charaxinae[modifica | modifica el codi]

Article principal: Charaxinae

Els imagos són robusts i són atrets pel nèctar, carronya, fruits podrits, excrements,etc. Hi ha un total de 20 gèneres i unes 400 espècies, la major part viuen als tròpics i només una ha aconseguit colonitzar el continent europeu.

Charaxinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la Península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Charaxes jasius Papallona de l'arboç[4] Àfrica i sud d'Europa.[2] Costa mediterrània (incloent Balears) i des d'Andalusia fins al sud de Galícia.[2] Allà on abundi l'arboç.[2] NA
Charaxes jasius
Charaxes jasius

Danainae[modifica | modifica el codi]

Article principal: Danainae

Destaquen les seves ales allargades i la seva coloració aposemàtica, de vegades mimètica en algunes espècies. Volen de manera pausada i elegant. Hi ha al voltant de 300 espècies, la majoria habiten als tròpics; només dues espècies es poden trobar a Europa i a la Península.

Danainae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la Península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Danaus chrysippus Papallona tigre[4] Àfrica, zones de l'Orient Mitjà, Àsia tropical i Austràlia.[2] Resident a zones de la costa mediterrània andalusa.[2] Zones seques i càlides.[2] NA
Danaus chrysippus
Danaus chrysippus
Danaus plexippus Monarca[5][4] Repartida per tots els continents excepte l'Antàrtida.[2] Resident a zones de la costa mediterrània andalusa.[2] Barrancs costaners secs i càlids, prop dels humans.[2] NA
Danaus plexippus
Danaus plexippus

Heliconiinae[modifica | modifica el codi]

Article principal: Heliconiinae

Hi ha entre 45 i 50 gèneres i unes 500 espècies, la majoria als tròpics, on acostumen a ser verinoses o imiten a la coloració d'altres que ho són. Només 4 gèneres habiten a Europa, 15 espècies a la Península Ibèrica; totes presenten una coloració taronja amb punts i ratlles negres.

Heliconiinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la Península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Argynnis adippe Argentada de punts vermells[4] Nord-oest d'Àfrica, Europa i Àsia temperada.[2] Arreu excepte Balears.[2] Zones arbustives seques i herboses i clarianes en boscos oberts.[2] NA
Argynnis adippe
Argynnis adippe
Argynnis aglaja Argentada de muntanya[4] Marroc i des d'Europa fins al Japó.[2] Arreu excepte Balears.[2] Pendents obertes, herboses amb flors, clarianes de boscos i prats humits.[2] NA
Argynnis aglaja
Argynnis aglaja
Argynnis niobe Niobe[4] Europa, Orient Mitjà i centre d'Àsia.[2] Arreu excepte Balears.[2] Àrees herboses obertes, barrancs rocosos i clars de bosc.[2] NA
Argynnis niobe
Argynnis niobe
Argynnis pandora Papallona grossa de les violetes,[6] pandora[4] Nord d'Àfrica, sud d'Europa, Orient Mitjà, sud de Rússia, Kazakhstan, Afganistan, nord de Pakistan i nord de l'Índia.[2] Arreu.[2] Clars de bosc amb arbusts i presència de plantes abundants en nèctar.[2] NA
Argynnis pandora
Argynnis pandora
Argynnis paphia Nacarada,[7] argentada comuna[4] Argèlia, Europa i Àsia temperada fins Lacútia.[2] Nord i est peninsular.[2] Clars de bosc assolellats amb arbusts.[2] NA
Argynnis paphia
Argynnis paphia
Boloria dia Donzella violeta[4] Europa, Turquia, Caucas i Transcaucàsia, Rússia, Nord del Kazakhstan i Mongòlia.[2] Meitat nord peninsular.[2] Clars de bosc amb flors, herba i arbusts.[2] NA
Boloria dia
Boloria dia
Boloria eunomia Donzella de la bistorta[4] Europa, Rússia, nord-est de Xina i Nord-Amèrica.[2] Est dels Pirineus i Serralada Cantàbrica.[2] Prats pantanosos junt a rius o llacs i torberes.[2] NA
Boloria eunomia
Boloria eunomia
Boloria euphrosyne Donzella rogenca[4] Europa, Turquia, Rússia i nord del Kazakhstan.[2] Nord peninsular.[2] Clars de boscos caducifolis i de coníferes.[2] NA
Boloria euphrosyne
Boloria euphrosyne
Boloria napaea Donzella de muntanya[4] Pirineus, Alps, Escandinàvia, sud de Sibèria, Altai, Amur, Alaska i Wyoming.[2] Est dels Pirineus.[2] Prats alpins i subalpins.[2] NA
Boloria napaea
Boloria napaea
Boloria pales Donzella alpina[4] Principals cadenes muntanyoses del sud d'Europa.[2] Serralada Cantàbrica i Pirineus.[2] Prats alpins i subalpins amb flors.[2] NA
Boloria pales
Boloria pales
Boloria selene Donzella bruna[4] Europa, Rússia, Mongòlia, Sakhalin, Corea i Nord-Amèrica.[2] Nord peninsular i Guadarrama.[2] Normalment en zones humides, clars de bosc, prats i zones pantanoses.[2] NA
Boloria selene
Boloria selene
Brenthis daphne Perlada de l'esbarzer[4] Sud d'Europa, Orient Mitjà i Àsia temperada fins Japó.[2] Zones muntanyoses de la meitat nord peninsular.[2] Zones amb flors i arbusts, generalment en clars de bosc.[2] NA
Brenthis daphne
Brenthis daphne
Brenthis hecate Perlada de la filipèndula[4] Sud d'Europa, Turquia, Iran i centre d'Àsia.[2] Colònies disperses per la meitat est i nord peninsular.[2] Prats amb flors entre arbusts o bosc.[2] NA
Brenthis hecate
Brenthis hecate
Brenthis ino Perlada europea[4] Europa i Àsia temperada.[2] Zones de la meitat nord peninsular.[2] Llocs humits amb flors, entre arbusts o boscos, prop de rius o àrees pantanoses.[2] NA
Brenthis ino
Brenthis ino
Issoria lathonia Mirallets[4] Europa, nord d'Àfrica, Orient Mitjà i centre d'Àsia.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2] NA
Issoria lathonia
Issoria lathonia

Libytheinae[modifica | modifica el codi]

Article principal: Libytheinae

Subfamília molt reduïda, només hi ha 10 espècies a tot el món, distribuïdes en 2 gèneres. Tenen uns palps característics, molt llargs, i forma de fulla seca.

Libytheinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la Península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Libythea celtis Papallona del lledoner[4] Argèlia, Tunísia, sud d'Europa, centre i nord-oest d'Àsia, Japó i Taiwan.[2] En poblacions molt locals per tota la península.[2] Àrees obertes i arbustives, amb arbres caducifolis dispersos.[2] NA
Libythea celtis
Libythea celtis

Limenitidinae[modifica | modifica el codi]

Article principal: Limenitidinae

Destaca la brillantor que acostumen a presentar al seu anvers mentre que el revers és més críptic. Hi ha un total de més de 1.000 espècies arreu del món, dues presents a la Península Ibèrica.

Limenitidinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la Península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Limenitis camilla Nimfa boscana[4] Europa, Turquia, nord-oest del Kazakhstan. Amur, nord-est de Xina, Corea i Japó.[2] Nord de la península.[2] Clars assolellats de bosc, normalment humits.[2] NA
Limenitis camilla
Limenitis camilla
Limenitis reducta Papallona atzur,[7] nimfa mediterrània[4] Sud i centre d'Europa, Orient Mitjà i Caucas.[2] Meitat nord peninsular.[2] Clars de bosc, zones herboses.[2] NA
Limenitis reducta
Limenitis reducta

Nymphalinae[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nymphalinae

Subfamília amb espècies de grandària mitjana i d'aspectes variats. Al món n'hi ha unes 500; 20 es poden trobar a la Península Ibèrica.

Nymphalinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la Península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Aglais urticae Vanessa de les ortigues,[5][3] papallona de les ortigues[4] Des d'Europa fins al Pacífic.[2] Arreu.[2] Qualsevol. Preferentment en zones muntanyoses.[2] NA
Aglais urticae
Aglais urticae
Araschnia levana Teranyina[4] Centre i est d'Europa, Caucas, centre d'Àsia, Corea i Japó.[2] Zones del nord peninsular.[2] Clars de bosc caducifoli o marges arbustius.[2] NA
Araschnia levana
Araschnia levana
Euphydryas aurinia Brocat variable[4] Marroc, Argèlia, Europa i Àsia temperada.[2] Arreu.[2] Zones amb flors, càlides i seques.[2] NA
Euphydryas aurinia
Euphydryas aurinia
Euphydryas desfontainii Brocat de la cefalària[4] Marroc, Argèlia i Península Ibèrica.[2] Absent a l'oest peninsular i Balears, excepte sud de Portugal.[2] Zones herboses, seques i càlides, barrancs, lleres seques i cultius abandonats.[2] NA
Euphydryas desfontainii
Euphydryas desfontainii
Inachis io Paó de dia[5][3][7][4] Europa i Àsia temperada.[2] Meitat nord peninsular i Sierra Nevada.[2] Clars de bosc, riberes de rius, prats humits.[2] NA
Inachis io
Inachis io
Melitaea aetherie - Nord d'Àfrica, sud de la Península Ibèrica i Sicília.[2] Algarve, Badajoz, Cadis, Màlaga, Huelva, Jaén i Granada.[2] Zones herboses amb flors, càlides i seques, incloent cultius abandonats.[2] NA
Melitaea aetherie
Melitaea aetherie
Melitaea celadussa Damer boscà[4] sud-oest d'Europa.[2] Meitat nord peninsular i Sierra Nevada.[2] Zones herboses amb flors, entre arbusts o en clars de bosc.[2] NA
Melitaea celadussa
Melitaea celadussa
Melitaea cinxia Donzella del plantatge,[7] damer puntejat[4] Marroc, oest d'Argèlia, Europa, Turquia, Liban, Russia, nord del Kazakhstan i Mongòlia.[2] Zones de la meitat nord peninsular.[2] Zones herboses amb flors.[2] NA
Melitaea cinxia
Melitaea cinxia
Melitaea deione Damer dels conillets[4] Nord del Marroc, Argèlia i sud-oest d'Europa.[2] Arreu excepte llocs del centre i oest peninsular i Balears.[2] Prats oberts amb flors, marges de boscs herbosos amb flors i zones arbustives.[2] NA
Melitaea deione
Melitaea deione
Melitaea diamina Damer de la valeriana[4] Europa, sud de Sibèria, Mongòlia, nord-est de Xina, Corea i Japó.[2] nord peninsular.[2] Zones herboses humides amb flors.[2] NA
Melitaea diamina
Melitaea diamina
Melitaea didyma Damer roig[4] Europa, Orient Mitjà, Afganistan, nord de Pakistan, Kazakhstan, Rússia, Mongòlia i oest de Xina.[2] Arreu excepte Balears.[2] Qualsevol.[2] NA
Melitaea didyma
Melitaea didyma
Melitaea parthenoides Damer dels prats[4] Sud-oest d'Europa.[2] Arreu excepte llocs del sud-oest i Balears.[2] Zones herboses obertes amb flors, en llindars de boscos.[2]
Gairebé amenaçada
Melitaea parthenoides
Melitaea parthenoides
Melitaea phoebe Damer de la centàurea[4] Nord d'Àfrica, Europa, Orient Mitjà i centre d'Àsia.[2] Arreu excepte Balears.[2] Zones herboses, seques i obertes.[2] NA
Melitaea phoebe
Melitaea phoebe
Melitaea trivia Damer de la blenera[4] Sud d'Europa, Orient Mitjà, Afganistan, Kazakhstan, nord de Pakistan i de l'Índia i sud de Rússia.[2] Poblacions aïllades arreu de la península.[2] Zones amb flors, càlides i seques.[2] NA
Melitaea trivia
Melitaea trivia
Nymphalis antiopa Vídua dels pollancres,[7] vellutada del salze[4] Europa, Turquia, Àsia temperada i gran part de Nord-Amèrica.[2] Nord peninsular.[2] Qualsevol.[2] NA
Nymphalis antiopa
Nymphalis antiopa
Nymphalis polychloros Papallona olmera, nimfa dorment[4] Nord d'Àfrica, centre i sud d'Europa, Turquia, sud de Rússia, Kazakhstan i l'Himàlaia.[2] Arreu.[2] Boscs caducifolis i boscos oberts.[2] NA
Nymphalis polychloros
Nymphalis polychloros
Polygonia c-album Papallona retallada, ce blanca,[5][3] papallona de la c blanca[4] Nord d'Àfrica, Europa, Turquia, centre d'Àsia, Corea i Japó.[2] Arreu excepte llocs del sud-oest peninsular i Balears.[2] Clars de bosc, freqüentment en zones humides.[2] NA
Polygonia c-album
Polygonia c-album
Vanessa atalanta Atalanta[4] Nord d'Àfrica, Europa, Turquia, Iran, Nova Zelanda, Nord-Amèrica fins Guatemala i Haití.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2] NA
Vanessa atalanta
Vanessa atalanta
Vanessa cardui Vanessa dels cards,[3][6][7] migradora dels cards[4] Arreu excepte Sud-Amèrica.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2] NA
Vanessa cardui
Vanessa cardui
Vanessa virginiensis - Des de Nord-amèrica fins a Veneçuela; Madeira, Açores i Illes Canàries.[2] S'han detectat alguns exemplars a la costa oest peninsular.[2] Qualsevol.[2] NA
Vanessa virginiensis
Vanessa virginiensis

Satyrinae[modifica | modifica el codi]

Article principal: Satyrinae

Abans se'ls considerava una família. Els imagos normalment són de grandària mitjana o petita, de vol delicat, i les erugues no presenten espines i s'alimenten de gramínies. És la subfamília més variada, amb un total de 2400 espècies al món i 53 espècies a la Península Ibèrica.

Satyrinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la Península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Aphantopus hyperantus Papallona dels ullets[4] Europa, sud i oest de Sibèria, Mongòlia, Amur, nord-est de Xina i Corea.[2] Des de la Serralada Cantàbrica fins als Pirineus i nord-oest de Guadalajara.[2] Zones arbustives i herboses i clars de bosc.[2] NA
Aphantopus hyperantus
Aphantopus hyperantus
Arethusana arethusa Fals faune[4] Marroc, sud d'Europa i des de Turquia fins al Tian Shan.[2] Arreu excepte llocs del sud-oest peninsular i Balears.[2] Àrees herboses i arbustives, marges de bosc i barrancs rocosos.[2] NA
Arethusana arethusa
Arethusana arethusa
Brintesia circe Bruixa[4] Centre i sud d'Europa, Turquia i des de l'Iran fins l'Himàlaia.[2] Arreu excepte zones del sud de Portugal, de la Cornisa Cantàbrica i Balears.[2] Zones seques, herboses i arbustives, cultivades.[2] NA
Brintesia circe
Brintesia circe
Chazara briseis Bruixa petita[4] Nord-oest d'Àfrica, centre i sud d'Europa, Turquia, Iran, Afganistan i nord-oest de Xina.[2] Arreu excepte zones de l'oest i nord peninsular i Balears.[2] Zones seques, càlides i rocoses; entre herbassars i praderes seques arbustives.[2] NA
Chazara briseis
Chazara briseis
Chazara prieuri Bruixa de ponent[4] Espanya, Marroc i Argèlia.[2] Granada, Múrcia, Terol, Madrid, Osca, Saragossa i Alacant.[2] Barrancs rocosos, secs, càlids i amb arbusts; pendents rocoses i herboses en pinars.[2] NA
Chazara prieuri
Chazara prieuri
Coenonympha arcania Lleonada de matollar[4] Europa, Turquia, Transcaucàsia i sud de Rússia.[2] Nord i centre peninsular.[2] Zones arbustives i herboses amb flors i clars de bosc.[2] NA
Coenonympha arcania
Coenonympha arcania
Coenonympha dorus Lleonada de les garrigues[4] Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[2] Arreu excepte Balears.[2] Zones herboses i arbustives seques, normalment en clars de bosc, pendents rocoses i barrancs.[2] NA
Coenonympha dorus
Coenonympha dorus
Coenonympha glycerion Lleonada de muntanya[4] Europa, Rússia, nord del Kazakhstan i Mongòlia.[2] Nord i centre peninsular.[2] Zones arbustives i herboses amb flors i clars de bosc.[2] NA
Coenonympha glycerion
Coenonympha glycerion
Coenonympha pamphilus Lleonada comuna[4] Nord d'Àfrica, Europa i des d'Orient Mitjà fins l'oest de Mongòlia.[2] Arreu.[2] Zones herboses diverses.[2] NA
Coenonympha pamphilus
Coenonympha pamphilus
Erebia cassioides Muntanyesa griseta[4] Zones muntanyoses del sud d'Europa.[2] Pirineus i Serralada Cantàbrica.[2] Pendents herboses.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia cassioides
Erebia cassioides
Erebia epiphron Muntanyesa menuda[4] Zones muntanyoses d'Europa.[2] Pirineus, Serralada Cantàbrica, Serra de la Demanda i Serra Cebollera.[2] Barrancs i pendents amb herba.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia epiphron
Erebia epiphron
Erebia epistygne Muntanyesa de primavera[4] Espanya i França.[2] Cadenes muntanyoses de la meitat est i nord peninsular.[2] Clars rocosos i herbosos en boscos oberts.[2]
Depèn de la conservació
Erebia epistygne
Erebia epistygne
Erebia euryale Muntanyesa fistonada[4] Zones muntanyoses del centre i sud d'Europa.[2] Pirineus i Serralada Cantàbrica.[2] Clars de boscos de coníferes herbosos i amb flors i pendents herboses.[2] NA
Erebia euryale
Erebia euryale
Erebia gorge Muntanyesa de tartera[4] Meitat sud d'Europa.[2] Serralada Cantàbrica i Pirineus.[2] Tarteres en terreny calcari i morrenes.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia gorge
Erebia gorge
Erebia gorgone Muntanyesa del Pirineu[4] Pirineus.[2] Pirineus.[2] Zones herboses entre roques o petites tarteres i pendents d'àrees amb gramínies.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia gorgone
Erebia gorgone
Erebia hispania - Sierra Nevada i Pirineus.[8] Sierra Nevada i Pirineus.[8] Pendents obertes, rocoses i herboses.[8]
Gairebé amenaçada
Erebia hispania
Erebia hispania
Erebia lefebvrei Muntanyesa negra[4] Península Ibèrica.[2] Pirineus i Serralada Cantàbrica.[2] Tarteres calcàries molt inclinades rodejades per àrees herboses.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia lefebvrei
Erebia lefebvrei
Erebia manto - Europa.[2] Pics d'Europa i Pirineus.[2] Prats humits amb flors i clars de bosc.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia manto
Erebia manto
Erebia meolans Muntanyesa comuna[4] Europa.[2] Serres del nord i centre peninsular.[2] Clars de bosc herbosos amb flors.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia meolans
Erebia meolans
Erebia neoridas Muntanyesa tardana[4] Zones muntanyoses del sud-oest d'Europa.[2] Pirineus.[2] Zones arbustives i herboses i boscos oberts.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia neoridas
Erebia neoridas
Erebia oeme Muntanyesa de les molleres[4] Europa.[2] Pirineus.[2] Zones humides amb abundància de gramínies.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia oeme
Erebia oeme
Erebia palarica - Nord-oest d'Espanya.[2] Zons muntanyoses d'Astúries, Cantàbria, León, Palència, Zamora i Ourense.[2] Petits clars de bosc en valls i pendents; sobre sòl no calcari.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia palarica
Erebia palarica
Erebia pandrose Muntanyesa puntejada[4] Europa.[2] Pirineus Orientals.[2] Pendents i valls humits i oberts amb gramínies.[2] NA
Erebia pandrose
Erebia pandrose
Erebia pronoe Muntanyesa tardana aranesa[4] Europa.[2] Pirineus.[2] Pendents herboses humides, clars de bosc, normalment associada a rierols.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia pronoe
Erebia pronoe
Erebia rondoui Muntanyesa griseta bessona[4] Pirineus.[2] Pirineus.[2] Pendents obertes, rocoses i herboses.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia rondoui
Erebia rondoui
Erebia sthennyo Muntanyesa puntejada pirinenca[4] Pirineus.[2] Pirineus.[2] Pendents herboses amb roques.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia sthennyo
Erebia sthennyo
Erebia triaria - Europa.[2] Serres peninsulars, sobretot de la meitat nord. Absent a Sierra Nevada.[2] Clars de bosc arbustius i herbosos, en zones rocoses.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia triaria
Erebia triaria
Erebia zapateri - Est d'Espanya.[2] Serres de Guadalajara, Conca i Terol.[2] Clars de pinars, herbosos i oberts, amb algun arbust; zones amb gramínies; sobre terreny calcari.[2]
Gairebé amenaçada
Erebia zapateri
Erebia zapateri
Hipparchia alcyone Faune petit[4] Marroc i Europa.[2] Arreu excepte Balears.[2] Marges i clars de bosc rocosos, arbustius i herbosos.[2] NA
Hipparchia alcyone
Hipparchia alcyone
Hipparchia fagi Faune gran[4] Centre i sud d'Europa i oest del Kazakhstan.[2] Quadrant nord-est peninsular.[2] Clars de bosc arbustius i herbosos i marges de pinars.[2]
Depèn de la conservació
Hipparchia fagi
Hipparchia fagi
Hipparchia fidia Faune ziga-zaga[4] Nord d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[2] Arreu excepte zones de la costa cantàbrica.[2] Pendents rocoses càlides amb herba, zones rocoses en boscos oberts.[2] NA
Hipparchia fidia
Hipparchia fidia
Hipparchia semele Faune lleonat[4] Europa.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2]
Gairebé amenaçada
Hipparchia semele
Hipparchia semele
Hipparchia statilinus Faune bru[4] Nord-oest d'Àfrica, sud i centre d'Europa i Turquia.[2] Arreu excepte Balears.[2] Àrees càlides i seques, entre clars de boscos i zones arbustives.[2]
Gairebé amenaçada
Hipparchia statilinus
Hipparchia statilinus
Hyponephele lupina Bruna de secà[4] Nord-oest d'Àfrica, sud d'Europa i des d'Orient Mitjà fins Tian Shian i Altai.[2] Arreu excepte gran part de Portugal i Balears.[2] Zones arbustives i herboses, seques i càlides.[2] NA
Hyponephele lupina
Hyponephele lupina
Hyponephele lycaon Bruna de muntanya[4] Europa, Turquia, Israel i Liban fins al centre d'Àsia i Kirguizistan.[2] Arreu de la Península excepte al sud-oest i una franja al cantàbric.[2] Zones arbustives i herboses, normalment entre roques.[2] NA
Hyponephele lycaon
Hyponephele lycaon
Lasiommata maera Margera gran[4] Nord d'Àfrica i des d'Europa fins a l'Oest de Sibèria i Tian Shian.[2] Arreu excepte zones del sud-oest peninsular i Balears.[2] Zones seques, herboses i pedregoses.[2] NA
Lasiommata maera
Lasiommata maera
Lasiommata megera Papallona del margall,[6][7] margera comuna[4] Nord d'Àfrica, Europa, Orient Mitjà, Transcaucàsia i Turkmenistan.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2] NA
Lasiommata megera
Lasiommata megera
Lasiommata petropolitana Margera aranesa[4] Europa, nord de Sibèria, nord de Turquia i Amur.[2] Pirineus.[2] Barrancs i talussos sorrencs o rocosos, herbosos, en clars de bosc.[2] NA
Lasiommata petropolitana
Lasiommata petropolitana
Lopinga achine - Des del centre d'Europa fins a Amur, Yssuri i Japó.[2] País Basc, Burgos i Pics d'Europa.[2] Clars arbustius i herbosos de boscs caducifolis i marges arbustius de boscos de coníferes.[2] NA
Lopinga achine
Lopinga achine
Maniola jurtina Papallona de l'alzinar,[6] bruna dels prats[4] Nord-oest d'Àfrica, Europa i des de l'Orient Mitjà i nord-oest del Kazakhstan fins l'oest de Sibèria.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2] NA
Maniola jurtina
Maniola jurtina
Melanargia galathea Escac aranès[4] Nord-oest d'Àfrica, Europa, Turquia i Transcaucàsia.[2] Nord d'Espanya.[2] Àrees herboses i arbustives amb flors.[2] NA
Melanargia galathea
Melanargia galathea
Melanargia ines Escac de ponent[4] Nord-oest d'Àfrica i Península Ibèrica.[2] Arreu excepte Balears i una franja septentrional de la península.[2] Àrees rocoses i herboses seques.[2] NA
Melanargia ines
Melanargia ines
Melanargia lachesis Escac ibèric[4] Península Ibèrica i sud de França.[2] Arreu.[2] Àrees herboses i arbustives, seques i amb flors.[2]
Gairebé amenaçada
Melanargia lachesis
Melanargia lachesis
Melanargia occitanica Escac ferruginós[4] Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[2] Absent a l'extrem nord-oest i sud-oest peninsular i Balears.[2] Àrees herboses i rocoses, càlides i seques.[2] NA
Melanargia occitanica
Melanargia occitanica
Melanargia russiae -Escac de muntanya[4] sud d'Europa, est de Turquia, Transcaucàsia, sud de Rússia fins oest de Sibèria i est del Kazakhstan.[2] Nord i centre peninsular, en poblacions aïllades.[2] Zones herboses seques, normalment en clars arbustius de pinedes.[2] NA
Melanargia russiae
Melanargia russiae
Minois dryas - Centre d'Europa, Turquia i oest i centre de l'Àsia temperada.[2] Petita franja del nord peninsular.[2] Marges arbustius i herbosos de boscos caducifolis mixtes, normalment humits.[2] NA
Minois dryas
Minois dryas
Pararge aegeria Papallona del gram,[6][7] bruna boscana[4] Nord d'Àfrica, Europa, Turquia, Israel, Síria i Transcaucàsia.[2] Arreu.[2] Zones humides.[2] NA
Pararge aegeria
Pararge aegeria
Pseudochazara hippolyte - Sud d'Espanya, sud dels Urals, Kazakhstan, Kirguizistan, sud de Sibèria i Mongòlia.[2] Serres del sud-est peninsular.[2] Pendents herboses, pedregoses i seques en sòls no calcaris.[2] NA
Pseudochazara hippolyte
Pseudochazara hippolyte
Pyronia bathseba Saltabardisses cintada[4] Sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica.[2] Absent a zones del nord-oest i Balears.[2] Zones arbustives i herboses, normalment en bosc obert.[2] NA
Pyronia bathseba
Pyronia bathseba
Pyronia cecilia Saltabardisses de solell[4] Sud d'Europa i nord-oest d'Àfrica.[2] Arreu excepte la franja cantàbrica.[2] Zones càlides i seques, llindars de camins.[2] NA
Pyronia cecilia
Pyronia cecilia
Pyronia tithonus Saltabardisses europea[4] Europa, Marroc i Turquia.[2] Arreu excepte Balears.[2] Zones arbustives i herboses normalment humides.[2] NA
Pyronia tithonus
Pyronia tithonus
Satyrus actaea Sàtir petit[4] Sud-oest d'Europa.[2] Arreu excepte Balears.[2] Pendents herboses i seques, normalment rocoses.[2]
Gairebé amenaçada
Satyrus actaea
Satyrus actaea
Satyrus ferula Sàtir gran[4] Marroc, sud d'Europa, Orient Mitjà, Ucraïna, sud dels Urals, Kazakhstan, sud-oest de Sibèria i oest de Xina.[2] Pirineus.[2] Pendents obertes, rocoses i herboses; clars herbosos de boscs.[2] NA
Satyrus ferula
Satyrus ferula

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). [Consulta: 8 de juliol de 2012].
  2. 2,000 2,001 2,002 2,003 2,004 2,005 2,006 2,007 2,008 2,009 2,010 2,011 2,012 2,013 2,014 2,015 2,016 2,017 2,018 2,019 2,020 2,021 2,022 2,023 2,024 2,025 2,026 2,027 2,028 2,029 2,030 2,031 2,032 2,033 2,034 2,035 2,036 2,037 2,038 2,039 2,040 2,041 2,042 2,043 2,044 2,045 2,046 2,047 2,048 2,049 2,050 2,051 2,052 2,053 2,054 2,055 2,056 2,057 2,058 2,059 2,060 2,061 2,062 2,063 2,064 2,065 2,066 2,067 2,068 2,069 2,070 2,071 2,072 2,073 2,074 2,075 2,076 2,077 2,078 2,079 2,080 2,081 2,082 2,083 2,084 2,085 2,086 2,087 2,088 2,089 2,090 2,091 2,092 2,093 2,094 2,095 2,096 2,097 2,098 2,099 2,100 2,101 2,102 2,103 2,104 2,105 2,106 2,107 2,108 2,109 2,110 2,111 2,112 2,113 2,114 2,115 2,116 2,117 2,118 2,119 2,120 2,121 2,122 2,123 2,124 2,125 2,126 2,127 2,128 2,129 2,130 2,131 2,132 2,133 2,134 2,135 2,136 2,137 2,138 2,139 2,140 2,141 2,142 2,143 2,144 2,145 2,146 2,147 2,148 2,149 2,150 2,151 2,152 2,153 2,154 2,155 2,156 2,157 2,158 2,159 2,160 2,161 2,162 2,163 2,164 2,165 2,166 2,167 2,168 2,169 2,170 2,171 2,172 2,173 2,174 2,175 2,176 2,177 2,178 2,179 2,180 2,181 2,182 2,183 2,184 2,185 2,186 2,187 2,188 2,189 2,190 2,191 2,192 2,193 2,194 2,195 2,196 2,197 2,198 2,199 2,200 2,201 2,202 2,203 2,204 2,205 2,206 2,207 2,208 2,209 2,210 2,211 2,212 2,213 2,214 2,215 2,216 2,217 2,218 2,219 2,220 2,221 2,222 2,223 2,224 2,225 2,226 2,227 2,228 2,229 2,230 2,231 2,232 2,233 2,234 2,235 2,236 2,237 2,238 2,239 2,240 2,241 2,242 2,243 2,244 2,245 2,246 2,247 2,248 2,249 2,250 2,251 2,252 2,253 2,254 2,255 2,256 2,257 2,258 2,259 2,260 2,261 2,262 2,263 2,264 2,265 2,266 2,267 2,268 2,269 2,270 2,271 2,272 2,273 2,274 2,275 2,276 2,277 2,278 2,279 2,280 2,281 2,282 2,283 2,284 2,285 Guía de las Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx Edicions, 2002. ISBN 84-87334-36-9. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Papallones d'Andorra (en castellà/català/francès/anglès). Fundació Crèdit Andorrà, 1999. ISBN 99920-1-281-1. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 4,29 4,30 4,31 4,32 4,33 4,34 4,35 4,36 4,37 4,38 4,39 4,40 4,41 4,42 4,43 4,44 4,45 4,46 4,47 4,48 4,49 4,50 4,51 4,52 4,53 4,54 4,55 4,56 4,57 4,58 4,59 4,60 4,61 4,62 4,63 4,64 4,65 4,66 4,67 4,68 4,69 4,70 4,71 4,72 4,73 4,74 4,75 4,76 4,77 4,78 4,79 4,80 4,81 4,82 4,83 4,84 4,85 «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en Català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre de 2012. [Consulta: 24 de gener de 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «TERMCAT» (en català). [Consulta: 29 de gener de 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera» (en català). Consell Insular d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 7 de juliol de 2012].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 «Llistat de Papallones de l'Estany de Sils» (en català). Estany de Sils. [Consulta: 7 de juliol de 2012].
  8. 8,0 8,1 8,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tom Tolman & Richard Lewington. Guía de las Mariposas de España y Europa. Lynx Edicions, 2002. ISBN 84-87334-36-9.  (castellà)
  • Tom Tolman & Richard Lewington. Mariposas de España y Europa. Lynx Edicions, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.  (castellà)
  • Associació per a la Defensa de la Natura. Papallones d'Andorra. Fundació Crèdit Andorrà, 1999. ISBN 99920-1-281-1.  (català) (castellà) (francès) (anglès)
  • D.J. Carter & B. Hagreaves. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega, 1987. ISBN 84-282-0798-4.  (castellà)
  • Helgard Reichholf-Riehm. Mariposas. Editorial Blume, 1985. ISBN 84-7031-555-2.  (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]