Lluís Graner i Arrufí
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1863 Barcelona |
| Mort | 1929 Barcelona |
| President del Reial Cercle Artístic de Barcelona | |
| 1895 – ← Francesc Rogent i Pedrosa – Joan Francesc Chia i Alba →  | |
| Dades personals | |
| Formació professional | Escola de la Llotja |
| Formació | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, empresari teatral |
| Art | Pintor |
| Moviment | Realisme |
Lluís Graner i Arrufí (Barcelona, 1863 - Barcelona, 1929) fou un pintor realista català.
Biografia
Va estudiar a l'Escola de la Llotja des de 1883, i hi va tenir a Antoni Caba com a mestre de colorit i a Benet Mercadé com a professor de dibuix.[1] Joaquim Mir i Trinxet va començar a estudiar pintura sota les ordres de Lluís Graner, qui el va iniciar en el gènere del paisatge.
En el seu últim any acadèmic aconsegueix una beca per anar pensionat a Madrid, on copia i estudia els mestres del Museu del Prado. Després d'això, marxa a París pensionat per la diputació, des d'on exposa sovint a la capital catalana. Es va fer membre de Societat Nacional de Belles Arts de França. Més endavant tornà a Barcelona però continuà exposant per diferent ciutats de tota Europa com Berlín, París, Madrid, Munic, Düsseldorf i d'altres.[2]
Influït per les teories wagnerianes de moda en aquell moment sobre l'art total, decideix abandonar la pintura l'any 1904 per a oferir uns espectacles que esdevinguessin una síntesi on intervinguessin totes les arts.
Graner va abandonar la pintura per a inaugurar, en qualitat de director i màxim responsable, la Sala Mercè, una sala d'espectacles que havia de combinar diversos llenguatges artístics, tant els antics com els de novíssima aparició, per exemple, el cinematògraf. Des de l'obertura de la Sala Mercè va comptar amb la col·laboració d'importants personatges relacionats amb la cultura catalana del moment: Gaudí, Gual, Rusiñol, Salvador Alarma, Casas, Clarasó, Morera, Granados i molts d'altres es vincularen, en diversos moments de la seva historia, pero sobretot en la seva primera època, i en diversos graus d'intensitat, amb el projecte del pintor Graner.[3] El projecte només va funcionar entre 1904-1908 i serà un fracàs que l'obligà a sobreviure econòmicament realitzant retrats per encàrrec.
Més endavant se'n va anar a viure a l'Havana i després a Nova York, viatjant després per tota amèrica fins a Santiago de Xile, Buenos Aires i Rio de Janeiro. Durant aquest temps sobreviu dels diners que li envien els seus amics. Torna a Barcelona el 1928 i realitza una exposició a l'Hotel Ritz, i mor el 1929.
Premis i reconeixements
- 1888- Tercera medalla a l'exposició Universal de Barcelona
- 1889- Tercera medalla a l'exposició Universal de París
Referències
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 201. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ «Lluís Graner i Arrufí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Joan M. Minguet i Batllori. La Sala Mercè: de l'apogeu a la decadència
Bibliografia
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Graner i Arrufí |