Lluís Permanyer i Lladós

Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un periodista i assagista català.

Es va llicenciar en Dret, però s'ha dedicat des de molt jove al periodisme: va col·laborar a la revista Destino, on va donar a conèixer el Qüestionari Proust i, des de 1966, escriu habitualment La Vanguardia. Home reconegut per la professió, ha guanyat els premis Luca de Tena (1969) i Ciutat de Barcelona de periodisme (1987).

Atret per la seva ciutat natal i bon coneixedor de la seva història, n'ha esdevingut cronista oficial i ha escrit diversos llibres sobre aquest tema.

És patró de la Fundació Joan Brossa per expressa designació del poeta.

Obra

• Sagarra vist pels seus íntims (en català), 1982.  Hi evoca la vida i l'obra de Josep Maria de Sagarra, a qui va conèixer i a qui admira.
• Miró, noranta anys (en català), 1984. 
• Tàpies i la nova cultura (en català), 1986. 
• Clavé escultor (en català), 1989. 
• Barcelona, un museo de esculturas al aire libre (en castellà), 1991. 
• No la saps aquesta? (en català), 1996.  Premi Pere Quart d'humor i sàtira. Hi recull anècdotes de figures barcelonines importants.
• Brossa per Brossa. Records (en català), 1999.  Resultat d'una llarga entrevista amb el poeta, esdevé de fet les seves pseudomemòries.
• Amor a l'ombra de pedra blava (en català), 2000. 
• L'Eixample. 150 anys d'història (en català). Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona, 2008. 

Premis i reconeixements

• 1969 - Premi Luca de Tena
• 1987 - Premi Ciutat de Barcelona de periodisme
• 2012 - Premi Trajectòria