Lluís Via i Pagès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Via i Pagès
Lluis Via 0926.JPG
El poeta als anys 1920
Naixement 1870
Vilafranca del Penedès
Mort 1940
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació Escriptor i periodista
Modifica dades a Wikidata

Lluís Via i Pagès (Vilafranca del Penedès 1870Barcelona 1940). Poeta, narrador, periodista i traductor. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.

Va ser director i redactor de la revista Joventut (1900-1906), fundada per membres de Setmana Catalanista, adherits a Unió Catalanista, reuní intel·lectuals del moviment modernista i defensors del catalanisme.

Va col·laborar a les revistes La Renaixença, El Poble Català, Gent Nova, i La Novel·la d'Ara. Va ser un estudiós de l'obra d'Apel·les Mestres i va prologar la novel·la Solitud de Víctor Català. Els seus relats de temàtica castellera, amb una nota biogràfica foren editats per Joan Cuscó i Clarasó al llibre: Quatre relats de nou. La festa i els catsells en la literatura modernista de Lluís Via i Pagès. (2002).

Obra literària[modifica | modifica el codi]

A la seva obra s'hi pot trobar la influència de Joan Maragall. Per a ell la naturalesa és tan important que tota la seva poesia n'és plena. Amic de mossèn Cinto Verdaguer, van fer plegats diverses excursions pel Montseny.

  • Impressions i records (1899)
  • Fent camí (1903)
  • Estels (1907)
  • De lluny i de prop (1911)
  • Cullita (1916)
  • Llavor dispersa (1918)
  • A mitja veu (1920)
  • La taverna dels desanimats (1925)

En 1926, va acabar i estrenar l'obra "Per dret diví" d'Àngel Guimerà.

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[1]

  • Festa Major (1898) (2n Accèssit del Premi del Consistori a la millor composició en prosa)
  • Capvespral (1919) (1r Accèssit a la Flor Natural)
  • Una gesta. De la meva vida (1919).
  • Eva eterna (1919).
  • Lluna de gener (1919).
  • Esplai (1919).
  • Núvol de pas (1919).
  • Vers la pau dels cims (1919).
  • Amor i orgull (1919).
  • Cor de dona (1919).
  • Suprema amor (1919).
  • Revelació (1919, 1922 i 1926).
  • L'estel (1922).
  • La instancia fervent (1922).
  • La dolça quexa (1922) (1r Accèssit a la Flor Natural)
  • Roser de tres branques (1922)
  • El fals menyspreu (1926) (1r Accèssit a la Flor Natural)
  • Les dues finestres (1926) (1r Accèssit a l'Englantina d'or)
  • Sonets eròtics (1926) (Premi extraordinari dels Mantenidors)
  • La profecia (1926)
  • Himne i pregària (1927)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques


Precedit per:
Cosme Parpal i Marquès
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla VI

1923-1940
Succeït per:
Manuel Riu i Riu