Longitud d'ona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives.

La longitud d'ona és la magnitud física que indica la mida d'una ona. Entenent per mida de l'ona, la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle). Així, la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és idèntic.[1]

La longitud d'ona es representa amb la lletra grega λ (lambda).

Gràficament, la longitud d'ona pot representar-se de tres modes, depenent del punt d'origen escollit:

  • Cresta a cresta.
  • Vall a vall.
  • Punt d'equilibri a punt d'equilibri.


La unitat per mesurar la longitud d'ona al Sistema Internacional d'Unitats és el metre. Però en funció del tipus d'ona s'utilitzen altres submúltiples com el nanòmetre o el micròmetre. En so, la longitud d'ona de les ones sonores es pot mesurar en metres. El nanòmetre s'utilitza habitualment per a mesurar les longituds d'ona de radiacions electromagnètiques com la radiació ultraviolada i els raigs gamma.

  • 1 nm = 10-9 m
  • 1 µm = 10-6 m

Tot i que no és una unitat del Sistema Internacional, encara hi ha una certa utilització de l'àngstrom, especialment en espectroscòpia.[2] Això és degut al fet que la distància típica entre àtoms de molts cristalls es de l'ordre d'àngstroms i per tant resulta útil la llum a aquestes longituds d'ona.

1 Å = 1/10 nm

Per a una ona donada, la longitud d'ona λ és inversament proporcional a la freqüència ν, essent la constant de proporcionalitat la velocitat de propagació de l'ona, c:


\lambda = \frac{c}{\nu}

En el cas de les ones electromagnètiques la velocitat de propagació c és la velocitat de la llum (en el buit, 299.792.458 m/s). En el cas de les ones sonores, c és la velocitat del so (en el cas de l'aire a 20 °C, uns 343 m/s).

Longitud d'onda associada (a partícules)[modifica | modifica el codi]

Louis-Victor de Broglie va postular que tota partícula que tingués moviment tenia associada una determinada longitud d'ona. Aquesta ve descrita per el moment de la partícula "p" i la constant de Planck "h".[3]

\lambda = \frac{h}{p}

Es coneix com longitud d'ona tèrmica aquella longitud d'ona associada a una partícula en un gas ideal a una temperatura específica. S'utilitza per determinar, per exemple, si es pot considerar el gas mitjançant l'estadística de Maxwell-Boltzmann.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Longitud d'ona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «àngstrom». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «ona associada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.