Los años bárbaros

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLos años bárbaros
Los-años-bárbaros.jpg
Fitxa
DireccióFernando Colomo Gómez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióAlain Bainée Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé Ángel Esteban
Carlos López
Fernando Colomo
Nicolás Sánchez-Albornoz
MúsicaJuan Bardem Aguado Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNéstor Calvo
MuntatgeMiguel Ángel Santamaría
ProductoraCanal+ Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena11 setembre 1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada120 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès, francès i castellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula de comèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0162875 Filmaffinity: 277302 Rottentomatoes: m/the_stolen_years Allmovie: v174221 Modifica el valor a Wikidata

Los años bárbaros és una pel·lícula espanyola, de Fernando Colomo, estrenada l'11 de setembre de 1998, basada en la novel·la Otros hombres de Manuel Lamana, que narra la fugida d'aquest últim i de Nicolás Sánchez-Albornoz.

Es "tracta una història ficcionalitzada basada en un fet real, succeït —millor, en el seu esperit— a Nicolás Sánchez-Albornoz i Manuel Lamana en 1948. Membres de la Federació Universitària Espanyola (FUE), van realitzar una pintada reclamant una Universitat Lliure en un mur de la Facultat de Filosofia i Lletres. Van ser condemnats, però van aconseguir fugir a França. Els personatges principals no es corresponen amb els reals, i els personatges secundaris són totalment inventats.[1] L'organitzador d'aquesta fuga històrica de Cuelgamuros va ser el germà de l'escriptor Juan Benet,[2] Paco, també membre de la FUE i el creador de la revista antifranquista Península,[3] que es va veure obligat a fugir i exiliar-se en París.

Argument[modifica]

Finalitzada la Guerra Civil espanyola, Tomás (Jordi Mollà) i Jaime (Ernesto Alterio), dos joves estudiants contraris al Règim franquista són enviats a un camp de treball al Valle de los Caídos per realitzar pintades contra el règim de Franco en la Universitat Complutense de Madrid. No obstant això, gràcies a un pla tramat des de París, aconsegueixen escapolir-se amb l'ajuda de dues joves nord-americanes, Kathy (Hedy Burress) i Susan (Allison Smith); que contra tot pronòstic, els ajudaran a arribar fins a París en un descapotable vermell.[4]

Destaquen per la seva importància arquitectònica les escenes rodades en el paradador nacional "Alberg de Medinaceli" a Alcalá de Henares.

Repartiment[modifica]

Palmarès[modifica]

XIII Premis Goya[5]
Categoria Persona Resultat
Millor música original Juan Bardem Aguado Guanyador
Millor guió adaptat José Ángel Esteban
Carlos López
Fernando Colomo
Nicolás Sánchez-Albornoz
Candidat
Millor actor revelació Ernesto Alterio Candidat
Millor maquillatge José Quetglas i Mercedes Guillot Candidats

Referències[modifica]