Louisine Havemeyer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1855 Nova York |
| Mort | 6 gener 1929 (73 anys) Manhattan (Nova York) |
| Sepultura | Cementiri Green Wood |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Nova York (1883–1907) |
| Ocupació | col·leccionista d'art, activista pels drets de les dones, sufragista |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Henry Osborne Havemeyer |
| Fills | Electra Havemeyer Webb, Horace Havemeyer (en)  |
 | |
Louisine Havemeyer (Nova York, 28 de juliol de 1855 - Manhattan, 6 de gener de 1929) Louisine Waldron Grande Havemeyer fou una col·leccionista d'art, sufragista i filantropa estatunidenca. A més a més de ser mecenes d'art impressionista, fou una de les col·laboradores més prominents del moviment del sufragi femení als Estats Units. El pintor impressionista Edgar Degas i la feminista Alice Paul foren personalitats recolzades per ella.
Biografia[modifica]
Havemeyer nasqué a Nova York, filla del comerciant George W. Mayor (1831–1873) i Matilda Adelaide Waldron (1834–1907). Era la segona de quatre germans.
La seua vida a París[modifica]
Poc després de la mort del seu pare, la família viatjà a Europa en una estada de tres anys al maig del 1873 a bord del S. S. Calabria, acompanyats per la seua tia Amanda McCready i família, i la seua cosina Mary Mapes Dodge, editora de la revista St. Nicholas Magazine i autora de Hans Brinker o els patins de plata.[1] La germana de Mary Mapes Dodge, Sophie Mapes Tolles, vivia a París amb la seua amiga Emily Sartain, estudiava art en el taller del pintor Evariste Luminais i s'allotjava en l'internat de Mme. Delsarte, la vídua de François Delsarte, famós professor d'art. Havemeyer i la seua germana Addie entraren en aquest internat i allí Emily Sartain li va presentar a Mary Cassatt.[2] La seua amiga de Filadèlfia, Cassatt i Sartain havien estudiat juntes en l'Acadèmia de Belles Arts de Pennsilvània en la dècada del 1860 i van viatjar a Europa juntes en la tardor del 1871.[3] Mary Cassatt es convertí en la mentora de Havemeyer i l'animà a realitzar la primera adquisició d'art, un pastís d'Edgar Degas.[4] Després que Louisine es casàs amb Henry O. Havemeyer, Cassatt esdevingué consellera de la família Havemeyer i els facilità la relació laboral que tindrien amb els artistes impressionistes, incloent-hi Edgar Degas, Édouard Manet, Camille Pissarro i Claude Monet. Fou una amistat duradora entre Havemeyer i Cassatt, que més tard va fer alguns pastissos de Havemeyer i els seus fills.
Col·lecció d'art[modifica]
Juntament amb el seu marit, Havemeyer construiria potser la millor col·lecció d'art dels Estats Units. La seua mansió a la Cinquena Avinguda de Nova York contenia els millors exemples d'obres de Manet, El Greco, Rembrandt, i Corot. La casa fou decorada el 1889-1890 per Louis Comfort Tiffany i Samuel Colman.[5] Henry Clay Frick, J. P. Morgan, i Isabella Stewart Gardner eren altres col·leccionistes amb els quals els Havemeyer competien.
Vida familiar[modifica]
El 22 d'agost del 1883, Louisine es va casar amb Henry O. Havemeyer de l'American Sugar Refining Company (abans del seu matrimoni amb Louisine, Henry havia estat casat amb la tia de Louisine, Mary Louise Elder (1847–1897), però el matrimoni es va divorciar.) Tingueren tres fills.
Llegat[modifica]
A més a més de ser una mecenes d'art impressionista, Louisine Havemeyer fou una defensora dels drets de les dones.
Activista del sufragi femení[modifica]
Després de la mort del seu marit al 1907, Havemeyer se centrà en el moviment del sufragi femení. El 1912 presentà la seua la col·lecció artística a la Galeria Knoedler de Nova York per a recaptar diners per a la causa. El 1913, fundà el Partit Nacional de les Dones amb la sufragista Alice Paul. Aquesta organització abans s'anomenava Congressional Union for Woman Suffrage. El 1915 va repetir l'exposició d'art per a recaptar diners a Knoedler.[6] Amb el suport financer de la senyora Havemeyer i altres, Paul va iniciar campanyes pel dret al vot. Els esforços més famosos de Paul foren la Desfilada Nacional del Sufragi del 1913 que va provocar un motí la vespra de la primera presa de possessió de Woodrow Wilson i, com a membre de les Sentinelles Silencioses, el piquet de la Casa Blanca en temps de guerra. Paul utilitzava parts dels discursos del president que anunciaven la defensa de la democràcia a Europa, que ella va contrastar magistralment amb la negació de la llibertat a les dones estatunidenques. Quan l'empresonaren per obstruir el trànsit el 1917, feu una vaga de fam, la qual cosa va exercir una tremenda pressió sobre el Congrés i l'Administració de Wilson. La Denovena Esmena, que faria real el sufragi, en el Congrés obtingué els 2/3 dels vots necessaris el 1919, s'envià als estats per ratificar-la i obtingué els 3/4 dels estats necessaris que la ratificaren el 1920. Havemeyer esdevingué una sufragista reconeguda; publicà dos articles sobre la seua lluita pel sufragi en Scribner's Magazine. El primer, titulat "The Prison Special: Memories of a Militant", va aparèixer al maig del 1922, i l'altre, "The Suffrage Torch: Memories of a Militant", al juny del mateix any. El 1912 i 1915, Havemeyer organitzà exposicions d'obres d'art de la seua col·lecció en la Galeria Knoedler per a recaptar fons per al sufragi. Va participar en marxes, per a la consternació dels seus fills, per la famosa Cinquena Avinguda de Nova York i es dirigí a una audiència a peu al Carnegie Hall després d'acabar una gira de conferències. Una famosa fotografia de Louisine Havemeyer la mostra amb una torxa elèctrica, semblant a la de l'Estàtua de la Llibertat, entre altres sufragistes prominents. El seu intent de cremar una efígie de Wilson enfront de la Casa Blanca al 1919 va cridar l'atenció estatal.
Havemeyer va morir el 1929 i va ser enterrada en el Cementeri de Green-Wood a Brooklyn, Nova York. Va deixar algunes pintures selectes al Museu Metropolità d'Art de Nova York. El llegat final, possible gràcies a la generositat dels seus fills, contenia unes dues mil obres. Moltes peces de Tiffany de la seua casa de la Cinquena Avinguda inclouen una magnífica decoració de paó per a un repeu de xemeneia i un canelobre que es mostren en el Museu d'Art de la Universitat de Michigan.[7] Una part dels seus mobles de la Sala de Música està a la vista en el Museu Shelburne.[8]
Llegat familiar[modifica]
Les seues filles continuarien contribuint al llegat de la seua família com a col·leccionistes d'art. La seua filla Electra Havemeyer Webb col·leccionà pintures i escultures fines i populars estatunidenques que ajudaren a fundar el Museu Shelburne. El seu besnet, John Wilmerding, és un conegut professor d'art, col·leccionista i comissari d'exposicions, i un prolífic autor de llibres sobre art estatunidenc.[9] La seua filla Adeline i el seu fill Horace Havemeyer, i Horace Havemeyer, Jr., van llegar obres de Vermeer, Goya, Corot, Manet i altres a la Galeria Nacional d'Art.
Les pintures llegades al Museu Metropolità d'Art[modifica]
_MET_DT854.jpg)
,_Queen_of_Spain_MET_ep29.100.11.bw.R.jpg)
_MET_DT2014.jpg)
_-_Edouard_Manet_(MET,_New_York).jpg)
.jpg)
_MET_DT2147.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
_-_Haystacks_(Effect_of_Snow_and_Sun)_-_Google_Art_Project.jpg)
.jpg)
_-_The_Third-Class_Carriage_-_Google_Art_Project.jpg)
_MET_DT1960.jpg)
_MET_DT204709.jpg)
_MET_DT267444.jpg)
.jpg)
Bibliografia[modifica]
- Louisine Havemeyer.1993. Sixteen to Sixty: Memoirs of a Collector. Nova York: Ursus Press. ISBN 978-1-883145-00-2[10]
- Louisine W. Havemeyer. 1922. The Suffrage Torch: Memories of a Militant(maig), pàg. 528@–538.[11]
- Louisine W. Havemeyer. 1922. The Prison Special: Memories of a Militant (juny) pàg. 661@–675.[12]
- Alice Cooney Frelinghuysen. 1993. Splendid Legacy: The Havemeyer Collection Nova York: Metropolitan Museum of Art. ISBN 978-0-8109-6426-6[13]
Referències[modifica]
- ↑ Wright, Catharine Morris. Lady of the silver skates : the life and correspondence of Mary Mapes Dodge, 1830-1905. Jamestown, R.I.: Clingstone Press, 1979, p. 77. ISBN 0-9602454-1-3.
- ↑ Weitzenhoffer, Frances. The Havemeyers: Impressionism Comes to America. Nova York: Harry N. Abrams, Inc., 1986, p. 20. ISBN 0-8109-1096-9.
- ↑ Mathews, Nancy Mowll. Mary Cassatt: A Life. New Haven: Yale University Press, 1998, p. 76–82. ISBN 978-0-300-07754-4.
- ↑ Weitzenhoffer, Frances. The Havemeyers: Impressionism Comes to America. Nova York: Harry N. Abrams, Inc, 1886, p. 20-21. ISBN 0-8109-1096-9.
- ↑ Weitzenhoffer, Frances. The Havemeyers: Impressionism Comes to America. Nova York: Harry Abrams, 1986. ISBN 978-0-8109-1096-6.
- ↑ Griselda Pollock. Differencing the Canon: Feminism and the Writing of Art's Histories. Routledge, 2013-04-15, p. 204–. ISBN 978-1-135-08440-0.
- ↑ «University of Michigan Museum of Art catalog». [Consulta: 8 maig 2011].
- ↑ «Electra Havemeyer Webb Memorial Building at Shelburne Museum». [Consulta: 8 maig 2011].
- ↑ «John Wilmerding, Giving His Awe for American Art (washingtonpost.com)». www.washingtonpost.com. [Consulta: 17 març 2018].
- ↑ Havemeyer, Louisine Waldron Elder. Sixteen to sixty : memoirs of a collector. Ursus Press, 1993. ISBN 1-883145-00-7. OCLC 28353193.
- ↑ Havemeyer, Louisine W. «Memories of a Militant, by Louisine W. H..., SCRIBNERS». The Unz Review. [Consulta: 27 abril 2021].
- ↑ Havemeyer, Louisine W. «Memories of a Militant, by Louisine W. H..., SCRIBNERS». The Unz Review. [Consulta: 27 abril 2021].
- ↑ Frelinghuysen, Alice Cooney; Metropolitan Museum of Art. Splendid legacy : the Havemeyer collection. Metropolitan Museum of Art, 1993. ISBN 0-87099-664-9. OCLC 27266522.