Lucia Moholy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLucia Moholy
Lucia MET DP111651.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 gener 1894 Modifica el valor a Wikidata
Praga Modifica el valor a Wikidata
Mort17 maig 1989 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Zuric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Carolina de Praga
Academy of Fine Arts Leipzig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotografia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFotògrafa Modifica el valor a Wikidata
Participà en
18 maig 1929Film und Foto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLászló Moholy-Nagy (1921–1929) Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 4342872 Modifica el valor a Wikidata

Lucia Moholy, amb nom de naixement Lucia Schulz, (Praga, 18 de gener de 1894Zuric, 17 de maig de 1989) fou una fotògrafa d'origen austrohongarès. La seva fotografia va documentar l'arquitectura i els productes de la Bauhaus i va donar a conèixer aquesta escola de disseny al públic de la segona postguerra mundial. Tanmateix, Moholy rarament era reconeguda per la seva feina, que sovint s'atribuïa directament o s'acreditava conjuntament amb László Moholy-Nagy o Walter Gropius.[1][2]

Biografia[modifica]

Als inicis dels anys 10 del segle xx, Lucia Moholy va estudiar filosofia, filologia i història de l'art a la Universitat de Praga. L'any 1915 va passar a treballar al món editorial, treballant per diverses cases editorials alemanyes, i l'any 1919 va publicar textos literaris de caràcter radical i expressionista amb el pseudònm d'Ulrich Steffen.[3] L'any següent va conèixer l'artista hongarès László Moholy-Nagy, amb qui es casà el gener de 1921, coincidint amb el seu aniversari. La parella va passar cinc anys a la Bauhaus (tant a Weimar com a Dessau), on Lucia Moholy exploraria la seva afinitat amb la fotografia.[3]

L'any 1923, László Moholy-Nagy va esdevenir mestre de la Bauhaus, i Lucia Moholy fou el seu principal tècnic a la cambra fosca, així com una col·laboradora molt important en el seu treball.[3] A més, Lucia Moholy fou deixeble del taller de fotografia que Otto Eckner impartia a la Bauhaus, i va estudiar a l'acadèmia d'arts visuals de Leipzig, esdevenint una fotògrafa amb gran habilitat tècnica.[3] A la Bauhaus, Moholy va documentar l'interior i exterior de l'edifici de l'escola, els seus espais i els seus docents i estudiants.[4][5] La seva estètica s'emmarca en el que es coneix com la Neue Sachlichkeit (nova objectivitat), que cercava proporcionar punts de vista directes i descarnats de la realitat representada. Les fotografies que Lucia Moholy féu de la Bauhaus van tenir un rol fonamental en la construcció de la identitat i de la imatge visual de l'escola.[3]

Lucia Moholy i el seu marit van experimentar amb diversos processos a la cambra fosca, que es donaren a conèixer en diverses publicacions.[6][7][8] No obstant això, tota l'experimentació que havia realitzat la parella només es va acreditar a László Moholy-Nagy. Un exempe seria el llibre Malerei, Photografie, Film, de 1925, on László Moholy-Nagy apareix com l'únic autor.[3]

La parella es va separar l'any 1929. Aquell mateix any, Lucia Moholy va participar en l'exposició "Film und Foto" celebrada a Stuttgart, on es van donar a conèixer els artistes que treballaven els plantejaments estètics de la Nova Visió, com el preciosisme.[3]

Llavors, va passar a dedicar-se a la docència de la fotografia a una escola privada d'art que Johannes Itten va obrir a Berlín. L'any 1933 va emigrar a Londres arran de l'ascens del poder i la influència de l'NSDAP i després de la detenció d'un militant comunista amb qui llavors tenia una relació sentimental. Durant la fugida va haver d'abandonar els seus negatius i plaques de vidre, que eventualment van anar a parar a mans de Walter Gropius.[3]

A Londres, Moholy es va continuar dedicant a la docència, que combinava amb la fotografia comercial, els treballs de microfilmatge de la biblioteca del Museu de la Ciència de Londres o la divulgació de la història de la fotografia.[1][9] Un cop va acabar la Segona Guerra Mundial va viatjar pel Pròxim Orient i l'Orient Mitjà tot realitzant projectes fotogràfics per la UNESCO. L'any 1959 es va establir a Zollikon, on va dedicar-se a la crítica d'art i des d'on va escriure sobre els anys que va viure a la Bauhaus. L'any 1972 va publicar les Moholy-Nagy Notes, on comentava la col·laboració amb László Moholy-Nagy a la Bauhaus en un intent per recuperar l'acreditació de la feina feta a nivell experimental i d'obra fotogràfica.

Reconeixement[modifica]

Lucia Moholy va tenir dificultats per ésser reconeguda per la seva feina, tot i que les seves fotografies van ser llargament utilitzades en les campanyes de publicitat i les publicacions de la Bauhaus.[10] De fet, mentre era a Londres va veure com s'havien publicat nombrosos catàlegs de la Bauhaus amb fotografies que havia hagut d'abandonar en la seva fugida de Berlín, i que Walter Gropius hauria utilitzat sense el seu permís.[11] L'any 1938 es va celebrar una exposició sobre la Bauhaus al Museu d'Art Modern (MoMA) de Nova York, on Gropius va fer ús de gairebé una cinquantena de fotografies de Moholy tant a la mostra com al catàleg, novament sense acreditar-la. Les reclamacions per part de Moholy foren infructuoses, fet que la dugué a exercir els eus drets per la via legal per tal de poder recuperar el control sobre la seva obra.[10] Moholy no va recuperar el control sobre les seves fotografies fins als anys 60, i l'èxit només fou parcial. De fet, la publicació de les Moholy-Nagy Notes s'emmarca en l'intent de reclamar l'autoria i els drets de les fotografies que s'havien estat utilitzant sense permís fins aquell moment.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Williamson, Beth. «Lucia Moholy, 'Bauhaus Building, Dessau' 1925–6», abril 2016. [Consulta: 29 agost 2016].
  2. Blumberg, Naomi. «Lucia Moholy». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Blumberg, Naomi. «Lucia Moholy», 22-05-2016. [Consulta: 5 març 2017].
  4. Sachsse, Rolf.
  5. Schuldenfrei, Robin.
  6. Moholy, Lucia; Moholy-Nagy, László. Marginalien zu Moholy-Nagy: documentarische ungereimtheiten... = Moholy-Nagy: marginal notes: documentary absurdities (en alemany). Krefeld: Scherpe, 1972. 
  7. Findeli, Un. (1987).
  8. Forbes, M. (2016).
  9. Moholy, L. (1946), “El servei de microfilm de l'ASLIB: la història del seu wartime activitats”, Revista de Documentació, Vol. 2 No.3, pp.147-73
  10. 10,0 10,1 «Photo Credit: Negatives of the Bauhaus». [Consulta: 5 març 2017].
  11. 11,0 11,1 «Lucia Moholy: Bauhaus100». [Consulta: 5 març 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Bergdoll, Barry; Dickerman, Leah. Bauhaus 1919-1933 : workshops for modernity. Nova York: Museum of Modern Art, 2009, p. 344. ISBN 9780870707582. 
  • Madesani, Angela; Ossanna Cavedini, Nicoletta; Moholy, Lucia. Lucia Moholy (1894-1989) : tra fotografia e vita = between photography and life. Cinisello Balsamo : Silvana Editoriale, 2012, p. 191. ISBN 9788836625406. 
  • Rosenblum, Naomi. A history of women photographers. Third. Abbeville, p. 432. ISBN 9780789212245. 
  • Ulrike., Muller. Bauhaus women : art, handicraft, design. Flammarion, 2015, p. 142-149. ISBN 2080202480. 

Enllaços externs[modifica]