Mòllera roquera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMòllera roquera
Phycis phycis modifica
Phycis phycis.jpg
Exemplar fotografiat a Croàcia. modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN198604 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaPhycidae
GènerePhycis
EspèciePhycis phycis modifica
(Linnaeus, 1766)[1][2]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Blennius phycis (Linnaeus, 1766)
  • Phycis limbatus (Valenciennes, 1838)
  • Phycis mediterraneus (Delaroche, 1809)
  • Tinca marina (Walbaum, 1792)[3]
Distribució
Phycis phycis mapa.svg
Distribució geogràfica (en blau)

La mòllera roquera, la bròtola de roca, la bròtola roquera, la fura, la molla o la mòllera[4] (Phycis phycis) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels gadiformes.[5]

Descripció[modifica]

  • Fa 65 cm de llargària màxima (3.635 g), tot i que, normalment, en fa 25.
  • Cos una mica alt, esvelt, lleugerament comprimit i allargat.
  • Cap relativament petit.
  • Ulls relativament grossos.
  • Té un barbelló al mentó amb un gran nombre de cèl·lules gustatives, les quals li ajuden a detectar preses que s'amaguen als fons tous.
  • Dues aletes dorsals toves: la primera és curta i arrodonida, mentre que la segona és més llarga. El tercer radi de la primera aleta dorsal no és pas més llarg que la resta.
  • Aletes pectorals arrodonides.
  • Aletes ventrals formades per dos radis molt allargats que s'estenen fins a l'origen de l'aleta anal.
  • Cua arrodonida.
  • Té al voltant de 120-140 escates a la línia lateral i 11-12 entre la base de la primera aleta dorsal i la línia lateral.
  • És d'aspecte semblant a la bròtola de fang, té un color marró negrós o marró vermellós al dors, més clar en els flancs i el ventre.[6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16]

Espècies semblants[modifica]

Es pot confondre amb Raniceps raninus (de distribució más nòrdica) i amb la mòllera de fang (Phycis blennoides) (tot i que aquesta té una prolongació filamentosa a la primera aleta dorsal que la mòllera roquera no té).[14]

Reproducció[modifica]

A les illes Canàries té lloc entre l'octubre i el gener, la fresa s'esdevé a l'hivern i els ous són planctònics. Assoleix la maduresa sexual quan arriba als 37 cm de llargària.[6][17]

Alimentació[modifica]

Menja peixos i invertebrats.[6][18][19]

Depredadors[modifica]

És depredat pel sorell blancal (Trachurus mediterraneus), el congre (Conger conger) i el caçó (Galeorhinus galeus).[20][21][22]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, bentopelàgic, de clima subtropical (45°N-13°N, 32°W-36°E), el qual viu sobre substrats durs i de fang i sorra propers a roques, i entre 13-614 m de fondària (normalment, entre 100 i 200). També és present a coves.[6][11]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a la Mediterrània[23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36] i l'Atlàntic nord-oriental (des de la Mar Cantàbrica fins al Marroc, Cap Verd i les illes Açores).[37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][11]

Costums[modifica]

Presenta activitat nocturna (s'amaga entre les roques durant el dia) i no és migratori.[6][18][11]

Ús comercial[modifica]

La talles comercials per a ésser pescada (amb soltes, palangres i bous d'arrossegament) es troben entre 20 cm (90 g) i 40 cm (780 g). Té una carn blanca, suau, delicada, molt poc ferma i de sabor molt agradable. S'utilitza en fresc, refrigerada o congelada i es comercialitza sencera, trossejada, filetejada i en rodanxes.[6][48][49][16]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[11]

Referències[modifica]

  1. Linnaeus, C., 1766. Systema naturae sive regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Laurentii Salvii, Holmiae. 12th ed. Systema Nat. ed. 12 v. 1 (pt 1): 1-532.
  2. uBio (anglès)
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 PescaBase (castellà)
  7. Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  8. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  9. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  10. Marine Species Identification Portal (anglès)
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Fishbase (anglès)
  12. El Maestro Pescador (castellà)
  13. Larompiente (castellà)
  14. 14,0 14,1 Club d'Immersió Biologia (català)
  15. MareMundi (castellà)
  16. 16,0 16,1 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 59.
  17. DORIS (francès)
  18. 18,0 18,1 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  19. Encyclopedia of Life (anglès)
  20. Morato, T., E. Solà, M.P. Grós i G. Menezes, 2003. Diets of thornback ray (Raja clavata) and tope shark (Galeorhinus galeus) in the bottom longline fishery of the Azores, Northeastern Atlantic. Fish Bull. 101:590-602.
  21. Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  22. FishBase (anglès)
  23. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  24. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  25. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  26. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  27. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  28. Dulcic, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  29. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  30. Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo.
  31. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  32. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  33. Papaconstantinou, C. i E. Caragitsou, 1989. Feeding interactions between two sympatric species Pagrus pagrus and Phycis phycis around Kastellorizo island (Dodecanese, Greece). Fish. Res. 7:329-342.
  34. Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  35. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  36. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  37. Cohen, D.M., 1990. Gadidae. p. 526-531. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  38. Fock, H., F. Uiblein, F. Köster i H. von Westernhagen, 2002. Biodiversity and species-environment relationships of the demersal fish assemblage at the Great Meteor Seamount (subtropical NE Atlantic), sampled by different trawls. Mar. Biol. 141:185-199.
  39. Gomes, T.M., E. Sola, M.P. Grós, G. Menezes i M.R. Pinho, 1998. Trophic relationships and feeding habits of demersal fishes from the Azores: importance to multispecies assessment. ICES C.M. 1998/O: 7.
  40. Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  41. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  42. Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  43. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  44. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  45. Sliva, H.M., 1985. Age and growth of the forkbeard Phycis phycis (Linnaeus, 1766) in Azorean waters. ICES C.M. 1985/G:72.
  46. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  47. Svetovidov, A.N., 1986. Gadidae. p. 680-710. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  48. MareaViva (castellà)
  49. MasMar (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Álvarez, M.C., Y. Thode i J. Cano, 1983. Somatic karyotypes of two Mediterranean teleost species: Phycis phycis (Gadidae) and Epinephelus alexandrinus (Serranidae). Cytobios. 38(150):91-95.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Centelles J., 1979. Les dedans de la mer. Ed. Méditerranée, 315p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Erzini, K., 1991. A compilation of data on variability in length-age in marine fishes. Fisheries Stock Assessment, Title XII, Collaborative Research Support Program, University of Rhode Island. Working paper 77, 36p.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]