Masha Gessen
  | |
| Nom original | (ru) Мария Гессен |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 gener 1967 (57 anys) Moscou (Rússia) |
| Dades personals | |
| Formació | Moscow State School 57 (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, traductor, activista, escriptor, activista polític |
| Ocupador | Amherst College |
| Família | |
| Pares | Alexander Borisovich Gessen (en) i Yelena Samuilovna Minkina (en) |
| Germans | Keith Gessen |
Premis
| |
        | |
Masha Gessen (rus: Мария Гессен) (Moscou, 13 de gener de 1967), nascuda Maria (Maixa) Aleksàndrovna Gessen (rus: Мари́я (Маша) Алекса́ндровна Ге́ссен; anglès: Masha Gessen), Moscou, 13 de gener de 1967, és una periodista, escriptora, traductora i activista russa i estatunidenca, que ha estat una veu crítica del president de Rússia, Vladímir Putin i del president dels EUA, Donald Trump.
Gessen ha escrit extensament sobre els drets LGBT. Descrita com a «líder activista en drets LGBT de Rússia», ha dit que durant molts anys va ser «probablement l'única persona públicament homosexual en tot el país».[1][2]
Gessen escriu principalment en anglès, però també en el seu rus nadiu. A més de ser autora de diversos llibres de no-ficció, ha estat una prolífica col·laboradora a publicacions com The New York Times, The New York Review of Books, The Washington Post, Los Angeles Times, The New Republic, New Statesman, Granta, Slate, Vanity Fair, Harper's Magazine, The New Yorker i U.S. News & World Report.
Gessen va treballar com a traductora a la sèrie The Americans, de la cadena FX.[3]
Controvèrsia del Pemi Hannah Arendt[modifica]
El 2023, en el context de la invasió de la Franja de Gaza, la Fundació Heinrich Böll (Heinrich-Böll-Stiftung) i la ciutat de Bremen van atorgar-li a Masha Gessen el Pemi Hannah Arendt al Pensament Polític (Hannah-Arendt-Preis für politisches Denken), però la publicació d'un article seu a The New Yorker titulat «In the Shadow of the Holocaust» (A l'ombra de l'Holocaust), on comparava el bloqueig de la Franja de Gaza amb els guetos jueus de l'Alemanya nazi, feu que el director de la Societat Germanoisraeliana (Deutsch-Israelische Gesellschaft) de Bremen escrigués una carta oberta demanant la suspensió del premi. Això provocà que la Fundació Heinrich Böll anunciés inicialment que no es faria lliurament del premi, però més avant va retractar-se i l'acabà lliurant, encara que en una gala més petita.[4][5][6][7]
En resposta, Gessen va dir que avui la mateixa «Hannah Arendt no hauria obtingut el premi Hannah Arendt».[5][6]
Referències[modifica]
- ↑ UNC. «Masha Gessen: "The Rise of Radical ‘Family Values' in Russia». [Consulta: 15 maig 2014].
- ↑ Hayes, Chris. «Russian Journalist Gives a Snapshot of Gay Life in Russia Masha Gessen w Chris Hayes». [Consulta: 15 maig 2014].
- ↑ Thomas, June «The Art of the Perfect Subtitle» (en anglès). Slate, 21-04-2016 [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ Hill, Samantha Rose «Hannah Arendt no optaria avui al premi Hannah Arendt a Alemanya». La Independent, 11-01-2024 [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Gutmann, Saül «L’última frontera del sionisme». La Directa, 08-01-2024 [Consulta: 18 gener 2024].(Subscripció necessària.)
- ↑ 6,0 6,1 Lapin, Andrew «Masha Gessen will receive Hannah Arendt Prize after all, following controversy over Gaza essay» (en anglès). Jewish Telegraphic Agency, 15-12-2023 [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Author receives German prize in scaled-down format after comparing Gaza to Nazi-era ghettos» (en anglès). AP News, 16-12-2023 [Consulta: 18 gener 2024].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Masha Gessen |