Manāslu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Manaslu)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaManāslu
Sunrise, Manaslu.jpg
Tipologia muntanya
És part de Himàlaia
Ubicació
Nepal
Localització Nepal Nepal
Serralada Himàlaia
Característiques
Altitud 8.156 m
Prominència 3.092 m
Material granit

Excursionisme i escalada
Primera ascensió 9 de maig de 1956
Japó Toshio Imanishi
Nepal Gyalzen Norbu
Ruta normal neu/gel/escalada en gel
28° 33′ 00″ N, 84° 33′ 35″ E / 28.55°N,84.559722222222°E / 28.55; 84.559722222222
Modifica dades a Wikidata

Manāslu (मनास्लु, també conegut com a Kutang) és la vuitena muntanya més alta del món, i la més alta del Mansiri Himal, una secció de la gran serralada de l'Himàlaia, al Nepal. El nom Manasl procedeix de la paraula Manasa, que en sànscrit vol dir Muntanya de l'Esperit. És una de les catorze muntanyes amb més de vuit mil metres d'altitud.

El Manāslu era el Pic XXX del Servei Cartogràfic de l'Índia, i al començament havia estat anomenat Kutang I perquè era el cim més alt del districte de Kutang.

La primera ascensió al Manāslu la realitzaren, el 9 de maig de 1956, Toshio Imanishi i Gyalzen Norbu formant part d'una expedició japonesa.

El 23 de setembre del 2012, una allau va sepultar els Camps II i III i va provocar la mort d'onze muntanyencs. Entre aquests, al Camp III, hi havia l'activista en favor de la llengua catalana i fundador de la Plataforma per la Llengua Martí Gasull i Roig.

Primera ascensió[modifica | modifica el codi]

El 1950 una petita expedició britànica liderada per Bill Tillman exploren la muntanya per primera vegada. Veuen poques possibilitats d'èxit i abandonen la temptativa.

El 1952 seran els japonesos els que exploraran la muntanya i identifiquen una ruta factible per la glacera del Manāslu. Aquesta ruta és la que intentaran un any més tard, però han d'abandonar a 7.750 m.

El 1954 tornen a la muntanya, però la gent del voltant els rep violentament perquè els acusava d'haver enfurismat el déu que vivia a la muntanya, cosa que havia provocat mal temps, allaus i altres malvestats.

L'11 de març de 1956 una nova expedició japonesa marxa de Katmandú cap al Manāslu. La dirigia Yuko Maki. Van seguir la mateixa ruta de 1953, però muntaren menys camps d'alçada. El 9 de maig Toshio Imanishi i Gyalzen Norbu sortiren de bon matí del camp VI (7.800 m), aconseguint fer el cim a dos quarts d'una del migdia. El dia 11 de maig dos membres més de l'expedició repetiren cim.

Altres ascensions[modifica | modifica el codi]

  • Fins al 1971 no es tornarà a intentar el cim principal del Manāslu. Serà una expedició japonesa la que aconseguirà, el 5 de maig, una nova via per la cara nord-oest.
  • El 1972 una expedició coreana patí un dels pitjors accidents a l'Himàlaia, quan una allau sepultà 15 dels seus membres.
  • El 1974 Mieko Mori, Naoko Nakaseko i Masako Uchida aconsegueixen fer la primera ascensió femenina. Aquesta expedició estava composta en la seva totalitat per dones.
  • El 1981 una expedició francesa fa la primera ascensió post-monsònica.
  • 1984. Primera ascensió hivernal, el 12 de gener pels polonesos Maciej Berbeka i Ryszard Gajewski.
  • 1999. Primera ascensió catalana per Josep Noguera i Antonio Montalban per la via normal.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manāslu Modifica l'enllaç a Wikidata