Manuel Cruz Rodríguez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Manuel Cruz)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Cruz Rodríguez
Manuel Cruz 2013 (cropped).jpg
Manuel Cruz el 2013
Biografia
Naixement 1951
Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

13 juliol 2016 –
Circumscripció electoral: Barcelona


  President Federalistes d'Esquerres

2013 – 16 maig 2016
Educació Universitat de Barcelona
Es coneix per ex director de la revista Barcelona Metròpolis
Activitat
Ocupació Filòsof
Premis
Premi Espasa d'Assaig
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Cruz Rodríguez (Barcelona, 1951) és un filòsof espanyol, catedràtic de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona, expresident (2013 - 2016)[1] de l'Associació Federalistes d'Esquerres[2] i ex director de la revista Barcelona Metròpolis.[3]

Biografia[modifica]

El 1974 es llicencià en filosofia en la Universitat de Barcelona, on es doctorà en 1979. Posteriorment fou nomenat catedràtic de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona. De 1986 a 1993 fou Director del Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.[4]

Els seus camps de treball inclouen, en un moviment pendular, la filosofia de la història i la història de la filosofia contemporània, ja que el compromís en la determinació del sentit del present acompanya, en la seva opinió, la tasca de tot aquell que s'aproximi a la comprensió dels corrents de pensament que tracten d'escometre en cada moment històric aquesta tasca.

La vigilància de la plasticitat del passat i el pols al present marquen el ritme de la seva escriptura filosòfica, orientada per un sentit de la responsabilitat amb el futur. Col·laborador habitual dels diaris espanyols El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya, i dels argentins Clarín i La Nación, així com en el programa La ventana de la Cadena SER, a Catalunya Ràdio i Radio Nacional de España, i el digital El Confidencial, ha publicat també nombrosos articles en revistes científiques especialitzades.

Va ser escollit diputat per a la demarcació de Barcelona després de presentar-se en segona posició a la candidatura del PSC (encapçalada per Meritxell Batet) a les eleccions generals espanyoles del 2016.[5]

Obres[modifica]

  • La crisis del stalinismo: el 'caso Althusser', Barcelona, Península, 1977.
  • El Historicismo, Barcelona, Montesinos, 1981.
  • Narratividad: la nueva síntesis, Barcelona, Península, 1986
  • Del pensar y sus objetos, Madrid, Tecnos, 1988.
  • Por un naturalismo dialéctico, Barcelona, Anthropos, 1989.
  • Filosofía de la Historia, Barcelona, Paidós, 1991.
  • ¿A quién pertenece lo ocurrido?, Madrid, Taurus, 1995.
  • Historia de la Filosofía', Madrid, Santillana, 1997,
  • Hacerse cargo. Sobre responsabilidad e identidad personal, Barcelona, Paidós, 1999
  • Cuando la realidad rompe a hablar, Barcelona, Gedisa, 2001.
  • Filosofía contemporánea, Madrid, Taurus, 2002.(Nueva edición, corregida, en Taurus, 2010).
  • La tarea de pensar, Barcelona, Tusquets, 2004.
  • Escritos sobre memoria, responsabilidad y pasado, Cali, Universidad del Valle, 2004.
  • Las malas pasadas del pasado, Barcelona, Anagrama, 2005 (Premi Anagrama d'Assaig)
  • La Enciclopedia del estudiante, vol. 18: Historia de la Filosofía, Madrid, Santillana, 2005.
  • Siempre me sacan en página par, Barcelona, Paidós, 2007
  • Acerca de la dificultad de vivir juntos, Barcelona, Gedisa, 2007
  • Cómo hacer cosas con recuerdos, Buenos Aires, Katz editores, 2007
  • Pensar por pensar [con Manuel Delgado], Madrid, Aguilar, 2008.
  • Menú degustación. La ocupación del filósofo, Barcelona, Península, 2009.
  • Amo, luego existo. Los filosofos y el amor, Madrid, Espasa, 2010. (
  • Adios, historia, adios. El abandono del pasado en el mundo actual, Oviedo, Ediciones Nobel,2012. (Premio Internacional de Ensayo Jovellanos 2012)
  • Escritos sobre la ciudad (y alrededores), Madrid, Los libros de la Catarata, 2013.
  • Filosofo de guardia, Barcelona, RBA, 2013.
  • Una comunidad ensimismada, Madrid, Los libros de la Catarata, 2014.
  • Democracia movilizativa, Madrid, Los libros de la Catarata, 2015.
  • Pensar es conversar [con Emilio Lledó], Barcelona, RBA, 2015.

Referències[modifica]

  1. «Federalismo: Joan Botella es elegido presidente de Federalistes d'Esquerres». Cronica global. [Consulta: 30 novembre 2016].
  2. «Federalistes d'Esquerres». [Consulta: 14 maig 2016].
  3. «Manuel Cruz Rodríguez». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  4. Fitxa de Manuel Cruz a la Universitat de Barcelona
  5. «Germán Rodríguez cau de la llista del PSC i l’independent Manuel Cruz ocuparà el número dos de Batet al Congrés», 13-05-2016. [Consulta: 3 juliol 2016].

Enllaços externs[modifica]

«Obra de Manuel Cruz Rodríguez» a Dialnet.


Premis i fites
Precedit per:
Jordi Gracia
La resistencia silenciosa.
Fascismo y cultura en España
Premi Anagrama d'Assaig
2005
Succeït per:
Rafael Rojas Gutiérrez
Tumbas sin sosiego
Precedit per:
Abel Hernández
Suárez y el Rey
Premi Espasa d'Assaig
2010
Succeït per:
Diego Carcedo
Entre bestias y héroes
Precedit per:
José Manuel Sánchez Ron
La Nueva Ilustración, Ciencia, Tecnología y
Humanidades en un mundo interdisciplinar
Premi Internacional d'Assaig Jovellanos
2012
Succeït per:
Antonio Garrigues Walker
España, las otras transiciones
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Cruz Rodríguez Modifica l'enllaç a Wikidata