Manuel Cruz Rodríguez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Manuel Cruz)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaExcel·lentíssim Senyor modifica
Manuel Cruz Rodríguez
(Manuel Cruz) 2019.06.27. Toma de posesión de Guillermo Fernández Vara (48142285262) (cropped).jpg
(2019) modifica
Biografia
Naixement1r gener 1951 modifica (69 anys)
Barcelona modifica
Escudo del Senado de España.svg President del Senat d'Espanya
21 maig 2019 – 2 desembre 2019
← Pío García-EscuderoPilar Llop Cuenca →
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
21 maig 2019 –
Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
13 juliol 2016 – 5 març 2019
Circumscripció electoral: Barcelona

Federalistes d'Esquerres.svg President de Federalistes d'Esquerres
2013 – 16 maig 2016
← cap valor – Joan Botella Corral → modifica
Dades personals
Ideologia políticaFederalisme modifica
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
OcupacióFilòsof, polític i professor d'universitat modifica
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol modifica
Participà en
17 octubre 2012Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres modifica
Premis

Twitter: manuelcruzr_ Modifica els identificadors a Wikidata

Manuel Cruz Rodríguez (Barcelona, 1 de gener de 1951), filòsof i polític català, va ser el president del Senat d'Espanya entre maig i desembre de 2019. Fou diputat a les Corts Generals durant la XII Legislatura espanyola (2016-19) i és senador de la XIII legislatura, des de 2019. És catedràtic de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona i va presidir l'associació Federalistes d'Esquerres (2013-16).[1]

Biografia[modifica]

El 1974 es llicencià en Filosofia per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1979. Des de 1986 és catedràtic de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona on ha estat director del Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Facultat de Filosofia (1986-93). Com a docent, ha estat professor de les matèries de Filosofia contemporània i Filosofia de la Història i ha impartit docència a diverses universitat europees i americanes. També ha estat investigador al Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Madrid).[2][3]

Ha publicat nombrosos articles en revistes científiques especialitzades. A més ha dirigit les col·leccions Pensamiento contemporáneo i Biblioteca del Presente (Paidós) i Pensamiento Herder (Editorial Herder); codirigit Filosofía, hoy (Santillana) i Biblioteca Iberoamericana de Ensayo (Paidós México) i també ha estat editor de la sèrie Pensamiento 21 (Los libros de la Catarata).[3]

Ha estat col·laborador habitual del diaris El País, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Clarín i La Nación; de les emissores Cadena SER, Catalunya Ràdio i Radio Nacional de España i del digital El Confidencial. També va dirigir la revista Barcelona Metròpolis.[4]

Va ser un dels signants del manifest Llamamiento a la Cataluña Federalista y de Izquierdas que va donar lloc a la creació dels Federalistes d'Esquerres, associació que va presidir entre els anys 2013 i 2016 i que defensa l'encaix federal de Catalunya dins Espanya i una sortida dialogada com a alternativa al sobiranisme.[5][6] Des de 2016 és vocal d'honor de l'entitat.[7]

A les Eleccions Generals espanyoles de 2016, va ser escollit diputat per Barcelona al Congrés dels Diputats, com a segon integrant de la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya.[8] Durant la XII Legislatura va ser el portaveu del seu grup parlamentari a les comissions d'Educació i Esports (2016-18) i de Ciència, Innovació i Universitat (2018-19) del Congrés.[9] A les eleccions d'abril de 2019 va ser elegit senador per Barcelona de la XIII Legislatura.[10]

El 21 de maig de 2019 va ser escollit president del Senat.[10]

El setembre de 2019 el diari espanyol ABC va publicar diferents articles acusant-lo d'haver plagiat en alguns llibres seus, fet que aquest va negar.[11][12][13]

Obres[modifica]

A continuació es relacionen les obres de les quals n'és autor:[2][14]

  • La crisis del stalinismo: el 'caso Althusser', Barcelona, Península, 1977.
  • El Historicismo, Barcelona, Montesinos, 1981.
  • Narratividad: la nueva síntesis, Barcelona, Península, 1986
  • Del pensar y sus objetos, Madrid, Tecnos, 1988.
  • Por un naturalismo dialéctico, Barcelona, Anthropos, 1989.
  • Filosofía de la Historia, Barcelona, Paidós, 1991.
  • ¿A quién pertenece lo ocurrido?, Madrid, Taurus, 1995.
  • Historia de la Filosofía', Madrid, Santillana, 1997,
  • Hacerse cargo. Sobre responsabilidad e identidad personal, Barcelona, Paidós, 1999
  • Cuando la realidad rompe a hablar, Barcelona, Gedisa, 2001.
  • Filosofía contemporánea, Madrid, Taurus, 2002. (nova edició, corregida, a Taurus, 2010).
  • La tarea de pensar, Barcelona, Tusquets, 2004.
  • Escritos sobre memoria, responsabilidad y pasado, Cali, Universidad del Valle, 2004.
  • Las malas pasadas del pasado, Barcelona, Anagrama, 2005 (Premi Anagrama d'Assaig)
  • La Enciclopedia del estudiante, vol. 18: Historia de la Filosofía, Madrid, Santillana, 2005.
  • Siempre me sacan en página par, Barcelona, Paidós, 2007
  • Acerca de la dificultad de vivir juntos, Barcelona, Gedisa, 2007
  • Cómo hacer cosas con recuerdos, Buenos Aires, Katz editores, 2007
  • Pensar por pensar [con Manuel Delgado], Madrid, Aguilar, 2008.
  • Menú degustación. La ocupación del filósofo, Barcelona, Península, 2009.
  • Amo, luego existo. Los filosofos y el amor, Madrid, Espasa, 2010.
  • Adios, historia, adios. El abandono del pasado en el mundo actual, Oviedo, Ediciones Nobel, 2012. (Premi Internacional d'Assaig Jovellanos 2012)
  • Escritos sobre la ciudad (y alrededores), Madrid, Los libros de la Catarata, 2013.
  • Filosofo de guardia, Barcelona, RBA, 2013.
  • Una comunidad ensimismada, Madrid, Los libros de la Catarata, 2014.
  • Democracia movilizativa, Madrid, Los libros de la Catarata, 2015.
  • Pensar es conversar [con Emilio Lledó], Barcelona, RBA, 2015
  • Travesía de la nada, Vilassar de Dalt (Barcelona), El Viejo Topo, 2016.
  • Ser sin tiempo. El ocaso de la temporalidad en el mundo contemporáneo, Barcelona, Herder, 2016.
  • La tarea de la memoria. Sujeto, responsabilidad y política, Concepción (Chile), Ediciones Escaparate, 2016.
  • El ojo de halcón, Barcelona, ARPA, 2017.
  • La flecha (sin blanco) de la historia, Barcelona, Anagrama, 2017 (Premio Miguel de Unamuno de Ensayo).
  • Pensar en voz alta, Barcelona, Herder, 2018.
  • Dar(se) cuenta, Barcelona, ED Libros, 2019.

Referències[modifica]

  1. «Manuel Cruz Rodríguez». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  2. 2,0 2,1 Fitxa de Manuel Cruz a la Universitat de Barcelona
  3. 3,0 3,1 «Manuel Cruz, nou president del Senat». Universitat de Barcelona, 21-05-2019. [Consulta: 21 maig 2019].
  4. «Barcelona Metrópolis» (en castellà). Barcelona Metrpólois | Buscar artículos por autor | Manuel Cruz.
  5. «Presentació-Federalistes d'Esquerres» (en castellà). Federalistes d'Esquerres.
  6. «Federalistes d'Esquerres». [Consulta: 14 maig 2016].
  7. «Joan Botella es elegido presidente de Federalistes d’Esquerres» (en castellà). Crónica Global, 07-07-2016. [Consulta: 21 maig 2019].
  8. «Germán Rodríguez cau de la llista del PSC i l'independent Manuel Cruz ocuparà el número dos de Batet al Congrés», 13-05-2016. [Consulta: 3 juliol 2016].
  9. «Cruz Rodríguez, Manuel» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: 21 maig 2019].
  10. 10,0 10,1 «Fitxa del Senador |CRUZ RODRIGUEZ, Manuel» (en castellà). Senado de España. [Consulta: 21 maig 2019].
  11. «LAbc' acusa Manuel Cruz d'haver plagiat autors en un manual de filosofia i el PSOE ho nega» (en català), 10-09-2019. [Consulta: 5 octubre 2019].
  12. 324cat. «El president del Senat, Manuel Cruz, nega haver fet plagis en un dels seus llibres» (en català), 10-09-2019. [Consulta: 5 octubre 2019].
  13. Sánchez-Cuenca, Ignacio. «El plagio de Manuel Cruz: un problema de integridad académica» (en castellà). [Consulta: 5 octubre 2019].
  14. «Manuel Cruz Rodríguez - Dialnet» (en castellano). Dialnet. [Consulta: 21 maig 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Cruz Rodríguez


Càrrecs públics
Precedida per:
Pío García-Escudero
Espanya
President del Senat

Des de 2019
Succeïda per:
En el càrrec
Premis i fites
Precedit per:
Jordi Gracia
La resistencia silenciosa.
Fascismo y cultura en España
Premi Anagrama d'Assaig
2005
Succeït per:
Rafael Rojas Gutiérrez
Tumbas sin sosiego
Precedit per:
Abel Hernández
Suárez y el Rey
Premi Espasa d'Assaig
2010
Succeït per:
Diego Carcedo
Entre bestias y héroes
Precedit per:
José Manuel Sánchez Ron
La Nueva Ilustración, Ciencia, Tecnología y
Humanidades en un mundo interdisciplinar
Premi Internacional d'Assaig Jovellanos
2012
Succeït per:
Antonio Garrigues Walker
España, las otras transiciones