Manuel Longares

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Longares
Biografia
Naixement27 agost 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata

Manuel Longares és un escriptor espanyol nascut a Madrid, a l'agost de 1943.

Biografia[modifica]

El madrileny Manuel Longares es va educar al Col·legi del Pilar de Castelló, i va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid; es va titular en Periodisme per l'Escola Oficial i va cursar estudis de Filologia Hispànica.

Com a periodista va treballar en diverses publicacions, com El EuropeoNuevo Diario, Diario 16 o Cambio 16. Va ser redactor en cap dels suplements literaris d'El Mundo i d'El Sol. Durant més de dos anys (2001-2003) va col·laborar setmanalment com a articulista a la secció de «Madrid» del diari El País. L'any 2004 va rebre el Premi de Periodisme Mesonero Romanos per les seves col·laboracions a El País, i l'any 2008 va rebre el Premi de Narrativa Ramón Gómez de la Serna per Nuestra Epopeya.[1]

Ha publicat les novel·les La novela del corsé (1979), Soldaditos de Pavía (1984) i Operación Primavera (1992) –que constitueixen el cicle titulat «La vida de la lletra»—, No puedo vivir sin ti (1995), Romanticismo (2001), que va ser Premi Nacional de la Crítica i finalista del Premi Nacional de Narrativa, Nuestra Epopeya (2006) i Los ingenuos (2013).[2] També ha publicat diversos llibres de relats, Extravíos (1999), La ciudad sentida (2007) i Las cuatro esquinas (2011). Amb aquest últim ha obtingut el Premi Llibre de l'Any atorgat pel Gremi de Llibreters de Madrid i el I Premi Francisco Umbral, premi que pretén convertir-se en un equivalent al que representa el Premi Goncourt en les lletres franceses: la referència que assenyala la millor obra de narrativa publicada durant l'últim any en espanyol.[3]

Ha traduït el llibre de sonets de J. V. Foix, Sol, i de dol (Solo y dolido, 1993).

És un dels escriptors més rellevants de la literatura espanyola recent. La seva novel·la Romanticismo, ampli fresc sobre la burgesia madrilenya del barri de Salamanca durant la transició espanyola, l'entronca, per la seva manera de concebre la novel·la, amb Cervantes, Galdós, Dickens o Dostoievski.[4]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

  • La novela del corsé (1979) 
  • Soldaditos de Pavía (1984) 
  • Operación Primavera (1992) 
  • No puedo vivir sin ti (1995) 
  • Romanticismo (2001), Premi Nacional de la Crítica 
  • Nuestra epopeya (2006) 
  • Los ingenuos (2013) 
  • El oído absoluto (2016)

Relats[modifica]

  • Extravíos (1999) 
  • Ciudad sentida (2007) 
  • Las cuatro esquinas (2011)

Assajos[modifica]

  • Pío Baroja: escritos de Juventud (1972) 
  • Azorín, el sacrificio de José Martínez (1973) 
  • La literatura del silencio (2002)

Traduccions[modifica]

  • Solo y dolido, de J. V. Foix; traducció del català, 1993.

Referències[modifica]

  1. Domínguez, Santos. «Nuestra epopeya». Encuentros de Lecturas.
  2. Juan Cruz, «Longares, el escritor de Madrid», El País, 17 d'octubre de 2013.
  3. Marcos, Ana. «Manuel Longares gana el I premio Francisco Umbral». El País. [Consulta: 9 juliol 2016].
  4. Basanta, Ángel. «Manuel Longares - Romanticismo». El Cultural. El Mundo.

Bibliografia[modifica]

  • La literatura del silencio, Manuel Longares (Cuadernos de Mangana, 5; Centro de Profesores y Recursos de Cuenca, 2002) 
  • La narrativa de Manuel Longares, Juan Carlos Peinado (Estudio introductorio a la edición de Romanticismo, en Cátedra, 2008) 
  • Pozuelo Yvancos, Jose Maria. “Romanticismo de Manuel Longares, novela de la transición”. Insula, n.º 737 (mayo 2008), p. 23-24. ISSN 0020-4536.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Juan Marsé
Rabos de lagartija
Premi de la Crítica de narrativa castellana
2001
Succeït per:
Enrique Vila-Matas
El mal de Montano
Precedit per:
Nou premi
Premi Francisco Umbral al Llibre de l'Any
2011
Succeït per:
Luis Mateo Díez
La cabeza en llamas