Marc Palmés i Giró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarc Palmés i Giró
Biografia
Naixement1943 modifica
Barcelona modifica
Mort16 febrer 2005 modifica (61/62 anys)
Girona
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Conegut perdefensor de dissidents contra la dictadura franquista
Activitat
OcupacióAdvocat
OrganitzacióMembre fundador
Associació Catalana de Juristes Demòcrates
PartitNacionalistes d'Esquerra (1979)
Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (1984)
Esquerra Republicana (1997)
Família
ParellaMagda Oranich i Solagran

Marc Palmés i Giró (Barcelona, 1943 – Girona, 16 de febrer de 2005) fou un advocat defensor dels drets humans i polític català.[1]

Biografia[modifica]

El 1965 es va llicenciar en dret, tot i que no pertanyia a cap família de juristes, i aviat es va comprometre amb la lluita per la llibertat democràtica, els drets humans i la defensa dels presoners del franquisme, principalment militants de Bandera Roja, PCE(i) i Comissions Obreres, davant del Tribunal d'Ordre Públic (TOP). El seu primer judici va tenir lloc a Madrid el 1969.[2]

A començaments dels anys 1970 va iniciar la seva militància activa catalanista i afiliar-se a l'Assemblea de Catalunya i fou detingut el 1973 durant la caiguda dels 113 de Santa Maria Mitjancera.

Cap al 1974, juntament amb Magda Oranich i Solagran (amb la que hi va estar casat i va tenir dos fills)[3] i Enric Leira va exercir com a advocat defensor del militant anarquista Salvador Puig i Antich, qui finalment fou condemnat a mort i executat l'agost de 1974. Un any després, i també amb Magda Oranich, fou advocat defensor del lluitador antifranquista i membre d'ETA Jon Paredes Manot Txiki, qui finalment fou afusellat el setembre de 1975. Després dels fets va patir agressions feixistes i amenaces de mort, i cap al 1976 va col·laborar en la distribució a l'exterior de les plataformes reivindicatives de la COPEL.[2]

El 1979 participà en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra, partit del qual formà part del secretariat nacional fins que desaparegué el 1984. Aleshores va militar a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE) fins a la seva dissolució en 1989. A les eleccions al Parlament europeu de 1989 formà part de les llistes de la coalició Esquerra dels Pobles, liderada per Juan María Bandrés.[4] També va participar en la fundació de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates.

El 1988 va participar en qualitat d'observador, juntament amb Juan María Bandrés, Juan Alberto Belloch i José María Mena García en la delegació de juristes que va comprovar sobre el terreny les garanties en els processos seguits en tribunals militars contra els palestins detinguts en territoris àrabs ocupats. El 1997 es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya de la mà del nou secretari general d'aquest partit, Josep Lluís Carod-Rovira, antic company seu a Nacionalistes d'Esquerra.

Al desembre de 2000 va ser un dels signants del Manifest pel Diàleg, la Pau i la Llibertat juntament amb centenars d'intel·lectuals i artistes de la societat catalana després de l'assassinat per part d'ETA d'Ernest Lluch i Martín.[5]

Greument malalt, va empitjorar durant una estada de vacances a Llançà i va morir poc després d'una aturada cardiorespiratòria a l'Hospital Josep Trueta de Girona. Al seu sepeli hi van acudir més de tres-centes persones, entre elles l'aleshores president del Parlament de Catalunya Ernest Benach, Joan Saura i Josep-Lluís Carod Rovira.[6]

Llegat[modifica]

Des de l'any de la seva mort, a Llancà es celebra el «Festival Blues i Rock de Llançà Memorial Marc Palmés»[7]

Articles[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Marc Palmés i Giró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 María Pau Trayner, Miguel Angel Montón & Joan Camós, «Presos i preses de l'Hospitalet (1969-1976)» Centre d'Estudis d'Hospitalet, pàgines 14, 18, 29
  3. «Fallece Marc Palmés, defensor del libertario Puig Antich», El País, 17 de febrer del 2005
  4. «Candidatures a les eleccions publicades per la Junta Electoral Central», BOE, 15 de maig del 1989
  5. «Marc Palmés Giró, abogado defensor de Puig Antich» necrològica a El País, 17 de febrer del 2005
  6. Xabier Barrena, «Cálida despedida al abogado y político Marc Palmés. Un acto laico homenajea al defensor de los últimos ajusticiados por Franco», Foro por la memoria, 19 de febrer de 2005
  7. «Dos dies per recordar Palmés», El Punt, 30 de juliol del 2010